Selecciona Edició
Connecta’t

Ajuntaments de l’àrea de Barcelona recuperen serveis privatitzats

Sabadell, Ripollet i Sant Cugat reassumeixen la gestió de l'aigua, la zona blava i la grua, les guarderies o la neteja d'edificis

Un home paga la zona blava a Sant Cugat.
Un home paga la zona blava a Sant Cugat.

Fa quatre mesos l'esquerra es va imposar a Ripollet (Vallès Occidental) amb la plataforma Decidim Ripollet, que integra la CUP, Podem i Procés Constituent. En el nou organigrama de poder es va crear una regidoria de Serveis Municipals i Municipalització. Era una declaració d'intencions. Igual que Ripollet, i seguint les iniciatives que es multipliquen a Europa (Berlín o París), alguns municipis propers a Barcelona es plantegen, o fins i tot ja han iniciat, la remunicipalització de serveis com l'aigua, la zona blava, la grua, la gestió de les guarderies o la neteja d'edificis públics. Aquest canvi coincideix amb l'auge dels partits de l'esquerra alternativa com Podem i la CUP. Les polítiques d'austeritat i els escàndols en les adjudicacions han fet, no obstant això, que des del PSC fins a CiU s’hagin sumat a iniciatives d'aquesta mena.

“Municipalitzar serveis és només una qüestió política i nosaltres volem deixar clara quina és la nostra voluntat”, justifica Pilar Castillejo, primera tinenta d'alcalde d'Hisenda i responsable d'aquesta àrea a Ripollet, que ja estudia quins serveis es poden recuperar. La prioritat és la gestió de l'aigua, aprofitant que la concessió expira el 2016. “L'aigua és un bé públic i la seva gestió no pot estar en mans privades. Serem el primer municipi metropolità que ho farà i obrirà el camí a d’altres que ja ho estan estudiant, com Badalona o Cerdanyola”, afegeix. També al Vallès Occidental, el Consistori de Sant Cugat gestiona des d'aquest mes la zona blava i dos aparcaments; d’aquesta manera preveuen aconseguir un estalvi de 700.000 euros anuals. “El nostre objectiu és aconseguir una gestió més integral de la mobilitat i obtenir més recursos per a la nostra empresa pública Promusa, que permetran dur a terme més polítiques municipals”, explica el regidor d’Urbanisme de Sant Cugat, Damià Calvet, que anuncia que se sumaran més aparcaments en funció que vagin caducant contractes. Al juliol el ple va aprovar per unanimitat una moció de la CUP per recuperar la gestió de l'aigua.

La remunicipalització de serveis pren com a exemple el camí traçat per Arenys de Munt durant el breu mandat de la CUP (2011-13), quan es va recuperar la gestió de l'aigua, la neteja dels edificis públics i el punt de recollida d'escombraries. L'operació no ha estat fàcil i ha comportat enfrontaments amb Agbar (la gestora fins llavors) i un increment important de la tarifa per als usuaris. Molts municipis centren els seus objectius en l'aigua. Segons Moisès Subirana, de la plataforma Aigua és Vida, l'any passat es van produir sis casos de remunicipalització i se n'esperen més el 2016. En la seva opinió, hi ha una gran diferència entre la iniciativa privada, que dóna aigua al 80% de la població, i la pública.

L'Ajuntament de Barcelona vol extingir la societat mixta entre Agbar i l’Àrea Metropolitana –controlada amb un 85% del capital per la companyia i creada fa dos anys per subministrar aigua– i amb aquesta finalitat ha forçat l'elaboració d'una auditoria interna. El govern d’Ada Colau també ha paralitzat l'externalització de dues guarderies municipals i segueix el projecte de Xavier Trias per crear un operador energètic municipal que proveeixi el seu municipi amb energies renovables.

A Sabadell, d’altra banda, governat per ERC i Crida per Sabadell , on s'integra la CUP, l'Ajuntament ha elaborat un informe sobre caducitat i cost dels serveis externalitzats. De forma imminent recuperaran la gestió de la grua i la zona blava, ja que la concessió finalitza aquest 2015. El 2016 revisaran la neteja dels edificis públics, l'atenció domiciliària i la gestió de les guarderies. A Terrassa, amb govern del PSC, els ciutadans decidiran una nova gestió de l'aigua amb un procés participatiu. Els avantatges de la municipalització de serveis, segons els seus defensors, són múltiples. La més evident és l'econòmica.

Els experts discrepen sobre la remunicipalització de serveis

Els ajuntaments calculen que amb la municipalització s'estalvien l’21% de l’IVA i la part del benefici (6-8%) que l'empresa privada càrrega en la factura. Sabadell ingressa amb la zona blava dos milions anuals i el servei costa 800.000 euros. Amb el nou model calculen que la despesa es reduirà a 570.000 euros, un 30% menys, i això incloent-hi un augment dels salaris.

“Els serveis públics són en general rendibles, si no fos així les empreses privades no s’hi ficarien”, afirma Jordi Colomer, ambientòleg i membre de la CUP d'Arenys, que ha assessorat diversos municipis sobre remunicipalització. Però també existeixen opinions més cautes. Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, és escèptic. “De vegades es creu que s'està fent política d'esquerres i el que estàs fent és fer mal a l’Administració pública, que no és ni d'esquerres ni de dretes. Els ajuntaments corren el risc d'internalitzar activitats de poc valor afegit amb estructures flexibles i més cares, i això ho paga el ciutadà”, explica.

Els principis polítics aquí compten, i molt. “Recuperar el poder públic és recuperar la voluntat de servei”, reivindica Albert Boada, regidor de Promoció Econòmica de Sabadell. I afegeix que la concessió a grans empreses “ha permès l'entrada de lobbys i són la porta per a la corrupció”.