_
_
_
_
_

Dolç despertar del Barça

Els gols de Rakitic premien la serietat i solvència del joc blaugrana a Bielorússia

Ramon Besa
Rakitic eleva la pilota davant Chernik per anotar el seu segon gol
Rakitic eleva la pilota davant Chernik per anotar el seu segon gol Sergei Grits (AP)

El Barça s’ha espavilat amb el fred del Boríssov Arena. Ha jugat un partit molt seriós i endreçat, no ha concedit ni una ocasió i ha marcat dos gols fantàstics, tots dos de Rakitic, colpejador en el 0-1 i delicat en el 0-2, dues accions que figuren a les últimes pàgines del catàleg blaugrana, lliurat habitualment a Messi, Neymar i Suárez. El croat, suplent del lesionat Sergi Roberto, ha marcat les diferències en un partit disputat a la manera de l'excelsa discreció de Busquets i del vertigen de Neymar. Els blaugrana han recuperat les millors sensacions futbolístiques a Bielorússia.

Bate Boríssov, 0 - FC Barcelona, 2

Bate Boríssov: Chernik; Polyakov, Milunovic, Gaiduchiik, Mladenovic; A. Volodko, Nikolic; Stasevich, Gordeichuk, M. Volodko (Karnitski, m. 42); i Signevich (Mozolevski, m. 80). No utilitzats: Soroko; Aleksievich, Yablonski, Ríos i Baga.

FC Barcelona: Ter Stegen; Alves, Piqué, Bartra, Jordi Alba; Sergi Roberto (Rakitic, m. 17), Mascherano, Busquets (Gumbua, m. 72); Munir (Sandro, m. 70), Luis Suárez i Neymar. No utilitzats: Bravo; Vermaelen, Adriano i Mathieu.

Gols: 0-1. M. 48. Rakitic. 0-2. M . 65. Rakitic.

Àrbitre: Manuel De Sousa (POR). Ha mostrat la targeta groga a Busquets, Polyakov, Alves, M. Volodko, Gumbau, Milunovic i A. Volodko.

Boríssov Arena. 13.000 espectadors.

No hi ha hagut ni una sola notícia del Bate Boríssov, anestesiat pel FC Barcelona, que ha estat més seriós, concentrat i segur que mai, conscient segurament que una victòria li garantia la tranquil·litat europea de la mateixa manera que una derrota el condemnava a vagar a la Champions. No ha deixat cap dubte i ha despullat el campió de Bielorússia: si t’hi enfrontes amb rigor i determinació és un equip menor, fins i tot quan la contesa és disputa sota zero i amb un ventet congelador, res a veure amb l'agraïda tardor de Barcelona.

Yermakovic sabia que la sort del Bate Boríssov depenia de la desgràcia del Barça, un equip poc fiable a l'inici de curs, reiteratiu en els errors, sobretot a la seva àrea, defensada per un porter qüestionat per la seva supèrbia, no per la seva qualitat, com Ter Stegen. Així que s’ha protegit a la seva pista amb una defensa organitzada i ha esperat a sortir al contraatac, confiat a tallar una pilota, a penalitzar qualsevol pèrdua blaugrana, a arribar amb futbolistes interessants com Volodko o Mladenovic. No ho ha aconseguit mai, allunyat sempre de Ter Stegen.

El Barça ha estat més seriós, concentrat i segur que mai, conscient segurament que una victòria li garantia la tranquil·litat europea

La pilota ha estat del FC Barcelona. Encara que a l'equip li faltin migcampistes i l'alineació de Mascherano com a pivot acostuma a penalitzar la sortida de la pilota i limitar el futbol de Busquets, desplaçat al lloc d'interior esquerre, els blaugrana han controlat el partit amb seguretat i netedat, de manera acadèmica, sempre ben posats, molt junts, parapetats en Bartra i Piqué. Al seu pacient futbol només li faltava finor en l'última passada i contundència en el xut: Neymar, Munir, Alves i Busquets no han encertat davant de Chernik.

El monòleg blaugrana només s’ha vist alterat momentàniament per la lesió de Sergi Roberto, el futbolista que garantia l'estil del Barça. La plaga de lesions és selectiva amb el Barça: Rafinha, Iniesta, Messi i Sergi Roberto. Minva la creativitat, falta desequilibri i en partits clarament decantats al seu favor per la feina constant de l'equip, com el de Bielorússia, es troba a faltar el gallet dels davanters, l'efectivitat dels quals va i ve sense sentit, de forma inexplicable, a la Lliga i a la Champions.

Davant la falta d'interiors, la qual cosa ha rebaixat la fluïdesa i soltesa del joc, ha augmentat el protagonisme d’Alves, profund com a volant, i s’ha incidit en les accions a pilota parada, una amenaça constant per a l'equip local, tan sotmès que ni tan sols ha arribat a la porteria de Ter Stegen. La pressió ha funcionat tan bé com la recuperació al Barça. Només faltava bufar perquè la pilota depassés la línia de meta de Chernik. L’afició ha aplaudit entusiasmada quan el Bate ha arribat al descans 0-0.

L'equip de Luis Enrique no ha encaixat cap gol per tercera vegada en la temporada

Suárez no apareixia, Munir s'associava sense rematar i Neymar no trobava la porteria. Fins i tot Rakitic ha rematat de cap malament una assistència d’Alves. El croat s’ha redimit poc després de la represa amb una rematada de llarga distància al vèrtex dret de la porteria de Chernik. Un gol elaborat d'acord a la lògica blaugrana —recuperar (Busquets), elaborar (Alba), arrossegar els centrals (Suárez) i accelerar (Neymar)— i rematat per fi des de la més pura convencionalitat futbolística, la que inclou com a estil ofensiu el xut des de fora de l'àrea (Rakitic).

El Barça peca sovint de timidesa i en ocasions de fer ús de la filigrana quan es tracta de resoldre els partits, fins i tot els més ben governats, com el de Bielorússia. Obert el marcador, faltava tancar la contesa, cosa que ha resultat més senzilla del normal en una nova transició armada després d'una pilota portada per Munir i de la diagonal de rigor de Luis Suárez. El toc subtil de Neymar, decisiu com a armador i capitalitzador del joc, ha estat tan precís com exquisida la definició de Rakitic: el croat ha picat la pilota dolçament sobre la sortida de Chernik.

El gol ha certificat el triomf del Barça, redimit després de no encaixar cap gol per tercera vegada a la temporada, després dels partits de San Mamés i contra el Màlaga. La funció ha resultat rodona, a Bielorússia i a Alemanya, l'equip de Luis Enrique ha sortit reforçat com a líder després de completar un dolç i terapèutic partit contra el Bate Boríssov.

Sergi Roberto s'afegeix a la llista de migcampistes lesionats

jordi quixano

Poc després de començar el duel, Sergi Roberto s’ha posat la mà al pubis. Alguna cosa no anava bé, per la qual cosa ha demanat el canvi. Una nova lesió (no és greu, segons els metges, però és la número 15 en 14 partits) d'un migcampista del Barça, que se suma a la de Rafinha i a la d'Iniesta, en la recta final de la seva recuperació, a més del veto de la FIFA d'alinear Arda Turan. El contratemps deixa la medul·lar tremolant, amb Rakitic com a únic interior natural, a més dels migcampistes Busquets i un Mascherano.

A la posició de migcampista, la barreja de Mascherano i Busquets aporta múscul però li resta arribades i ruptures des de la segona línia. Així, en el que és un efecte dòmino que s’ha vist aquesta nit, els laterals estiren el camp. Més Alba —ha viscut a casa d’altri— que Alves, fals interior perquè Munir s’ha enganxat a la banda. Però Rakitic, original en la seva espècie, ha acompanyat la jugada primer i ha trencat després per marcar dos gols, els primers d'un mig blaugrana aquest curs.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_