La decisió de la Unió Europea de comptar amb Turquia per abordar el problema de les desenes de milers de persones que des del Pròxim Orient estan arribant a Europa és una estratègia encertada que ajuda a més a abordar altres importants qüestions relatives a la seguretat d'Europa.
Editorials anteriors
Els caps d'Estat i Govern de la UE reunits a Brussel·les han triat una opció eficaç en acordar una ajuda econòmica —la quantia exacta de la qual encara ha de determinar-se— a Ankara perquè Turquia pugui assumir la presència al seu territori dels refugiats que han arribat fins allà i els dissuadeixi d'avançar cap al continent. Experiències prèvies d'èxit, com per exemple l'ajuda econòmica que Espanya segueix prestant al Senegal, demostren la validesa d'aquest tipus de polítiques a l'hora de combatre els fluxos d'immigració irregular.
Cal lloar el fet que la cancellera alemanya, Angela Merkel, hagi marcat la pauta i obert la porta a un més que considerable pressupost de 3.000 milions d'euros per a Turquia, enfront de les veus que proposen una xifra sis vegades menor. Europa viu una crisi sense precedents des de la fi de la II Guerra Mundial i embarcar-se en una estèril discussió sobre la quantia no faria més que empitjorar la situació. A més, Merkel, una vegada més en el paper oficiós de principal representant de la política de la Unió Europea, viatjarà el dilluns a Ankara per tractar l'assumpte amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan.
També convé ressaltar que Turquia ha jugat bé les seves cartes i ha aprofitat la necessitat de la Unió per posar sobre la taula dues velles qüestions: la liberalització de visats que permetin als seus ciutadans moure's per l'espai Schengen i la reactivació del procés d'integració a la UE, gairebé enterrat després dels gestos autoritaris d'Erdogan durant aquests anys. Es tracta de dos assumptes que tornen a col·locar Brussel·les davant la pregunta de quin tipus de relació pretén amb Ankara i fins on vol que arribi. I Turquia es mereix una resposta.
L'important és que amb aquesta proposta Europa dóna finalment un pas que va més enllà de les mesures d'emergència a curt termini. La crisi dels refugiats no es basa només a tenir en compte els qui ja han arribat a Europa sinó els que estan en camí. Comptar amb Turquia com a soci en aquesta empresa és un pas lògic que ajudarà a evitar tragèdies com les presenciades gairebé diàriament en diversos punts del trajecte.
A més, el pla europeu pot servir per canalitzar la relació amb Turquia, que s'havia enrarit notablement en els últims anys en gran part a causa del desacord produït entre les aspiracions turques a entrar a la UE i les reticències europees. Turquia celebrarà eleccions legislatives el proper 1 de novembre i la seva estabilitat es veu amenaçada pel terrorisme, tal com mostra el sagnant atemptat de fa una setmana. La col·laboració amb Ankara és important per a qüestions que van molt més enllà d'aquesta crisi. Es tracta d'un país fonamental per a la seguretat d'Europa, i és bo que els líders de la UE hagin sabut interpretar-ho així.