Selecciona Edició
Connecta’t

Mor Francesc de Paula Burguera, periodista i polític valencià

El també escriptor va ser diputat per UCD i va fundar un dels partits precursors del Bloc

El periodista, escriptor i polític Francesc de Paula Burguera retratat l'any 2006. Ampliar foto
El periodista, escriptor i polític Francesc de Paula Burguera retratat l'any 2006.

El periodista, escriptor i polític Francesc de Paula Burguera ha mort aquest divendres als 87 anys, segons ha anunciat l'Ajuntament de Sueca, el seu poble natal. Nascut a la capital de la comarca de la Ribera Baixa el 1928, Burguera va escriure en diferents mitjans de comunicació, entre els quals EL PAÍS. Va tenir una intensa trajectòria política, sobretot fins als anys vuitanta, i és considerat amb el seu paisà i intel·lectual Joan Fuster un dels primers referents del valencianisme polític.

Les restes de Burguera, que va rebre la medalla d'or de Sueca, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Llibertat d'Expressió de la Unió de Periodistes Valencians, i el Premi Vicent Ventura, entre altres reconeixements, s'exposaran al saló de plens de l'Ajuntament de la seva localitat natal aquest diumenge.

Dilluns al mateix lloc rebrà un homenatge per part del president de les Corts Valencianes i dirigent del Bloc i de Compromís, Enric Morera, abans del funeral que se celebrarà a la capella del Santíssim Crist de l'Hospitalet de la mateixa població.

Burguera va ser elegit diputat al Congrés per Unió de Centre Democràtic (UCD) en les històriques eleccions generals de 1977, de les quals van sortir les Corts que van redactar la Constitució espanyola de 1978.

L'escriptor de Sueca va acabar el mandat en el grup mixt a causa del seu allunyament de la direcció del partit per les diferents visions que tenien respecte al nacionalisme.

Burguera havia fundat als anys setanta el Partit Demòcrata Liberal del País Valencià, que es va integrar a la UCD. El 1980 va impulsar el Partit Nacionalista del País Valencià. El 1982 la seva formació es va unir a Agrupament d'Esquerra del País Valencià per donar lloc a Unitat del Poble Valencià (UPV).

Aquest partit es transformaria més tard en el Bloc, que és al seu torn una de les principals forces que constitueixen Compromís, des del juny soci de govern dels socialistes a la Generalitat valenciana.

Molt abans, el 1983 Burguera va abandonar la política activa, tot i que treballaria després com a cap de premsa del grup de Convergència i Unió (CiU) al Congrés dels Diputats. En la dècada passada va assumir la presidència de Valencians pel Canvi en substitució de l'exrector de la Universitat de València Ramon Lapiedra.

Després de conèixer-se la seva mort, Morera l'ha descrit com "un ferm defensor del valencianisme de conciliació, de suma", que es va oposar "a la deriva retrògrada del búnquer barraqueta". "Va ser una figura fonamental del valencianisme, un home bo, coherent i honest", ha afegit el president del Parlament autonòmic en declaracions a EFE.

Burguera va ser autor de poesia (com Ara soc ací), obra dramàtica (L'home de l'aigua) i assajos (És més senzill encara: digueu-li Espanya). A més de a EL PAÍS, va escriure a Informaciones, Madrid, Levante-El Mercantil Valenciano, Las Provincias, Avui i El Temps.