Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat i entitats ultimen tres centres d’acolliment de refugiats

L'operació de primera acollida es concentrarà a Barcelona, Tiana i Manresa

Pati de la casa de colònies de la Conreria, que acollirà refugiats.
Pati de la casa de colònies de la Conreria, que acollirà refugiats.

El comitè d'atenció als refugiats ultima els detalls de l'operatiu de primer acolliment. Encara a l'espera de conèixer la data en la qual arribaran les primeres persones, l'òrgan compost per la Generalitat, els municipis i les entitats socials ja tenen apuntalado l'hub que els rebrà en un primer moment. Es tracta d'una xarxa de tres llocs: el centenari alberg i casa de colònies de La Conreria, situat a Tiana; la Casa Bloc de Barcelona i una finca de la fundació Sant Joan de Déu a Manresa.

Los refugiats seran allotjats en el centenari alberg i casa de colònies de La Conreria (Tiana); la Casa Bloc de Barcelona i una finca de la fundació Sant Joan de Déu a Manresa

En aquests tres emplaçaments, explica el coordinador del comitè Àngel Miret, es tindrà un primer contacte amb les famílies i persones soles que vengen. La situació psicològica i anímica dels refugiats és una de les majors preocupacions de les entitats, per aquest motiu com a primer lloc d'acolliment s'hagi pensat en llocs que permetin certa comoditat per a estades que duraran el que els experts determinin en cada cas. Són vàries les veus que insisteix que un acolliment en un gran espai no és la millor opció en aquest moment.

Es treballa sota la hipòtesi que no arribarà un grup nombrós de refugiats, sinó que serà un degoteig. Miret calcula que entre els tres llocs hi ha unes 210 places. Des de la Fundación Pere Tarrés, que custodia La Conrería, expliquen que també s'ha posat a la disposició del comitè la casa de Mas Po, amb capacitat per 44 persones addicionals. En cas d'una arribada més fluïda sí s'utilitzarien espais més grans.

El comitè està enviant a tots els ajuntaments i ens locals una fitxa en la qual els demanen que informin dels recursos materials i no materials que poden posar a disposició. Dins de tres setmanes, la Generalitat espera tenir centralitzats totes les dades.

Homologación de títols

Miret insisteix que la destinació final “es consultarà amb la famílies” i les persones que hagin vingut soles, sempre tenint en compte les seves habilitats i les seves aspiracions. La idea és intentar harmonitzar aquestes intencions amb l'oferta que surti del banc de recursos, encara que també el coordinador demana no oblidar quin és la situació d'atur que hi ha a Catalunya. D'entrada, l'estatut de refugiat atorga una ajuda econòmica a cada asilat.

Una altra de les preocupacions de les entitats és què passarà amb els professionals que necessitin homologar els seus títols. O, fins i tot més dramàtic, amb els joves que van deixar la seva formació a mig fer per fugir del conflicte.

“Els procediments d'homologació són molt llargs i enutjosos. Són competència de el Estado i es demanen coses que poden ser impossibles d'obtenir per a un refugiat, com els seus expedients acadèmics”, recorda Miret. La Asociación Catalana d'Universitats Públicas també va fer una crida a el Gobierno central, la setmana passada, per agilitar en la mesura del possible aquestes gestions. Els centres educatius, per la seva banda, s'han compromès a facilitar l'accés a les seves activitats acadèmiques als refugiats. Només falta saber quan vindran.

MÉS INFORMACIÓ