Selecciona Edició
Connecta’t

20.000 alemanys exigeixen al carrer “deportacions massives immediates”

El moviment xenòfob es radicalitza impulsat per la crisi migratòria

Milers de simpatitzants de Pegida es manifesten a Dresden.
Milers de simpatitzants de Pegida es manifesten a Dresden.

Les dues Alemanyes es van enfrontar aquest dilluns als carrers de Dresden. L'endemà passat de l'atemptat xenòfob contra la nova alcaldessa de Colònia, unes 20.000 persones van celebrar el primer aniversari del moviment islamòfob Pegida amb un discurs endurit que demana “deportacions massives immediates”. Separats per un miler de policies, entorn de 15.000 manifestants proasil reclamaven “cor en lloc d'odi”. Pegida torna reforçat per l'onada migratòria que preocupa tot el país. “Merkel, fora!, Merkel fora!”, reclamaven.

Fa just un any que uns quants ciutadans de Dresden –la capital d'un Estat que té només un 2,2% d'estrangers– van sortir al carrer farts del que consideraven un procés evident d’“islamització d'Occident”. En el seu apogeu, els autoanomenats “patriotes europeus” de Pegida van arribar a reunir 25.000 homes i dones furiosos. Protestaven contra les elits polítiques i per qüestions com les polítiques de gènere, però sobretot els unia un rebuig radical a la política d'asil alemanya, especialment si beneficiava musulmans.

Un manifestant de Pegida, ferit greu

Un manifestant va anar la setmana passada a la marxa de Pegida amb dues forques amb el nom de la cancellera Angela Merkel i del vicecanceller Sigmar Gabriel –aquest últim, mal escrit–. Després d'obrir diligències per investigar si les forques de fusta per als dos líders constituïa un delicte, la Fiscalia de Dresden va rebre correus electrònics amb amenaces de mort.

Ahir no van aparèixer les forques, però sí que hi va haver una fotografia de Merkel amb una disfressa de nazi, una imatge que es va fer habitual en manifestacions en països com Grècia, però no a Alemanya.

La concentració d'ahir va acabar amb altercats entre els manifestants de Pegida i els proasil. La policia va informar a última hora que un manifestant de Pegida havia resultat ferit greu després de ser atacat per uns desconeguts.

Després d'una època de declivi, tornen més radicalitzats. Les seves proclames antiimmigració són més directes que llavors. A la marxa d'ahir –en què la proporció de grups d'homes joves amb cares de pocs amics havia augmentat respecte a l’any passat– van anar-hi representants del partit xenòfob italià Lliga Nord i de forces anàlogues britàniques i txeques. I, sobretot, Pegida torna en una conjuntura molt més inflamable. Els seus impulsors senten que l'arribada massiva de refugiats ha confirmat les tesis que ells defensaven. Tommy Robinson, de la Lliga de la Defensa Anglesa, alerta els presents que les “invasions musulmanes” actuals suposen un repte per a la civilització europea a l'altura de les croades.

Ningú sap amb certesa quants refugiats arribaran aquest any a Alemanya, però sigui la xifra que sigui –800.000, un milió o fins i tot 1,5 milions, segons els càlculs més alarmistes–, l'onada de refugiats ha situat el país en un desafiament històric. I en contraposició amb la tesi de la cancellera Angela Merkel –que argumenta que Alemanya és un país fort que sabrà sortir-se’n— les 20.000 persones que ahir omplien la plaça de l’Òpera de Dresden, segons les primeres estimacions encara no oficials, exigien posar fi “al conte de fades romàntic” que expliquen els polítics, i aplicar immediatament “deportacions massives”, segons el decàleg de peticions amb el qual van convocar la marxa.

La protesta davant de l'òpera on Richard Wagner va estrenar, entre altres obres, Tannhäuser, és només un símptoma. Potser sigui la seva part més sorollosa i menys estètica, però reflecteix una intranquil·litat que afecta capes molt més àmplies de la població. Diverses enquestes mostraven el 2014 que entre un terç i la meitat dels alemanys compartien alguns postulats de Pegida.

I la situació des de llavors ha empitjorat. Només així s'explica que la fins ara intocable Merkel caigui en les enquestes per sota de col·legues que mostren un perfil molt més dur contra els refugiats. O que el partit populista de dretes Alternativa per a Alemanya, que fa uns mesos semblava consumit per les seves lluites intestines, sigui el gran beneficiat de la crisi migratòria que monopolitza el debat polític a Alemanya. Si fa uns mesos queia per sota del 5% –el llindar necessari per obtenir representació parlamentària–, algunes enquestes li donen una intenció de vot superior al 7 %.

“La punta de l'iceberg”

Abans de la protesta, des del seu despatx de la Universitat Tècnica de Dresden, el politòleg Werner Patzelt assegurava que les manifestacions de Pegida són només “la punta de l'iceberg” del que està passant a Alemanya.

“Una part important de la població dóna suport a algunes de les seves idees. No donen suport als líders relacionats amb la ultradreta ni a les seves proclames més radicals, però sí que ho fan a idees com que Alemanya ha de mantenir la seva essència o que no és viable seguir acollint tots els refugiats que arribin”, assegura aquest politòleg, un gran crític de la política de portes obertes de la cancellera Merkel. Segons una investigació que va elaborar el seu departament, un quart dels participants en les marxes de Pegida s'identificava d'extrema dreta o radical. Les tres quartes parts restants es veien a si mateixos només com a ciutadans furiosos amb l'evolució del país.

L'apel·latiu d’"extrema dreta" el va fer servir diumenge a la nit el ministre de l’Interior alemany, Thomas de Maizière, per referir-se als que acudeixen a les crides de Pegida. El titular de Justícia, Heiko Maas, va afegir ahir que el moviment xenòfob “sembra l'odi que després es converteix en violència”, dies després que un militant d'ultradreta ataqués amb un ganivet la candidata a l'alcaldia de Colònia, Henriette Reker, la vigília de les eleccions que va guanyar diumenge. “Creu que tinc cara de nazi? Estic aquí perquè crec que la política de l'euro i de refugiats és una bogeria. No tinc res a veure amb la ultradreta”, responia Torsten Knesse, un dels pocs assistents que va acceptar ahir parlar amb EL PAÍS.