Selecciona Edició
Connecta’t

Márquez guanya i Lorenzo s’acosta a Rossi al Mundial

L’explosivitat del d’Honda s’imposa a la constància del mallorquí en una carrera espectacular on l’italià acaba quart

Marc Márquez celebra el triomf a Austràlia.
Marc Márquez celebra el triomf a Austràlia. AFP

Han competit la tenacitat i l'ambició; la dolçor dels veterans al volant enfront de la frescor agressiva dels més joves; s'enfrontaven dos pilots que es juguen el títol i dos més que només volien passar-s'ho bé, que, de moment, només aspiren a signar interiors de vertigen, voltes fulgurants i, també, victòries per al record. El pilotatge fi, constant, martellejant de pur perfecte, de Jorge Lorenzo no ha estat prou per frenar l'explosivitat de Marc Márquez, sempre insatisfet si no corona una carrera amb la victòria. Així que s'ha tret de la màniga un últim gir increïble: ha fet la volta ràpida (rapidíssima) quan els pneumàtics ja gairebé no responien de tan desgastats com estaven, i li ha servit per fer els últims avançaments, atrapar el mallorquí, avançar-lo en plena baixada i creuar la meta el primer.

Márquez havia començat l'últim gir tercer, a gairebé vuit dècimes de Lorenzo, i ha acabat primer, amb més de dues d'avantatge. Després d'una temporada plena de caigudes, amb una moto massa irregular i un motor tan agressiu en l'entrega de potència que el condiciona en cada carrera, el pilot català aprofita les poques oportunitats que se li presenten. La del Gran Premi d'Austràlia n'era una. Era veloç, molt, més que ningú. L'absència de grans frenades, el seu punt més feble aquest curs, li permetia recuperar-se d'un any dolent i gaudir com mai de les seves corbes ràpides amb vista al mar.

Res ha pogut fer el de Yamaha, un rellotge, no més de tres dècimes de diferència entre volta i volta, de pilotatge suau, estil deliciós, tan elegant que ha sucumbit davant la irreverència del seu rival.

Si la carrera de Márquez s'explica des de la seva irregularitat, ja que intentava trencar el ritme amb temps impossibles per imposar la seva explosivitat, però alhora s'adonava que així no aguantaria més d'un parell de girs i tornava a disminuir una mica la velocitat –així ha estat com l'han caçat (a sis voltes) després de liderar la prova durant tres girs–; la de Lorenzo ho fa, com sempre, a partir de la seva constància. No n'ha tingut prou només amb això en l'últim gir, no obstant això. La goma davantera se li tancava en les corbes lentes de dretes i no podia inclinar prou, ni tancar bé els espais, especialment quan ha sentit l'assetjament del català durant els últims minuts. I ha preferit cedir abans que arriscar-se a una caiguda.

Tot i això, ha donat per bo el segon lloc, un resultat que, sumat al quart de Valentino Rossi, encara el líder del Mundial de MotoGP, el deixa a 11 punts del seu company d'equip. Iannone ha estat atrevit. Ha ofert un espectacle magnífic, i no només a la recta (on la Ducati deixa bona mostra de la potència del seu motor, insuperable en velocitat punta), també en unes quantes frenades, que li han permès retallar-li set punts a l'italià. La lluita, que ha començat en el primer gir, s'ha allargat, per a delit dels espectadors, fins a l'última volta.

El de Ducati ha estat sublim. Ni s'ha acoquinat amb l'atac d'una gavina –li ha destrossat part del carenat i, per sort, només això– quan tot just feia dues voltes que intentava seguir Lorenzo; ni ho ha fet després quan s'ha hagut de barallar amb Márquez i Rossi, ara a la corba Doohan, ara a la quarta, camí de Sibèria, o bé a la vuitena, on comença la pujada. Ha animat la festa i ha ajudat, amb tant moviment, al fet que el mallorquí aconseguís un bon avantatge (ha arribat a estar a 1,4 segons després de set girs) en la primera part de la prova.

Al final, el derrotat ha estat Rossi, que tot i que ha estat capaç de posar a punt la moto i aconseguir uns reglatges amb els quals ha pogut pilotar a gust i igualar el ritme dels pilots al capdavant (cosa que no havia aconseguit en tot el cap de setmana), no estava tan fort en frenada com en altres ocasions i ha acabat sucumbint davant el seu compatriota, davant Márquez, i, en definitiva, també davant el seu company d'equip, a qui ni tan sols li ha vist el pèl. Aspirava a la victòria i s'ha quedat per segona vegada fora del podi.

La lluita pel títol Mundial i tota la tensió que l'acompanya es traslladen, de moment, a Malàisia, on d'aquí a una setmana es tornaran a batre en duel els dos pilots Yamaha. L'italià segueix depenent de si mateix, però l'espanyol, que pretén allargar la baralla fins a l'última carrera a València, se li torna a acostar. I està ple de confiança una altra vegada.