Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat s’aparta de la causa per corrupció contra un alt càrrec

El Govern renuncia a comparèixer contra el cap d’Infraestructures un any després d’haver portat el cas a la Fiscalia

L'exdirector de l'Agència Catalana de l'Aigua, Manuel Hernández, a la Ciutat de la Justícia de Barcelona.
L'exdirector de l'Agència Catalana de l'Aigua, Manuel Hernández, a la Ciutat de la Justícia de Barcelona.

La Generalitat s'ha apartat de la causa judicial que ella mateixa va impulsar contra l'exgerent de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i actual president d'Infraestructures, Joan Lluís Quer, per haver malversat fons públics en una adjudicació milionària, han confirmat a EL PAÍS fonts judicials. En un escrit remès al jutge que investiga el cas, l'Executiu en funcions comunica que renuncia a comparèixer en el procés obert contra Quer i altres excàrrecs de l'ACA. La decisió ha estat adoptada, segons aquestes fonts, pels departaments d'Economia i de Territori i Sostenibilitat, i implica que no podran reclamar responsabilitats penals.

Els dos breus oficis dirigits a la titular del jutjat d'instrucció número 8 de Barcelona no esmenten ni una sola raó que justifiqui aquesta decisió. Només exposen que “no consideren necessari” comparèixer en aquest moment. La renúncia de la Generalitat, en tot cas, contrasta amb l'actitud que va adoptar davant de l'escàndol el juny del 2014. El Govern va decidir llavors “posar en coneixement” de la Fiscalia les presumptes irregularitats en l'adjudicació, per part de l'Agència Catalana de l'Aigua, d'un contracte per 7,6 milions. El fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled va iniciar les perquisicions i es va querellar contra Quer i l'antiga cúpula de l'ACA per malversació. Un total de 13 persones estan imputades, entre les quals hi ha l'exdirector general Manuel Hernández, que aquest dimarts ha prestat declaració.

La renúncia de la Generalitat a comparèixer com a acusació particular en la causa –i, per tant, com a possible perjudicada per la malversació– ha causat estupor en mitjans judicials. Fonts properes al cas recorden que, malgrat que finalment va fer el pas endavant, l'Executiu d'Artur Mas va trigar molt a reaccionar davant les anomalies. El juny del 2013, o sigui un any abans de portar el cas a la Fiscalia, la Intervenció General –un organisme fiscalitzador de la Generalitat– ja va advertir, en un informe, de les nombroses irregularitats en l'adjudicació dels estudis sobre la gestió de les conques fluvials. La Sindicatura de Comptes va ratificar aquelles sospites en un document posterior.

El contracte sota sospita va ser licitat pel tripartit d'esquerres. El gener del 2008, l'ACA, dirigida llavors per Hernández, va adjudicar els treballs a una UTE el representant i administrador de la qual era Quer. Uns anys abans (entre el 2000 i el 2004, sota l'últim Govern de Jordi Pujol) Quer havia ocupat el càrrec de gerent de l'organisme de l'aigua. Després d'un període a l'empresa privada, Artur Mas el va recuperar per al sector públic quan va arribar al poder i el va nomenar president d'Infraestructures, l'adjudicatària pública més important de Catalunya.

La UTE de Quer es va beneficiar d'una adjudicació de 7,6 milions. El contracte inicial, de “consultoria i assessoria”, va ser atorgat per 3,75 milions, però obria la porta a d'altres treballs no previstos al pressupost inicial. Per aquesta via, la mateixa UTE va dur a terme 38 serveis complementaris que li van reportar 3,93 milions més. Segons la querella del fiscal, el procés està ple d'“irregularitats de groller calibre”. L'adjudicació, cita com a exemple, “havia estat pactada prèviament” amb la UTE mitjançant “reunions” entre empleats de l'ACA i de les empreses. Allà es va oferir “informació rellevant sobre els futurs termes de l'adjudicació”.

Alguns dels 13 imputats han declarat aquest dimarts davant la jutgessa. L'exdirector Hernández ha negat anomalies i s'ha desvinculat del procés: ha dit que es limitava a signar els contractes, però que no estava al corrent dels detalls. Aquesta tasca, ha dit, quedava en mans dels tècnics. Hernández ha negat qualsevol tracte de favor a Quer, tot i que ha admès que la seva signatura era la que apareixia estampada als documents que li van reportar beneficis milionaris.