Selecciona Edició
Connecta’t
TRIBUNA

El conflicte de Valeo: de la imposició a la negociació

La reobertura de la negociació és una victòria d'un col·lectiu de treballadors i treballadores que han sabut defensar la seva feina

El 23 de juliol passat es va iniciar un dels conflictes laborals més importants dels últims anys. L'anunci del trasllat de la producció de Martortelles a Saragossa de l'empresa Valeo amenaçava el lloc de treball de 250 persones a la planta de Martorelles i posava a prova la capacitat de resposta i mobilització dels treballadors i treballadores.

El comitè d'empresa, amb majoria de CCOO, ha liderat un procés de mobilització que ha penetrat l'opinió pública i les xarxes socials i ha despertat la solidaritat de milers i milers de ciutadans identificats amb els 250 treballadors, noves víctimes d'una decisió empresarial que, emparada per la reforma laboral més regressiva de l'últim període democràtic, els deixava desemparats a ells i a les seves famílies.

Des del primer moment CCOO va plantejar reivindicacions que permetien obrir les vies de solució del conflicte: mesures industrials, laborals i socials, i la retirada del procediment administratiu obert per l'empresa. Una bateria de propostes oposades frontalment a les de l'empresa, que se centraven a traslladar tota la plantilla a Saragossa o acomiadar-la, sobre la base del càlcul de l'última reforma laboral de 20 dies per any treballat amb el màxim d'una anualitat.

La unitat de tota la plantilla i del conjunt del comitè d'empresa al voltant d'uns objectius clars i concrets, més la feina tècnica, jurídica i sindical, impecable, han aconseguit que la direcció de Valeo s'hagi convençut de la possible nul·litat de la decisió empresarial i s'hagi vist obligada a reconduir la situació i a obrir la negociació amb el comitè d'empresa. Aquest era l'escenari que l'empresa no hauria d'haver abandonat mai i que hauria estalviat molt patiment a les famílies afectades durant tot l'estiu, incloent-hi les vacances, i la deterioració de la imatge de la companyia per no tenir sensibilitat social.

La reobertura de la negociació és una victòria de la lluita d'un col·lectiu de treballadors i treballadores que han sabut defensar la seva feina, amb organització, compromís i direcció sindical dels seus representants. No obstant això, el conflicte no ha conclòs i així ho han entès tant CCOO i el comitè d'empresa, com el conjunt de la plantilla, que manté la vaga indefinida per seguir exigint a la multinacional la resposta a les reivindicacions que segueixen vigents: solucions industrials, laborals i socials.

La negociació ara ha de prendre el protagonisme. Aquest és el principal sentit de la mobilització: aconseguir recompondre les posicions entre les parts, equilibrant la negociació, quan les empreses no volen atendre els plantejaments dels treballadors i volen imposar autoritàriament una decisió. El vell binomi de la lluita sindical: mobilització-negociació.

Aquest conflicte evidencia que quan hi ha direcció i compromís sindical, com han demostrat CCOO i la resta de sindicats en el comitè d'empresa, i amb la plantilla unida, és possible forçar que s'obri l'espai de negociació i evitar la imposició unilateral de la direcció de l'empresa. Ara ha de demostrar-se la utilitat sindical mantenint la mateixa eficàcia en la negociació. Només així la lluita sindical tindrà utilitat per a la plantilla. En les properes setmanes l'objectiu és arribar a un acord que prevegi els tres pilars de les seves reivindicacions.

Des de CCOO estem convençuts que els treballadors i les treballadores ho aconseguiran, han demostrat intel·ligència col·lectiva, tenacitat i compromís amb els seus plantejaments. Tres valors imprescindibles per defensar els seus interessos.

Joan Carles Gallego és secretari general de CCOO de Catalunya i Javier Pacheco, secretari general de la federació d'indústria del sindicat.