_
_
_
_
_

El Tío Caponde patrulla a Sant Gervasi

Les obres d'un dels equipaments culturals més esperats de Barcelona estan protegides amb vigilància gitana

Cristian Segura
El cartell de seguretat en una de les obres del Tío Caponde.
El cartell de seguretat en una de les obres del Tío Caponde.cristian segura

El Tío Caponde Salguero és un gitano de Montcada i Reixac. També és pastor de l'Església evangèlica de Filadèlfia i vigilant nocturn. El seu cartell de seguretat, la bandera gitana amb la roda de carro, advertia que les obres de reconversió del dipòsit del rei Martí, a Sant Gervasi, estaven protegides per ell. El cartell va cridar l'atenció d'alguns veïns, poc acostumats a la simbologia gitana en un dels barris més benestants de Barcelona. A una banda hi ha el col·legi La Salle Bonanova; a l'altra, la Universitat Abat Oliva i el gimnàs Bonasport. Salguero va retirar el rètol dimarts passat: “Entre les teves preguntes i la mala imatge que donava, he preferit treure'l”.

Agustín Salguero, el Tío Caponde, assegura que està donat d'alta d'autònoms i que cada mes factura legalment els seus serveis de vigilància a la constructora Arcadi Pla. Aquesta empresa de Girona va guanyar l'abril passat el concurs de l'Ajuntament de Barcelona per restaurar i reconstruir un dipòsit d'aigua del segle XIX a la torre de Bellesguard. Es creu que aquesta finca va ser residència de Martí l'Humà. Antoni Gaudí hi va aixecar un edifici modernista el 1909. L'obra, amb un pressupost d'1,1 milions d'euros, ha de reconvertir les naus subterrànies en un equipament cultural, i l'exterior, en un jardí públic. Salguero s'ha encarregat de la vigilància, i ha ingressat mensualment fins a 500 euros per patrullar de nit. “La intensitat de la vigilància augmenta a mesura que l'obra es va enllestint”, segons Salguero, “perquè és quan hi ha més material de valor”.

Salguero explica que va ser contractat per Arcadi Pla. Emili Sánchez, directiu de l'empresa, diu que no sap res de l'empresa de seguretat contractada i afegeix que penjar cartells identificant la seguretat amb vigilància gitana no li sembla normal, "dóna mala imatge”. Salguero també considera que els cartells que identifiquen la seguretat amb grups gitanos “es poden malinterpretar; poden fer creure que tens un privilegi perquè no et robin”. És el primer cop que el Tío Caponde treballa per a Arcadi Pla, i aquest és el contracte de més renom que ha rebut. Anteriorment havia treballat protegint treballs d'enderrocaments.

L'Ajuntament de Barcelona no té estadístiques de la implicació de grups gitanos en la contractació pública. BIMSA, l'empresa municipal encarregada de l'execució d'infraestructures urbanes, confirma que les normes sobre les empreses subcontractades són clares: està inscrit al Registre d'Empreses Acreditades de Catalunya (REA) i disposar del llibre de subcontractació. És inusual que grups de vigilància gitanos –que s'identifiquin expressament com a tals– s'encarreguin de la protecció d'obres públiques. Josep Maria Monferrer, director de l'arxiu històric de la Mina, assegura que en aquest barri de Sant Adrià de Besòs sí que és habitual. Durant les obres del Fòrum Universal de les Cultures, la bandera gitana es podia trobar en bona part de les zones de construcció. Salguero té en ment un cas més recent: el de l'enderrocament el 2014 de la plaça de les Glòries; per a la vigilància va ser contractada l'empresa de la família gitana Hermanos Cortés. Més enllà de l'àrea del Besòs, els casos com el del dipòsit del rei Martí són excepcionals.

La vigilància d'obres per part de grups gitanos ha estat sovint vinculada a xarxes d'extorsió a constructors. Durant els anys de la bombolla immobiliària eren habituals les informacions policials sobre aquestes pràctiques il·legals. A Salguero el preocupa de manera especial que el vinculin amb grups d'extorsió. També em pregunta com he aconseguit el seu número de telèfon; Arcadi Pla no me l'ha facilitat, l'he trobat en un avís que va penjar ell a les xarxes socials per vendre galls de baralla. Antonio Cedenilla, president de l'Associació Espanyola de Caps de Seguretat (AEJS), destaca que més que les amenaces, que es poden produir, la contractació d'un grup gitano per a la vigilància d'obres pot entendre's actualment perquè és més econòmic. Cedenilla confirma que és molt estrany que això es produeixi amb contractes públics perquè les pautes són més exigents.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_