Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

L’impuls d’Ada Colau

L’entrada de l’alcaldessa de Barcelona en la batalla del 20-D permet a la candidatura d’ICV i Podem recuperar el protagonisme del moviment social

L'entrada d'Ada Colau i la seva Barcelona en Comú en la batalla de les eleccions del 20 de desembre ha canviat les perspectives que s'obrien a Iniciativa Verds i a Podem després de la seva fallida experiència conjunta en la candidatura de Catalunya Sí que es Pot. La seva participació en una futura candidatura canvia també la naturalesa del que s'anava a configurar com una coalició de tres partits (Iniciativa Verds, Esquerra Unida i Podem) i li permetrà recuperar almenys en part la condició de plataforma amb protagonisme social.

El que va de pactar una mera coalició de partits a aixecar una plataforma conjunta de partits d'esquerres i organitzacions socials és la diferència que distingeix les candidatures que en les eleccions municipals del maig van tenir èxit a Barcelona, Badalona, Saragossa, la Corunya, etcètera i el mal resultat obtingut quatre mesos després en les eleccions catalanes per l'aliança d'ICV-EUiA i Podem.

Encara no se sap com es configurarà la candidatura per al 20 de desembre, però no podrà ser la simple repetició de Catalunya Sí que es Pot. Si ho fos, seria un fracàs polític previ a la votació. Les confluències que en les eleccions del maig van aconseguir un forta connexió amb moviments socials i es van convertir de fet en la seva expressió a escala municipal en moltes localitats superaven l'àmbit partidista. Això no va passar en la convocatòria del 27 de setembre. Però aquesta havia estat la clau de l'èxit o una de les claus.

L'alcaldessa Ada Colau i la seva Barcelona en Comú no podien participar en les passades eleccions autonòmiques per diverses raons. Una era que fer-ho interferia molt negativament en el delicat equilibri que sosté el seu grup a l'Ajuntament de Barcelona, on depèn dels acords amb el PSC, ERC i la CUP. Tal com Junts pel Sí va plantejar, la campanya electoral hauria significat anar a un xoc frontal amb uns aliats imprescindibles al seu Consistori. Massa complicat, per no dir impossible.

Desfer-se del partit que encarna les polítiques antisocials, la mà executora dels designis dels poders econòmics i financers que cavalquen sobre el neoliberalisme

Les imminents eleccions legislatives, en canvi, tenen uns paràmetres diferents. Des del punt de vista de les esquerres es plantegen clarament com una oportunitat per desallotjar la dreta del Govern d'Espanya, entre totes, cadascuna pel seu compte o en coalicions o en aliança amb moviments socials. Desfer-se del partit que encarna les polítiques antisocials, la mà executora dels designis dels poders econòmics i financers que cavalquen sobre el neoliberalisme. El partit de les retallades en polítiques socials i drets laborals. És una confrontació que permet reprendre l'embranzida, i fins i tot el discurs, amb què les esquerres es van presentar a les eleccions municipals i autonòmiques.

La recuperació d'aquella fórmula permet esbiaixar, a més, el conflicte entorn del protagonisme de Podem. En les eleccions municipals va quedar clar que es tractava d'un acord en el qual tant ICV-EUiA com Podem s'unien amb el moviment d'Ada Colau en la plataforma Barcelona en Comú. Aquesta no va ser després la fórmula de Catalunya Sí que es Pot, que a la pràctica va actuar en campanya com la candidatura de Podem i Pablo Iglesias, al marge que això fos un efecte més o menys projectat com a tal.

Les eleccions del 20 de desembre, en canvi, sí que seran per a aquesta part de les esquerres les eleccions de Pablo Iglesias. Però no només a Catalunya, sinó a tot Espanya. A Catalunya, la seva candidatura comptarà amb l'afortunada circumstància que no s'hi presenta un dels rivals que en les autonòmiques els va arrencar desenes i desenes de milers de vots, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP). Que la CUP no es presenti a les eleccions legislatives, però sí a les locals i autonòmiques, introdueix un factor difícil d'avaluar a priori. Es quedaran a casa el 20 de desembre els 337.000 votants de la CUP? Votaran tots un mateix partit? Es repartiran més o menys per igual entre les altres forces d'esquerres? Es refugiaran en el vot en blanc? Recomanaran simplement que es voti els independentistes?

L'entrada d'Ada Colau en la batalla de les eleccions legislatives ajuda ICV i Podem a plantejar-les en uns termes més favorables per als seus objectius que els que es van donar en les eleccions al Parlament. Tot i que, evidentment, res està garantit.