_
_
_
_
_
XAVIER GARCÍA ALBIOL President del grup del PP al Parlament

“No sóc partidari de judicialitzar l’activitat política a Catalunya”

El líder del PP català dissecciona els resultats del 27-S, dia en què el seu partit va perdre vuit diputats i es va quedar amb 11 escons

Xavier García Albiol, líder del PP català, analitza l'ensulsiada del seu partit en les eleccions del 27 de setembre, que es va desplomar en passar de 19 a 11 diputats.

Pregunta. A què ho atribueix?

Resposta. El Govern central ha hagut de prendre mesures impopulars per la crisi. I hem estat el pim-pam-pum dels independentistes. Ens han atacat sense pietat i en canvi no han criticat Ciutadans.

P. La seva actitud de confrontació li ha passat factura?

R. No, a mitjans de juliol les enquestes indicaven que el PP es podia quedar en 6-7 diputats i ens hem recuperat fins als 11.

P. Han analitzat què va fallar?

R. Sí, ho hem analitzat.

P. I què va fallar?

R. Prefereixo no dir-ho. No he vist que cap partit ho digui en públic.

P. Han estat contraproduents les visites d'altres dirigents?

R. Rajoy ha vingut a Catalunya les vegades que se li ha demanat.

P. Li han perjudicat els dubtes de Rajoy sobre la nacionalitat?

R. No. Crec que es va fer una muntanya d'una qüestió menor. [Fa una ganyota burleta]

P. Es va penedir de dir la frase ‘s'ha acabat la broma’?

R. No! Per què? Visualitza una actitud. Va ser un encert.

P. Ciutadans els ha avançat clarament malgrat compartir moltes de les seves premisses ideològiques. Els guanyen per les formes?

R. Ciutadans no ha governat mai i no han patit desgast.

P. Aznar va dir que el model a seguir era el de Ciutadans. El va molestar el que va dir?

Aznar ha estat molt injust. El PP català s'ha trencat la cara pel partit

R. No. A Aznar cal escoltar-lo amb respecte, però això no significa coincidir-hi al 100%. Sí que crec que no es va expressar de la manera més adequada. Els meus companys a Catalunya s'han trencat la cara pel partit i la seva crítica [la d'Aznar] al PP català em sembla molt injusta.

P. Creu que hi haurà noves eleccions a Catalunya en breu?

R. Molt em temo que sí. El que més em preocupa és que el Govern català caigui en les polítiques econòmiques i socials d'un partit radical i extremista com la CUP.

P. Acaba de presentar als partits un decàleg amb mesures a pactar. Què pretén amb això?

R. Que en assumptes bàsics com l'educació, sanitat o fiscalitat hi hagi un acord de mínims per garantir que el model no depengui de la CUP. Especialment pensem en els 30 diputats de Convergència. Em resulta difícil veure com aquests diputats podran defensar polítiques contràries a les que històricament els han identificat.

P. Quan dos milions de persones voten per la independència, el Govern espanyol no hauria de fer algun moviment?

R. Cap Govern d'Espanya pot assumir l'inici del procés d'independència. El referèndum és impossible. L'única possibilitat que preveig de consulta és en el marc d'una reforma constitucional i en el qual votin tots els espanyols. La postura que jo plantejo és la solució a Catalunya.

P. Però no la concreta.

R. No puc concretar-la perquè aquells que més defensen la reforma constitucional, com el PSOE, encara no han dit quins aspectes canviarien.

P. I vostè, què canviaria?

R. Aposto per una actualització de la Constitució en aspectes territorials, socials i econòmics. No puc concretar perquè la discussió ha de ser entre tots els partits i serena. Estic d'acord a asseure'm, però espero a veure què plantegen aquells que defensen tant la reforma.

P. Vostè va demanar a Rajoy fa mesos que vengués millor a Catalunya la idea d'Espanya. Ho ha fet?

És una bestiesa la proposta del PSOE de traslladar el Senat a Catalunya

R. Una part del que vivim és per la falta de presència de l'Estat a Catalunya. I això ha estat responsabilitat de tots els governs d'Espanya. Penso des de partits de futbol de la selecció a més presència institucional de l'Estat. Propostes com la del PSOE de traslladar el Senat a Barcelona per ajudar a la unió em sembla una bestiesa.

P. Alícia Sánchez-Camacho va fracassar amb la proposta de finançament, aprovada pel partit, que es basava en un model singular per a Catalunya. El que proposen ara no és una involució?

R. La proposta no era un model singular per a Catalunya...

P. Es deia així.

R. Sí, però des del PP mai es va plantejar en aquests termes. Es demanava que es recollissin certes peculiaritats de Catalunya. Nosaltres apostem per augmentar els recursos per a Catalunya, però amb una clàusula on quedi clar a quins menesters no es poden destinar els diners.

P. Veu bé els recursos a lleis de pobresa energètica?

R. Hem de fer un esforç per intentar separar el debat polític del debat judicial. Intentarem que les propostes que surtin del Govern català o del Parlament no sigui necessari portar-les de manera sistemàtica al Constitucional perquè se salten competències.

P. S'oposa llavors a la dinàmica d'aquests últims anys?

Hem de fer un esforç per intentar separar el debat polític del debat judicial

R. No. Hauria d'existir més diàleg entre la Generalitat i el Govern espanyol. No sóc partidari de judicialitzar l'activitat política.

P. Què li va semblar la concentració del dijous en suport a Mas?

R. Va ser un espectacle ridícul. Una reacció desesperada a una situació sense sortida. Presentar-se amb 400 alcaldes amb el carnet del partit a la boca és un acte de dictadures tipus Veneçuela, Cuba i algunes bananeres.

P. Hi ha partits que auguren que en la campanya del 20-D el PP utilitzarà un discurs anticatalà per guanyar vots.

R. Si jo tingués la més mínima sospita que el PP utilitzarà per qüestions electorals un discurs anticatalà, jo no militaria en aquest partit.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_