Selecciona Edició
Connecta’t

Alberto Contador: “No em fa pena pensar que pot ser el meu últim Tour”

En la vigília de la presentació del recorregut del Tour del 2016, el ciclista espanyol reflexiona sobre la cursa que més l'ha marcat

Alberto Contador
Alberto Contador. TDW

A París el cel és gris marengo, com de costum a la tardor, cosa que no trobarà a faltar Alberto Contador, que fa la maleta en una Lugano estranya i espectacularment assolellada per perdre's del món unes setmanes. Es perdrà també aquest dimarts la presentació del recorregut del Tour de l'any que ve, un dels actes que fa molt poc temps ningú no volia esborrar de l’agenda. “Però jo tenia un viatge programat des de fa temps per a aquesta setmana i ha estat impossible cancel·lar-lo”, diu, per telèfon, Contador, que al desembre farà 33 anys. El del 2016 serà el seu novè Tour, la cursa en què més ha transcendit (n’ha acabat set, tres dels quals vestit de groc a París, tot i que va perdre la victòria del 2010 després per un positiu, i tres vegades més va acabar entre els cinc primers), i potser, probablement, si es retira a final d'any, com va anunciar fa uns mesos, també serà l'últim.

Pregunta. Però de debò serà el seu últim Tour?

Resposta. Podria ser el meu últim Tour, en efecte, però encara no és segur al 100%. Si caic, per exemple, i em retiro, tornaria en el del 2017; fins i tot si aconsegueixo engegar un projecte personal fora del Tinkoff, equip amb el qual acabo contracte.

P. Els aficionats al ciclisme, romàntics incurables, se’l podrien imaginar víctima d'un atac de malenconia, com un vell guerrer, pendent de l'anunci del recorregut de la seva última aventura…

R. No, gens ni mica. No estic malenconiós perquè no m'ho plantejo com una cosa decisiva. El que pugui ser el meu últim Tour no és una cosa imposada per les circumstàncies, sinó que depèn de mi. I aquesta llibertat impedeix que pugui sentir pena.

P. Ja, però, tot i així, no mira enrere i veu massa propers els anys dels seus començaments, la seva primera victòria el 2007…

R. Però això no és una cosa de la qual vulgui parlar perquè sembla que tot gira al voltant d'això. L'any que ve viuré el moment, sense pensar en la cursa següent o si és l'última. Però, sí, m'agradaria que el Tour anés bé per posar un bon punt final.

P. Encara no és oficial, però hi ha molts rumors, sembla que molt fiables, sobre el Tour del 2016: tres dies de Pirineus, quatre d'Alps, el mont Ventoux entremig, el 14 de juliol, i una contrarellotge l'endemà…

R. Sí, això ho sé, però falten els detalls. El fonamental serà saber de quants quilòmetres serà la crono: de 40? 50? 60? Serà molt plana? Tindrà cap port? Si és dura, no m'importa. El 2013 vaig quedar molt a prop de Froome a Embrun, però a la del Mont-Saint-Michel [just on comença el 2 de juliol el Tour 2016] va ser el meu pitjor dia. Però és normal. Va ser una contrarellotge a 54 quilòmetres per hora, i per a una persona de 62 quilos com jo és impossible aconseguir la potència absoluta necessària. Mentre que la meva potència relativa és magnífica per a la muntanya, els watts absoluts que mouen d’altres són impossibles per a mi. Si és una crono amb una mitjana de 48-49 quilòmetres per hora serà bona per a mi.

P. Com el 2009, quan va sortir de Mònaco, quan va ser la seva segona victòria, el Tour trenca l'alternança Alps-Pirineus i torna a passar abans pels Pirineus, com l'any passat.

R. Aquest va ser el meu millor Tour pel que fa a rendiment, no com a experiència [va ser l'any que va compartir equip amb Lance Armstrong], però des de llavors he millorat encara el meu nivell, sens dubte. Ho dic basant-me no en sensacions només sinó també en dades. El 2014 els tests de camp eren molt millors que els del 2009, però vaig caure. El nivell del ciclisme, i no només el meu, és molt superior al d'abans. S'ha professionalitzat i s’ha optimitzat l'entrenament, la nutrició, la biomecànica… En un dia que no estic superbé faig ara els tests dels meus millors dies abans.

P. No ha estat a la Vuelta, on ha triomfat el seu rival, en un Giro del que es deia que el guanyaria vostè perquè no hi havia competència…

R. Jo tenia molta confiança en què Aru guanyaria la Vuelta, perquè la velocitat a la qual vam pujar en el Giro tots els ports només la vam tenir al Tour quan va atacar Froome. El ritme, el temps del Giro no l’havia viscut mai.

P. El Ventoux i la crono entre Pirineus i Alps sona a experiment, no?

R. Sí que és una mica estrany, sí, però és complicat valorar si és bo o dolent per a mi. En tots els Tours es tracta del mateix, d'adaptar-se al recorregut, de no tenir dies dolents i d'entendre els rivals. Froome, per exemple, sempre comença molt fort, molt alegre, però va perdent l'última setmana; a Nairo, en canvi, li costa més arrencar. Jo buscaré adaptar-me i, com sempre, aprofitar cada oportunitat.

P. També caldrà tenir en compte Aru i Dumoulin?

R. Aru més que Dumoulin. L'italià ha acabat entre els cinc primers totes les grans curses que ha fet, i a part de guanyar la Vuelta té dos podis en el Giro. Això no és casualitat. El però és veure com s'adapta al Tour, on és debutant.

P. Sense haver de córrer el Giro abans, la seva preparació per al Tour serà més fàcil?

R. Serà diferent. El 2015 ha estat molt dur tant físicament com psicològicament. Van ser 10 mesos en què vaig centrar-me només en la bicicleta, amb tot mesurat mil·limètricament, i no sabia com em respondria el cos. El 2011, per exemple, vaig anar a última hora, i em vaig sentir molt millor. El 2016 disputaré per guanyar les curses de principi de temporada i després descansaré pensant només en el Tour.

P. I en els Jocs?

R. I en els Jocs, esclar. El circuit és dur i m'agradaria fer no només la prova en línia sinó també la contrarellotge. A Pequín, sense amb prou feines preparar-me, vaig acabar quart…