Selecciona Edició
Connecta’t

Creixen les famílies de classe mitjana que no poden pagar els seus deutes

Càritas alerta de l'auge de persones empobrides per la crisi que recorren als préstecs ràpids o que estan atrapades pel crèdit

José, pintor, demana ajuda a Cáritas pels seus deutes.
José, pintor, demana ajuda a Cáritas pels seus deutes.

El matrimoni del José i l'Ana vivia el somni de l'ascens social i la classe mitjana. Habitatge familiar a Llefià (Badalona), ella repartia mercaderies i ell pintava cases. Va arribar la crisi i tot es va enfondrar. L'Ana, a l'atur. El José, a competir amb ofertes de 200 euros per arreglar pisos. Un dia, en ple carrer, un comercial li va oferir una targeta de crèdit. Va creure que podria ser bona idea. Diner ràpid per sortir d'un mal pas. El sistema va funcionar un temps. “La targeta és molt llaminera. Si no saps utilitzar-la, o estàs desesperat, és una forca”, recorda.

No van trigar a arribar les trucades a les 23.30 per reclamar els deutes. L'Ana també tenia una targeta, de quan la vida els somreia. “Els deia que volíem pagar però que acabàvem de perdre la casa per un crèdit familiar i que no teníem diners. A cap d'una estona, tornaven a trucar”, recorda. “Un mateix és el responsable de les targetes, sí. Però com és que te les donen sense verificar la teva situació?”, es queixen.

Fins a les portes de Càritas hi arriben molts casos similars. “Famílies empobrides per la crisi, que té altes despeses fixes que no pot mantenir i que és complicat de reduir”, explica Mercè Darnell, responsable de Programes i Serveis de l'entitat. No estan quantificats, però el perfil dels afectats mostra persones que ho han intentat tot, que encadenen préstecs ràpids o deutes de targetes. “Molts ho oculten a les seves parelles i quan arriben aquí explota, creien que ho podien controlar, però no”, afegeix.

No és el cas del José i l'Ana. S'hi enfronten junts. Ara ella treballa en un supermercat i ell pinta el que li surt. El seu deute és de 4.000 euros, però va arribar als 6.000. Encara viuen a casa seva però pagant un lloguer social. “Cada mes fèiem números. Cobríem el mínim i si quedava alguna cosa pagàvem els 130 euros de quota de la targeta”, explica José. “Cada vegada que sonava el telèfon pensava que eren ells per cobrar”, recorda. Fins i tot per oferir-li un nou préstec.

La parella ja no fa anar la targeta daurada, amb un interès del 24% si es fracciona el pagament. Ara la guarda en un calaix. “Una veïna em va preguntar: ‘Et fa vergonya anar a Càritas a demanar ajuda?’ Estàvem tan malament que ens ha ajudat a pagar algun rebut de la llum. T'adones que no ets l'únic que està passant per aquesta situació”, confessa l'Ana. Al José li fa molta ràbia quan veu els anuncis televisius de préstecs ràpids. “Juguen amb els que ho estan passant malament”, lamenta.

Darnell assenyala que aquestes publicitats tenen un especial impacte en persones vulnerables. “Venen la idea que si ho vull ho tinc. Fins i tot promocionen que si un banc t'ha rebutjat ells no ho faran. I fins i tot ofereixen el primer préstec sense interessos”, diu. “A Internet trobes préstecs amb taxes anuals equivalents del 5.100% [al mercat de les targetes de crèdit ronda el 27%]”, explica Jordi Martínez, de l'Institut d'Estudis Financers.

L'entitat dóna formació financera a famílies vulnerables ateses per 30 entitats socials a Barcelona. Aquests cursos, oferts a estudiants d'ESO de 262 escoles catalanes, busquen donar claus sobre estalvi, deute i operativa bancària. “Els préstecs ràpids no són il·legals, però és important conèixer les conseqüències de sol·licitar una ajuda a la desesperada”, diu Martínez. Coses tan bàsiques com saber fer un pressupost o comprendre les clàusules i condicions. “Encara que sàpigues què deixaràs de pagar alguna cosa, cal tenir clar quins són les prioritats”.

Martínez emfatitza en l'estalvi. El que sigui, per crear un matalàs a llarg termini per evitar aquests préstecs. El José i l'Ana no evadeixen responsabilitats però demanen més control de les entitats bancàries. “He treballat molt de cara al públic, però no he enganyat mai a ningú”, remata la dona.