...i al PSOE

Per fitxar Irene Lozano hauria calgut més debat i un consens intern

Micaela Navarro, Pedro Sánchez, César Luena i Ximo Puig, en un moment de la reunió del Comitè Federal del PSOE.
Micaela Navarro, Pedro Sánchez, César Luena i Ximo Puig, en un moment de la reunió del Comitè Federal del PSOE.

La decisió del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, d'incloure a la llista electoral de Madrid la fins ara diputada d'UPyD Irene Lozano ha causat una tempesta interna lògica dins del partit. Tot i que a l'hora de votar, els més de 200 membres del comitè federal hagin donat el suport gairebé unànime a les llistes de candidats socialistes al Congrés dels Diputats i al Senat, alguns dels pesos pesants del partit no han desaprofitat l'ocasió per criticar un fitxatge que han vist arbitrari i una mica estrambòtic.

Ningú no posa en dubte la necessitat de renovar les llistes electorals amb la vista posada al 20 de desembre després dels mals resultats electorals del PSOE en els últims anys. És positiu que s'hagin renovat entorn del 80% dels candidats a la recerca de la regeneració que han demanat els ciutadans amb els seus vots. Però la inclusió de Lozano com a número quatre de la llista per Madrid (igual que la de la comandant Zaida Cantera com a número sis), planteja alguns problemes en el fons i en la forma.

Quant al fons del fitxatge, les raons exposades per Sánchez sobre la funció que tindrà Irene Lozano en el partit (impulsar la seva regeneració), ens porta a plantejar diverses preguntes: és que no es pot regenerar el partit des de dins? No era una de les prioritats del nou equip? Es dóna, a més, la circumstància que el nou fitxatge ha estat durant anys un autèntic flagell per als socialistes, que ha equiparat sistemàticament amb el PP en el nivell de la corrupció.

Les formes utilitzades per a la contractació de Lozano i Cantera són també manifestament millorables. Les decisions d'aquest calibre han de consensuar-se amb els principals líders del partit, per evitar problemes d'unitat a poc més de dos mesos per a unes eleccions en què els socialistes (i sobretot Pedro Sánchez) es juguen la seva supervivència com a partit de Govern.