Selecciona Edició
Connecta’t

Forcadell, de l’agitació al carrer a presidenta del Parlament

L'expresidenta de l'ANC va organitzar les marxes independentistes

L'expresidenta de l'ANC, Carme Forcadell.
L'expresidenta de l'ANC, Carme Forcadell.

A finals del 2009 Carme Forcadell (Xerta, 1956), funcionària del Departament d'Ensenyament i regidora d'ERC a Sabadell, va rebre una trucada. Li van demanar de formar part d'un grup de 40 persones que havien de crear una entitat que tingués com a objectiu unir l'independentisme. Per evitar els recels personals que fins llavors havien llastrat els intents d'unitat secessionista, es comunicaven per correu electrònic, amb un nom en clau. Després de dos anys i mig de converses naixia l'Assemblea Nacional Catalana i la persona identificada com a MX12, Forcadell, va ser escollida la seva primera presidenta: havia format part del Pacte pel dret a decidir i la coordinadora de consultes populars als municipis, les dues arrels sobre les quals va germinar l'ANC, i la seva missió era despertar l'independentisme.

Ho va aconseguir en tres anys de mandat en el qual va agitar la política del carrer: l'ANC va aconseguir cada 11 de setembre una mobilització històrica dels secessionistes que va canviar el rumb de la política catalana. El president de la Generalitat, Artur Mas, que va guanyar el 2010 amb la promesa d'un pacte fiscal, va canviar de rumb i va iniciar un procés sobiranista que ha acabat portant Forcadell al Parlament. Malgrat militar a ERC, l'expresidenta de l'ANC es va posar al costat de Mas en nombroses ocasions, encara que buscant l'equidistància en els republicans per no trencar la fràgil unitat en l'entitat. Després de tres anys de presidència, va haver d'abandonar el càrrec per la limitació de mandats, però la seva tasca li va servir per entrar com a segona a la llista de CDC i ERC, una de les seves obsessions des de l'ANC. Junts pel Sí ha volgut premiar la seva feina en situar-la a la presidència del Parlament.

Forcadell s'ha caracteritzat per un discurs amb tons èpics, amb la independència com a futur esplendorós i l'Estat espanyol com l'adversari que causa els mals de Catalunya. Aquest posicionament va motivar que tant la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, com Albert Rivera, líder de Ciutadans, rebutgessin ahir el seu nomenament en considerar que no representa tots els catalans.