Selecciona Edició
Connecta’t

El peix invisible dit cavallet de la mar

Un submarinista capta una imatge esplèndida d’aquesta espècie a Mallorca

Cavallet de mar.
Cavallet de mar.

Poquíssima gent ha afinat un cavallet de la mar davall l’aigua en aquestes contrades de la Mediterrània. I poques vegades s'ha retratat i gravat en vídeo bé i clar per aquí un animalet d’aquests en el seu entorn, lliure i salvatge, confús, camuflat.

Fernando Garfella, submarinista i càmera documentalista del mar de Mallorca, n’ha filmat un bé i bell. Creu que de manera puntera i molt assenyalada gairebé perquè és dels cavallets de l’espècie menys comuna per ací, l’Hippocampus guttulatus.

“Vaig anar-hi vuit dies de tira a cabussar-me a l’indret que em descobriren els meus amics Lothar Manderscheid i Alex March de Balear Divers. No l’afinava, era en una coveta i quasi no es movia. Tenc una filmació de 20 segons en distints plans, una petita joia”, explica Garfella.

És un peix, un peixet, que ve de fa 40 milions d’anys. És l’estrella dels aquaris per la seva enorme singularitat. No se’n veuen a la mar però gairebé tothom sap que hi és perquè és comú a la iconografia comercial i la fantasia dels jocs infantils i perquè té un perfil, un disseny, encantador. Al sur d’Àsia se’l mengen o l’empren per a ritus i medicines atàviques. Cada d'any n'eliminen milions.

A les illes Balears els antics pescadors creien que els menuts cavalls de la mar anaven bé contra la migranya i les neuràlgies facials. D’altres suposaven que duen bona sort. Ahir al mercat de peix de l'Olivar, a Palma, cap peixatera n’havia vist en anys. “Anaven en la morralla, sortien amb les estrelles. Ara si en treuen els tiren a la mar. Està prohibit pescar-los”, explica en Nino, un peixater, arran de la pedra.

Al cavallet de la mar per analogia se l’imagina amb el cap i el coll de cavall i coa de serp, prènsil, perquè s’aferra i se sosté. Mostra com un cosset de guerrer o d’escultura gòtica, potser de peça de cavall d’escacs. S’acolla de per vida i el mascle duu en una bossa ventral la posta d’ous que li col·loca la femella.

Cavallet de mar. ampliar foto
Cavallet de mar.

El cavall de mar de Garfella és en un redol de la costa nord de Mallorca, a pocs metres de profunditat, no dirà on per preservar-lo. "No el trobarien, no el veurien", adverteix sobre la seva joia. És una espècie que es fa part mimètica de les algues roqueres. No se l'endevina si no es mou.

L’animaló enigmàtic és fascinant i el seu cos ha estat imitat en molts de logos, trofeus, anuncis, joies, clavers, noms de restaurant i vaixells. Als aquaris són l’estrella dels vivers petits.

A Formentera, a les aigües protegides de la sorra i posidònia, el bussos experts com Manu San Félix, amb milers d’hores de vida sota l’aigua, explica que “se’n veu algun. N’hi ha pocs. En tenim de localitzats i pensam fer criança per repoblar l'any vinent. Dins la posidònia no se l'afina gens”.

El cavallet de mar està protegit per una directiva de la UE, la normativa comuna i l’específica d’un decret del Govern de les Illes Balears que l’ha inclòs com a “espècie vulnerable, fràgil per escassa” al Llibre vermell de peixos, segons explica Joan Mayol, el divulgador de la natura i cap del servei de protecció d’espècies. Mayol creu que la protecció de Cabrera, algunes reserves litorals i del parc de Ses Salines d’Eivissa i Formentera, han salvat la pervivència del misteriós cavallet. “És ver, hem pensat un pla de cria”, diu Mayol.

La vida en captivitat per reploblar s’experimenta des de fa anys. És un “cultiu” complex en captivitat. Passà amb èxit sota l’acollida del CSIC a l'Institut d'Investigacions Marines de Vigo, la Universitat de Santiago de Compostel·la i de l'Institut Canari de Ciències del Mar, tot encapçalat pel científic Miquel Planas. A Múrcia, per la Manga del Mar Menor, han fet amollades d’exemplars de laboratori.

Al bitxet també l’anomenen cavall de serp. Un temps se'l venia sec a les botigues de souvenirs. Ara no. A la mar són molt petits, no fan gaire moviment, i sobretot s’amaguen, s’identifiquen amb el paratges que habiten, es camuflen generalment en praderes de posidònia sobre l’arena. Són un signe de qualitat de les aigües i l’espai preservat. Fernando Garfella, autor d’un excepcionalment clar vídeo del misteris raor, mostrat a elpais.cat, diu que “en més de dotze anys de cabussar-se no n’ha vist cap ni un”. Ell fa un documental, lentament, sobre espècies de llibre vermell dels peixos (ja té ratjades tigre i papallona, àguiles marines i peixos lluna). “Cerc allò que està etiquetat com a vulnerable i que no es coneix”.