Selecciona Edició
Connecta’t

Els serveis públics entren en les negociacions del pacte transatlàntic

La Comissió ha seleccionat uns quants sectors sensibles, com l'aigua, per a la seva inclusió en el TTIP però deixa la decisió final sobre la privatització als estats membres

La comissària de Comerç, Cecilia Malmström. Ampliar foto
La comissària de Comerç, Cecilia Malmström. EFE

Les negociacions sobre el tractat de lliure comerç i inversió (TTIP, per les sigles en anglès) entre la Unió Europea i els Estats Units entraran la setmana que ve en la ronda número 11 que se celebrarà entre Washington i Nova York. Els negociadors dels dos blocs s'asseuran a la taula per negociar sobre les tarifes, la cooperació regulatòria i el que fins ara ha estat un dels (molts) punts febles del tractat: els serveis públics i la seva possible liberalització.

“Hi ha certs sectors que no són negociables i, per tant, no formaran part del tractat”, va assegurar dimecres la comissària de Comerç, Cecilia Malmström, a un grup de periodistes reduït. Els opositors al TTIP, a Brussel·les amb el fort grup del lobby Corporate Europe al capdavant, asseguren que els serveis públics com l'aigua i l'educació de la Unió estan en perill, ja que seran privatitzats i gestionats per empreses nord-americanes en cas que, finalment, se signi el tractat comercial, cosa que encara es veu llunyana. La mateixa comissària reconeix la urgència de la rúbrica que, preferiblement, vol que es faci sota el mandat del president Barack Obama. “La Comissió Europea ha preguntat als estats membres si estarien disposats a ser més flexibles amb les sol·licituds nord-americanes en relació amb els sistemes educatius”, assegura l'organització. "La Comissió no obliga a privatitzar. Ni tan sols anima a fer-ho”, justifica el Govern comunitari que deixa el tema en una zona gris.

Davant aquesta situació, Brussel·les ha creat una llista negativa en què es troben sectors “sensibles” com l'aigua. Això no vol dir, no obstant això, que estiguin blindats a una potencial privatització, sinó que en aquests sectors “clau” la Comissió donarà via lliure a les 28 capitals perquè decideixin si són susceptibles de ser privatitzats o no, segons confirma una font europea amb implicació directa en la negociació. És a dir, al final, tot dependrà de la política de cada capital.

“El mateix ha passat amb els anomenats organismes genèticament modificats (GMO, per les sigles en anglès). Brussel·les, segons l’ONG mediambiental Greenpeace, es va comprometre a restringir els GMO –que als EUA estan molt estesos– en territori comunitari. Però el que el Govern de la Unión ha fet en realitat és retornar la pilota als estats membres perquè siguin els que decideixin sobre la seva prohibició. Fins avui, 15 països els han prohibit de manera total o parcial al seu territori i Espanya, on es planta el 90% de blat de moro genèticament modificat de tota la UE, no està entre aquests.

Pel que fa a l'accés als mercats, els negociadors europeus posaran "per primera vegada" les seves ofertes damunt de la taula de manera simultània, segons fonts de la Comissió que presumeixen d'haver aconseguit millorar la proposta nord-americana en contraposició amb l'europea. "Ara ja hi ha el mateix nivell d'ambició" en referència a l'obertura dels mercats, argumenten les mateixes fonts. Nou són els sectors dels quals es parlarà en aquesta onzena ronda; automoció, farmacèutica, instrumental mèdic, cosmètics, informàtica, químics, pesticides, enginyeria mecànica i tèxtil.

Brussel·les està completament a favor d'obrir "tant com sigui possible" el mercat, ja que afirma que "quan s'està completament obert, tot va bé", explica una altra font en la negociació. La UE, per això, ha aconseguit que els EUA elevin la seva oferta fins a vorejar el 90% d'obertura, tot i que les xifres exactes encara no han estat revelades. El que encara es desconeix són els sectors que els EUA estan disposats a obrir però la UE en tindrà prou, segons fonts europees, amb el sector del transport marítim. "A canvi els EUA busquen més comerç digital", asseguren al mateix temps que expliquen que es tracta només de flux de dades, i no la seva protecció. "Això no és negociable perquè es tracta d'un dret fonamental", reiteren des de la Comissió.

 

MÉS INFORMACIÓ