_
_
_
_
_

Què en queda, de l’assalt al cel de Podem?

El partit va celebrar fa un any la seva assemblea fundacional en plena expansió. La formació que lidera Pablo Iglesias busca ara remuntar en les enquestes

Francesco Manetto
El líder de Podem, Pablo Iglesias, intervé en l'assemblea fundacional del partit a la plaça de toros de Vistalegre (Madrid).
El líder de Podem, Pablo Iglesias, intervé en l'assemblea fundacional del partit a la plaça de toros de Vistalegre (Madrid).DANI POZO (AFP)

Podem va començar a constituir-se fa un any com a força política organitzada amb una declaració d'intencions que va ressonar a la plaça de Vistalegre de Madrid, escenari de l'assemblea fundacional del partit. “El cel no es pren per consens. Es pren per assalt”, va emfatitzar el seu líder, Pablo Iglesias, recorrent a unes paraules que Karl Marx va dirigir al seu amic el doctor Ludwig Kugelmann per descriure la fugaç insurrecció de la Comuna de París el 1871. L'objectiu del grup promotor de Podem, llavors en plena expansió, era trencar de forma definitiva els motlles del bipartidisme, i fer-ho amb l'èpica de l'“ara o mai”.

Un any i tres cites electorals després, l'horitzó ha canviat. Podem té representació en 14 Parlaments autònoms i ha impulsat els governs de les principals ciutats, però la formació afronta ara les generals del 20-D amb el pes del mal resultat de les eleccions catalanes. La caiguda de 14 punts des del gener, segons Metroscopia, l'ascens de Ciutadans, interpretat com a nova força del canvi, i la resistència del PP i el PSOE dibuixen una campanya complicada per a Podem, els quadres de la qual saben que hauran d'afrontar una reflexió sobre el futur del partit en funció de la correlació de forces del 21 de desembre. Què en queda, d'aquell assalt al cel?

Les tres idees de Vistalegre, segons Íñigo Errejón

“A Vistalegre teníem un repte immens”, recorda Íñigo Errejón. “Fer de l'allau immediata d'entusiasmes una força política amb capacitat de construcció de majories i de govern”. “Ho vam fer”, explica el secretari de Política de Podem, “entorn de tres idees”.

En primer lloc, “que aquest any era curt, intens, amb més eleccions concentrades que mai, i decisiu, perquè pot marcar la propera dècada”. En segon lloc, “que hi havia condicions per intervenir i apostar per una nova majoria transversal, perquè l'ofensiva de l'oligarquia ha anat tan lluny que les idees de canvi són de sentit comú i ens porten a restablir un acord social trencat pels de dalt”. “Es pot canviar la geografia simbòlica del nostre país, i crec que avui la partida ja és una altra i l'escenari polític espanyol ja l'hem canviat”, prossegueix. En tercer lloc, la idea que és necessari “guanyar en el carril curt” per “evitar la restauració per dalt i obrir l'escenari de canvi constitucional”, i així, també “obrir condicions per al carril llarg: la construcció cultural i intel·lectual d'una nova voluntat general i horitzó de país”.

Diversos analistes coincideixen que l'intent de fer política al marge del paradigma clàssic de l'esquerra i de la dreta no ha aconseguit quallar. “Canviar l'eix esquerra i dreta per l'eix a dalt i a baix no ha acabat de funcionar. L'eix ha tornat i el mercat és ampli, i la pregunta que han de contestar abans del 20-D és per què servirà el vot de Podem”, reflexiona José Ignacio Torreblanca, professor de Ciència Política a la UNED, que apunta també a una "confusió tàctica" en relació amb l'estratègia electoral. 

D'altra banda, també hi ha consens sobre una altra qüestió, fins i tot entre els crítics amb Podem: que la formació va donar motiu a la disputa pel vot del canvi. “A Vistalegre va néixer una força política que va inaugurar expectatives de canvi entre molta gent diferent, però també alarmes en les elits velles que volen que res canviï i que han descarregat tota la seva artilleria sobre Podem. Ha estat un any difícil perquè Goliat es resisteix a David, però avui les generals arriben en un context en el qual ningú nega que Espanya està canviant i canviarà després del 20-D”, analitza Íñigo Errejón, número dos del partit: "No són unes eleccions més, o només per triar govern, sinó per reconstruir un acord de país i guanyar una dècada d'avanç social, democràtic i econòmic".

La dificultat de la qual parla Errejón té molt a veure amb els temps. “Si les eleccions haguessin estat al febrer, el resultat hauria estat molt bo”, assenyala José Pablo Ferrándiz, vicepresident de Metroscopia, que recorda que llavors molts potencials votants de Podem se situaven en l'anomenat centre. Però ara Ciutadans “s'ha emportat tota aquella gent de centre que estava descontenta amb el panorama”. El 27-S, a més, va marcar un punt d'inflexió, perquè encara que els seus resultats no són extrapolables, va instal·lar en l'imaginari una “victòria moral” d'Albert Rivera.

Els records de Monedero

“Vistalegre era la possibilitat de parlar de tu a tu als valents del barri”, recorda gràficament Juan Carlos Monedero. “Era convertir en estatuts la nostra decisió d'anar més enllà del 15-M. Era construir un vector representatiu que desafiarà l''statu quo' i un vector participatiu que seguís polititzant la societat”.

"Vistalegre", opina, "era necessari perquè l'única manera que teníem en un món elitista era mirant a la cara els responsables del buidatge de la nostra democràcia precisament a les seves casernes generals". "Vistalegre", prossegueix Monedero, "ens va brindar la possibilitat de disputar al PSOE i al PP el Govern d'Espanya. Però una lectura correcta de Vistalegre ens obliga a tornar al carrer, a la cua de l'atur, a la sortida de les escoles on esperen els pares, a les fleques a escoltar la nostra gent, els que ens van fer començar aquest projecte...".

Monedero, que creu que l'assemblea fundacional va establir les bases per arribar al desembre "amb la possibilitat de disputar el govern al bipartidisme", assenyala un dels objectius de Podem a curt termini. "Un dels nostres reptes pendents passa per tenir eines per demostrar a Espanya que Ciutadans és un disseny de laboratori de l'Ibex-35 amb la finalitat que el 15-M i el dret a decidir, expressats en Podem, no puguin reinventar la nostra democràcia". El que qualifica de règim, considera, "té una alternativa a Podem: una reforma constitucional pactada entre el PSOE i Ciutadans (amb el suport del PP i de Convergència) perquè l'impuls ciutadà de canvi es quedi en res".  

Tot i això, els experts recorden que l'electorat està retardant cada vegada més la seva decisió de vot, per això resultaran clau els propers mesos i els debats electorals. Kiko Llaneras, investigador del col·lectiu Politikon, observa “un primer ajust en les municipals” i després un descens gradual i constant d'intenció de vot a Podem, encara que considera difícil que baixi gaire més.

Mentrestant, els dirigents del partit busquen reactivar l'èpica d'aquells moments inicials, quan el consens entorn del diagnòstic de Podem havia aconseguit canviar el mapa polític. “Vistalegre ens va brindar la possibilitat de disputar al PSOE i al PP el Govern d'Espanya. Però una lectura correcta de Vistalegre ens obliga a tornar al carrer, a la cua de l'atur, a la sortida de les escoles on esperen els pares, a les fleques a escoltar la nostra gent, els que ens van fer començar aquest projecte”, considera Juan Carlos Monedero, fundador del partit.

El principal objectiu de Podem és ara desactivar l'efecte Ciutadans i la resistència del bipartidisme. “Que l'adversari reaccionés de forma tan furibunda contra les tesis de Vistalegre, al mateix temps que intenta assemblar-se al nou, demostra d'una banda que els poders conservadors encara són forts, però també que era un full de ruta que els preocupava perquè possibilitava el canvi. A Vistalegre l'adversari encara no havia reaccionat, i poc després va reaccionar mirant de bloquejar aquell full de ruta. Avui arribem en condicions d'equilibri entre la nostra embranzida i la seva relativa capacitat de bloqueig”, conclou Errejón.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Francesco Manetto
Es editor de EL PAÍS América. Empezó a trabajar en EL PAÍS en 2006 tras cursar el Máster de Periodismo del diario. En Madrid se ha ocupado principalmente de información política y, como corresponsal en la Región Andina, se ha centrado en el posconflicto colombiano y en la crisis venezolana.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_