Selecciona Edició
Connecta’t

300.000 famílies catalanes són víctimes de les hipoteques tòxiques

El Síndic de Greuges i Consum hi intervenen per l'allau de queixes dels afectats, que paguen més per la seva hipoteca perquè està referenciada a l'IRPH

Protesta de la PAH per les hipoteques d'alt risc, en una imatge d'arxiu.
Protesta de la PAH per les hipoteques d'alt risc, en una imatge d'arxiu.

Vuit anys després de l'inici de la crisi, milers de llars encara continuen pledejant contra productes hipotecaris d'alt risc que han resultat abusius per a la seva economia. Més de 300.000 famílies catalanes, segons un informe del Síndic de Greuges, tenen la seva hipoteca lligada a l'IPRH, un índex que fixa el preu de les hipoteques i que els ha suposat pagar una mitjana d'entre 250 i 300 euros mensuals més que no pas si el préstec estigués referenciat a l'Euríbor. Una quantitat que en alguns casos pot ser la frontera entre perdre o conservar la casa. L'Agència Catalana del Consum, que depèn de la Generalitat, té en marxa una campanya d'inspecció en 28 entitats financeres que operen a Catalunya.

L'IRPH és un índex de referència —com ho és l'Euríbor— que es va aplicar a més d'un milió de préstecs hipotecaris a Espanya, dels quals un terç, segons el Síndic, són a Catalunya. Abans hi havia tres tipus d'IRPH: el de les caixes, el dels bancs i el del conjunt d'entitats. Per calcular-lo, es feia la mitjana dels tipus de les hipoteques concedides per aquestes entitats. Bancs i caixes venien aquests índexs com a referències molt més estables que l'Euríbor. No obstant això, l'informe elaborat pel Síndic davant les denúncies de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) assenyala que si s'analitza l'evolució de l'euríbor i la de l'IPRH amb les dades del Banc d'Espanya es conclou que el segon “sempre es va mantenir per sobre de l'Euríbor, amb una diferència que pot anar d'un punt a tres”.

El Govern central el 2013 va eliminar l'IRPH de bancs i caixes. Òscar Serrano, advocat del Col·lectiu Ronda, explica que la llei va fixar que les hipoteques que estiguessin referenciades a aquest índex havien d'adoptar la solució prevista en l'escriptura. En cas contrari, es quedarien amb l'IRPH d'entitats. “En la majoria dels casos que ens arriben sí que es preveia una solució: que la hipoteca quedaria subjecta a l'últim índex que es va poder calcular”, explica Serrano. Això és el que li va passar a Guillermo Moliner. Explica que en el seu cas li va quedar un tipus del 3,94% amb un diferencial del 0,35%, quan el Euríbor ara continua marcant mínims històrics en tancar octubre al voltant del 0,15%. Això suposa estar abonant 400 euros més del compte.

Després de l'escàndol de les participacions preferents, les opcions de permuta financera i les clàusules sòl, els despatxos d'advocats continuen bullint amb nous casos que alguns jutges han començat a considerar ja abusius. L'advocat Arcadi Sala-Planell, de BBS Abogados, explica que ha hagut de contractar dos lletrats més i un economista per atendre tots els casos que els arriben. El despatx ha aconseguit aquest any dues sentències que anul·len la referència de l'IRPH i el substitueixen per l'Euríbor+1%. “Comença a haver-hi més sentències en altres comunitats. Els afectats estaven pagant molt, més d'un 4%, perquè se'ls aplicava el càlcul fet en l'últim mes”, explica Sala-Planell.

La solució de l'Euríbor+1% no és l'única adoptada. L'advocat explica que fins i tot s'ha arribat a deixar el préstec sense interessos en considerar que les condicions eren abusives.

Cada mes a la PAH s'hi reuneix un grup d'afectats per l'IRPH. Amb els afectats del País Basc, els de Catalunya són els més actius de l'Estat. Alguns han aconseguit acords amb el seu banc. D'altres, no. Entre els qui no ho han aconseguit hi ha el Guillermo, però també la Roser, que cada setmana va a la seva entitat financera a insistir perquè li canviïn l'índex al qual està referenciada la seva hipoteca. “Reclamem la nul·litat d'aquests contractes”, resumeix el Guillermo. Entre altres motius, perquè entenen que aquest índex era “manipulable”. També consideren que aquesta referència era “influenciable" als despatxos d'advocats que defensen aquests casos arran de la resposta del Banc d'Espanya a un requeriment judicial. En aquest document, el supervisor explica que per fer el càlcul mitjà l'any 2007 es tenien en compte les 46 caixes d'estalvis i que en la ponderació pesava tant una de petita com Caixa Pollença com una altra de gran com Caixa Catalunya. El Banc d'Espanya va admetre que cada caixa podia “influir en el resultat de l'IRPH” augmentant els interessos o les comissions, que també es tenien en compte per calcular aquella mitjana.

Els afectats de la PAH van aconseguir moltes mocions a favor de la seva causa dels principals ajuntaments i, fins i tot, el Parlament ha tirat endavant una resolució en què insta l'Executiu català, entre altres coses, a “fer les gestions oportunes” davant l'Estat perquè apliqui un Euríbor+1% en lloc de l'IRPH.

Últimament hi ha intervingut el Síndic de Greuges, que ha reclamat al Departament d'Economia que participi a l'hora de “garantir els drets dels consumidors” davant les entitats bancàries i reclama “més implicació” de l'Agència Catalana de Consum (ACC). Al juny, els representants de l'agència es van reunir amb membres de la PAH i posteriorment va començar una campanya d'inspecció. Segons fonts del Departament d'Empresa i Ocupació, ara s'estan analitzant aquestes dades per decidir com s'ha d'actuar. No obstant això, els afectats poden dirigir-se a aquestes oficines per reclamar. Des de la PAH es recomana que els afectats ho facin amb el “mateix número d'entrada” per deixar constància de l'abast del problema.