_
_
_
_
_

Els bancs i la Sareb tenen 2.421 pisos buits a Barcelona

Colau reconeix l’existència de màfies de lloguer i compra de pisos en quatre districtes

Clara Blanchar
Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, durant un ple.
Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, durant un ple.Albert Garcia

Les entitats financeres i la Sareb, el banc dolent, tenen 2.421 pisos buits a Barcelona. La dada és de la Secretaria d'Habitatge de la Generalitat, que fa unes setmanes va acabar de recopilar dades i va avisar els ajuntaments que podien demanar quants habitatges buits de bancs hi havia al seu municipi. Ho ha revelat aquest dimarts a la Comissió de Drets Socials el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, que responia a una pregunta del grup municipal del PP sobre quants pisos han cedit les entitats al Consistori que capitaneja Ada Colau. Montaner ha reconegut que "les dues rondes de converses" amb les entitats han donat ara com ara resultats escassos, amb prou feines dues dotzenes de pisos cedits i 12 sancions a entitats per tenir habitatges buits.

L’alcaldessa no inaugurarà el Meeting Point

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no participarà en la inauguració del saló immobiliari de la ciutat, el Meeting Point, amb el seu president, Enrique Lacalle, i altres autoritats. Durant el seu passat com a activista i líder de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Colau va protestar diverses vegades a l'interior i l'exterior del saló denunciant els problemes d'accés a l'habitatge. La inauguració de demà dimecres coincideix amb la celebració del consell de govern setmanal del Consistori barceloní, argumenten des de l'Ajuntament. No és la primera vegada que l'alcalde de Barcelona no inaugura el saló.

En la mateixa comissió, Montaner ha reconegut l'existència de màfies que es lucren llogant i fins i tot venent pisos ocupats en quatre districtes: Nou Barris, Sant Martí, Sant Andreu i Ciutat Vella. Un fenomen il·legal que respon a situacions de necessitat extrema i es mou d'un costat a l'altre de la ciutat i, per tant, és complicat de controlar i quantificar. Però que existeix i molts barris ho saben. La novetat és, doncs, que l'Ajuntament hagi reconegut oficialment la seva existència.

No és massiu, ha afirmat Montaner, però "és una de les qüestions més difícils" que té el Govern sobre la taula en matèria d'habitatge. "Cal treballar amb criteris unitaris però atenent a la diversitat del problema. Són quatre districtes diferents, però la Guàrdia Urbana ho sap, els mediadors socials també, hi ha hagut conflicte i els serveis socials ho tenen registrat", ha admès el regidor.

L'existència de màfies vinculades a l'habitatge ha aflorat a la Comissió de Drets Socials, a partir d'una proposició del grup municipal de Ciutadans sobre l'elaboració d'un estudi del fenomen i les maneres d'abordar-ho. La regidora Marilen Barceló s'ha referit al cas de Trinitat Vella, del qual aquest diari es va fer ressò, on les ocupacions són freqüents. També ho és a Ciutat Meridiana. El Govern de l'exalcalde Xavier Trias va censar en 79 els pisos ocupats il·legalment, una xifra que els veïns doblen.

Montaner i la segona tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, han explicat que a partir del 2016 s'ampliaran els censos que actualment es fan i han posat l'accent en dues qüestions: que és un fenomen reduït en quantitat i molt variat quant als casos. Sobre la propietat dels pisos: "Hi ha una gran diversitat de forquilles: els propietaris són des d'entitats bancàries fins a particulars passant pel mateix Ajuntament".

I sobre l'ús dels pisos: "Hi ha gent que ocupa en precari, gent que paga un lloguer, que recompra, algunes ocupacions tenen finalitats delictives en si mateixes...". Ortiz, al seu torn, ha subratllat la deixadesa d'alguns propietaris i ha afirmat que el Consistori dedicarà "recursos especials" al problema.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_