Selecciona Edició
Connecta’t

Comptar amb Turquia

La UE l'encerta en acudir a Ankara per resoldre la crisi dels refugiats

Angela Merkel, David Cameron i François Hollande, en una trobada que van celebrar durant la cimera de Brussel·les.
Angela Merkel, David Cameron i François Hollande, en una trobada que van celebrar durant la cimera de Brussel·les. REUTERS

La decisió de la Unió Europea de comptar amb Turquia per abordar el problema de les desenes de milers de persones que des del Pròxim Orient estan arribant a Europa és una estratègia encertada que ajuda a més a abordar altres importants qüestions relatives a la seguretat d'Europa.

Editorials anteriors

Els caps d'Estat i Govern de la UE reunits a Brussel·les han triat una opció eficaç en acordar una ajuda econòmica —la quantia exacta de la qual encara ha de determinar-se— a Ankara perquè Turquia pugui assumir la presència al seu territori dels refugiats que han arribat fins allà i els dissuadeixi d'avançar cap al continent. Experiències prèvies d'èxit, com per exemple l'ajuda econòmica que Espanya segueix prestant al Senegal, demostren la validesa d'aquest tipus de polítiques a l'hora de combatre els fluxos d'immigració irregular.

Cal lloar el fet que la cancellera alemanya, Angela Merkel, hagi marcat la pauta i obert la porta a un més que considerable pressupost de 3.000 milions d'euros per a Turquia, enfront de les veus que proposen una xifra sis vegades menor. Europa viu una crisi sense precedents des de la fi de la II Guerra Mundial i embarcar-se en una estèril discussió sobre la quantia no faria més que empitjorar la situació. A més, Merkel, una vegada més en el paper oficiós de principal representant de la política de la Unió Europea, viatjarà el dilluns a Ankara per tractar l'assumpte amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan.

També convé ressaltar que Turquia ha jugat bé les seves cartes i ha aprofitat la necessitat de la Unió per posar sobre la taula dues velles qüestions: la liberalització de visats que permetin als seus ciutadans moure's per l'espai Schengen i la reactivació del procés d'integració a la UE, gairebé enterrat després dels gestos autoritaris d'Erdogan durant aquests anys. Es tracta de dos assumptes que tornen a col·locar Brussel·les davant la pregunta de quin tipus de relació pretén amb Ankara i fins on vol que arribi. I Turquia es mereix una resposta.

L'important és que amb aquesta proposta Europa dóna finalment un pas que va més enllà de les mesures d'emergència a curt termini. La crisi dels refugiats no es basa només a tenir en compte els qui ja han arribat a Europa sinó els que estan en camí. Comptar amb Turquia com a soci en aquesta empresa és un pas lògic que ajudarà a evitar tragèdies com les presenciades gairebé diàriament en diversos punts del trajecte.

A més, el pla europeu pot servir per canalitzar la relació amb Turquia, que s'havia enrarit notablement en els últims anys en gran part a causa del desacord produït entre les aspiracions turques a entrar a la UE i les reticències europees. Turquia celebrarà eleccions legislatives el proper 1 de novembre i la seva estabilitat es veu amenaçada pel terrorisme, tal com mostra el sagnant atemptat de fa una setmana. La col·laboració amb Ankara és important per a qüestions que van molt més enllà d'aquesta crisi. Es tracta d'un país fonamental per a la seguretat d'Europa, i és bo que els líders de la UE hagin sabut interpretar-ho així.