Selecciona Edició
Connecta’t

Mas assumeix que no pot comptar amb la CUP com a soci estable

El president català se sent "tractat com un delinqüent potencial" després de la seva declaració

Mas, envoltat d'alcaldes i diputats independentistes.
Mas, envoltat d'alcaldes i diputats independentistes.

Els dies passen sense que la negociació entre Junts pel Sí i la CUP perquè arrenqui la nova legislatura a Catalunya tingui avanços significatius. El punt principal de discòrdia és la investidura del president de la Generalitat, Artur Mas, al qual la formació anticapitalista no vol votar. El líder de CDC necessita dos vots per ser reelegit. Mas ha suggerit avui a la CUP que, en comptes de traçar un programa comú, es limiti a votar-lo per a la presidència i després passi a l'oposició. 

“Vostè pot investir un president de la Generalitat perquè pugui formar Govern per al país, que és important, i el dia després pot estar a l'oposició i dir que no a tot, si es vol”, ha dit Mas en una entrevista a RAC1. El nacionalista ha pressionat la CUP recordant-li la diferència de vots entre totes dues formacions (1,6 milions per a Junts pel Sí, 300.000 per als anticapitalistes) i l'objectiu comú: la independència. Si no arriben a un acord al gener —de moment cap de les parts dóna senyals d'estar disposada a cedir—, Catalunya es veuria abocada a uns nous comicis. Pel president català, votar la seva investidura “no compromet a res més que a començar un procés els objectius del qual compartim la CUP i nosaltres”.

Mas suggereix una fórmula similar a la que va permetre a Susana Díaz ser investida presidenta d'Andalusia amb els vots de Ciutadans. La formació d'Albert Rivera va prometre passar a l'oposició, encara que després ha donat suport a la majoria de mesures del PSOE, algunes d'importants com els Pressupostos. El mateix Mas va arribar a la presidència el 2010 per la mateixa via, quan el PSC va facilitar la seva investidura i després va liderar l'oposició, amb CiU pactant el dia a dia amb el PP. El full de ruta independentista, no obstant això, dificulta que aquesta vegada prosperi una via similar: la CUP és l'única formació que comparteix objectiu amb Junts pel Sí, que tindria dificultats per trobar suports en la resta de l'arc parlamentari.

Las negociacions amb la CUP estan obertes, però no en transcendeix cap resultat positiu per als interessos del president català. Mas ha reconegut que encara “no té bones notícies” d'aquestes converses, encara que espera que prosperin. Per Antonio Baños, líder de la CUP, la nova legislatura serà moguda i es caracteritzarà per la desobediència a l'Estat, que el seu partit vol concretar en l'aplicació de decrets suspesos pel Tribunal Constitucional o a obviar la llei Wert. “Per obtenir la independència cal muntar un sidral polític i jurídic”, ha sentenciat avui Baños.

Mentre persisteix l'escull de la investidura —que podria acabar forçant unes altres eleccions, al març, si no hi hagués acord— Mas ja té “idees” sobre com hauria de ser el seu Govern, encara que no té decidit l'equip “sencer”, ha dit avui. Entre els plans que estudien Mas i els seus socis d'Esquerra Republicana hi ha els de repartir-se les conselleries gairebé a parts iguals, amb un lleuger avantatge per Convergència Democràtica. També hi haurà independents. El que Mas té assumit és que haurà de prescindir d'algun dels consellers més polèmics per aconseguir l'acord amb ERC i la CUP. Entre els noms que ja semblen descartats hi ha el del titular de Salut, Boi Ruiz.

Artur Mas, veu esgotat qualsevol marge de diàleg amb el Govern actual, i més després de la tensió generada entre tots dos executius per la declaració de Mas davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya aquest dijous i la manifestació independentista davant del jutjat. Una altra cosa serà amb l'Executiu que surti de les eleccions generals del 20 de desembre. El president de la Generalitat desitja que surti un Govern "el més plural possible"; perquè considera que facilitarà el diàleg amb Catalunya.

En l'entrevista a RAC1, Mas ha recordat que el programa de Junts pel Sí estableix la possibilitat de negociar amb l'Executiu els termes de la independència, i fins i tot s'ha mostrat obert a acceptar un referèndum per la independència legal. "Per mi, el referèndum està fet. Una altra cosa és si hi ha un referèndum últim i definitiu que ens porta a acabar el procés d'independència. Si a Madrid hi ha voluntat de diàleg i creuen que hi ha alguna cosa que s'assembli a això i que ens porti al mateix fi, estem oberts a parlar-ne".

Convergència no ha concretat encara amb quina fórmula es presentarà a les eleccions del 20 de desembre. "Si Junts pel Sí va a Madrid no està decidit. Estem parlant de diferents esquemes, i prefereixo no parlar d'això".

El líder nacionalista no veu marge de diàleg amb el Govern actual. La seva imputació per l'organització de la consulta del 9 de novembre –suspesa pel Tribunal Constitucional– serveix al president català per argumentar, una vegada més, una presumpta persecució de l'Estat. "Em tracten com un delinqüent. Em presenten com un potencial delinqüent, insubmís, com algú que està incitant a tothom", ha lamentat Mas, que ha carregat contra l'Executiu espanyol: "Ens enfrontem a un Govern central que fa servir tot el seu poder i influència per destruir-nos".

Sobre la seva possible inhabilitació, una de les penes previstes per a quatre dels delictes que se li imputen (desobediència, malversació de fons, prevaricació i usurpació de funcions), Mas ha insistit en el seu argument del dijous: que estaria disposat a no acatar-la en funció de la situació a Catalunya. "Si tenim un Estat i la justícia s'ordena a Catalunya, la inhabilitació no tindria cap sentit. Si no hem arribat a això, els tribunals espanyols encara tindran un sentit molt gran".

Malgrat aquesta possibilitat, Mas ha considerat que no s'ha saltat la llei: "No he comès cap il·legalitat, no hi ha hagut desobediència", ha dit el líder de Convergència, que després s'ha contradit quan ha definit el 9-N com "el major acte de desobediència" de Catalunya. Malgrat la causa judicial, el líder nacionalista ha subratllat que tornaria a convocar una consulta: "Ho tornaria a fer, esclar que sí, escoltar la gent i posar les urnes perquè la gent pugui decidir"

El president català ha definit el desenvolupament de la consulta com un acte que va promoure la Generalitat abans de la suspensió del TC i que van desenvolupar els voluntaris una vegada la votació oficial estava suspesa. "L'Administració no podia desobeir. Teníem dues alternatives, no fer res o fer una altra cosa que s'assemblés a la consulta. Així vam idear el procés participatiu, un format que havien d'executar els voluntaris", ha concretat Mas.

"Emocionat" pel suport rebut davant dels jutjats, el president de la Generalitat ha evitat respondre a les acusacions d'atemptar contra la independència judicial que li han arribat de l'oposició per les manifestacions davant la porta del TSJC. Mas tampoc ha volgut respondre al ministre de Justícia, Rafael Català, que ahir va advertir de la possibilitat de suspendre l'autonomia aplicant l'article 155 de la Constitució. "Una nova amenaça", s'ha limitat a dir Mas.

Convergència no ha concretat encara sota quina fórmula es presentarà en les eleccions del 20 de desembre. "Si Junts pel Sí va a Madrid no està decidit. Estem parlant de diferents esquemes, i prefereixo no parlar d'això".  El president de la Generalitat desitja que surti un Govern "com més plural millor"; perquè considera que facilitarà el diàleg amb Catalunya.

Mas ha recordat que el programa de Junts pel Sí estableix la possibilitat de negociar amb l'Executiu espanyol els termes de la independència, i fins i tot s'ha mostrat obert a acceptar un referèndum per la independència legal. "Per mi, el referèndum està fet. Una altra cosa és si hi ha un referèndum últim i definitiu que ens porta a acabar el procés d'independència. Si a Madrid hi ha voluntat de diàleg i creuen que hi ha alguna cosa que s'assembli a això i que ens porti a la mateixa fi, estem oberts a parlar".

Actualment president en funcions, Mas s'enfronta al procés judicial en paral·lel a la negociació amb la Candidatura d'Unitat Popular per ser reelegit. La CUP, que li va fer costat ahir al TSJC, insisteix que no vol investir-lo president, i n'hi ha per estona amb les negociacions. El líder de CDC ha recordat a la formació anticapitalista que només necessita dos dels seus vots per a la investidura, i no el seu suport constant per governar: "Es pot investir el president perquè el Govern comenci a funcionar i l'endemà estar a l'oposició i dir 'no' a tot. No compromet a res més que a començar un procés, els objectius del qual compartim amb la CUP".

MÉS INFORMACIÓ