Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona xifra en 140 milions el deute de la Generalitat

El Govern ha reconegut partides de dèbit que fins ara ignorava

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. EFE

El deute total de la Generalitat amb l'Ajuntament de Barcelona és actualment de 140,23 milions d'euros, 33,4 milions més que el juny passat, quan el Govern d'Ada Colau va iniciar el mandat. Així figura en un informe que signa el gerent d'Economia del Consistori, Jordi Ayala, i que dimarts presentarà durant la comissió d'Economia i Hisenda. La diferència entre totes dues quantitats s'explica perquè la Generalitat ha reconegut obligacions que fins ara ignorava, com la llei de Barris o 30 milions del contracte programa de serveis socials i perquè altres quantitats ja s'haurien saldat.

El gerent celebra en el seu informe el reconeixement de qüestions pendents, però recorda que l'Ajuntament ha sol·licitat a la Generalitat “un compromís de cancel·lació del deute vençut i no vençut mitjançant l'establiment d'un pla de pagament”.

El ‘nou’ dèbit del Govern

Obligacions reconegudes el 2014. 39,7 milions d'euros per la llei de Barris, les ajudes a la Dependència i el Fons de Compensació Local. Falten per reconèixer 1'5 milions.

Obligacions reconegudes el 2015. 45,6 milions pel Barcelona Centre de Disseny i el contracte de programa de serveis socials.

Aportacions de la Generalitat a l'Ajuntament. Es redueixen de 562 milions el 2011 a 407 milions el 2015.

El deute de 140 milions comprèn deute vençut (la Generalitat hauria d'haver-lo pagat), no vençut (dins dels terminis previstos) i anualitats pendents (quantitats no abonades fruit de convenis bilaterals). Concretament es desglossa en tributària de 2013 i exercicis anteriors (15 milions), deute de 2014 i anteriors (65 milions) i anualitats corresponents al Centre del Disseny de Glòries (14,6 milions).

L'informe detalla en vuit folis l'evolució del deute de la Generalitat des del 30 de juny fins al 30 de setembre i repassa exhaustivament “les accions dutes a terme pel Govern municipal per reconduir la situació pel que fa al reconeixement d'obligacions i de pagament d'imports pendents”. Per ser exactes, quatre reunions: quan l'alcaldessa i el president de la Generalitat es van reunir al juliol i Artur Mas es va comprometre a reconèixer 20 milions de la llei de Barris; la celebració al setembre d'una comissió mixta de seguiment; una altra entre gerents en la qual la Generalitat es va comprometre a reconèixer obligacions per 37,8 milions, i una quarta en la qual es va tractar com establir un pla de pagaments.

Al marge del deute, Ayala assenyala en el seu informe que en els últims anys “s'han reduït de forma molt significativa les aportacions econòmiques [de la Generalitat] a la gestió dels serveis públics compartits”. Una reducció que l'Ajuntament s'ha vist obligat a compensar, apunta. El gerent d'economia analitza el període entre 2011 i 2015, que coincideix amb el mandat de l'alcalde Xavier Trias (CiU) i conclou que les aportacions autonòmiques a organismes municipals han caigut un 27,6% (de 562 milions el 2011 a 407 el 2015, 155 menys).

En el cas dels consorcis municipals, les transferències cauen en tots excepte en la fundació de la Mobile World Capital. A l'ATM, la caiguda va ser de 89 milions; al Consorci d'Educació, de 10 milions, i a Fira de Barcelona o qüestions culturals, 20 milions menys a cada capítol. En total, en consorcis, són 140 milions menys d'injecció “en els més importants”. En el cas de les empreses municipals, la reducció de l'aportació és del 49% i es deuen sobretot a la caiguda de les aportacions a l'Institut d'Educació, que “el 2012 va deixar de rebre transferències corrents de la Generalitat”. També s'ha retallat, segons l'informe, en serveis socials, en l'Agència de Salut Pública, ajudes a la promoció de pisos de lloguer, guarderies i escoles de música; o en el cas de les beques menjador: “la Generalitat ha deixat de donar-los suport”.

MÉS INFORMACIÓ