Selecciona Edició
Connecta’t

Mas està disposat a desobeir la llei si l’inhabiliten pel 9-N

El president obre la porta a no acatar una eventual inhabilitació en funció "del moment polític i de la situació política de Catalunya"

La sortida de Mas del TSJC, emparat pels 400 alcaldes.
La sortida de Mas del TSJC, emparat pels 400 alcaldes.

Artur Mas va obrir la porta ahir a la desobediència després de declarar com a imputat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la celebració de la pseudoconsulta sobre la independència del 9 de novembre. El president, després de rebre un bany de masses davant els jutjats, va apuntar que podria no acatar la justícia en cas que l'acabin inhabilitant. “Dependrà del moment polític en què estiguem i de la situació jurídica del país”, va dir en ser preguntat sobre aquesta eventualitat. Abans, el coordinador de Convergència, Josep Rull, va advocar per “ignorar” una possible inhabilitació.

Les crides a la desobediència s'han anat fent més freqüents en la política catalana a mesura que el procés independentista ha avançat i s'ha aguditzat el xoc legal i polític entre l'Estat i la Generalitat. No obstant això, fins ahir, Artur Mas havia deixat aquest discurs als sectors més radicals de l'independentisme, bàsicament Esquerra Republicana i la CUP. Després de declarar com a imputat, ni més ni menys que per un presumpte delicte de desobediència greu que suposa penes d'inhabilitació, Mas va apuntar la possibilitat d'optar per vies que fins ara només havien defensat els seus socis.

En ser preguntat per si acatarà o no una eventual inhabilitació, Mas va ser prou explícit. “Això dependrà del moment en què estiguem i de la situació jurídica del país”, va dir. Amb això es referia a la coneguda voluntat dels independentistes de “desconnectar” Catalunya del marc legal espanyol en un període màxim de 18 mesos. Si es fes així, segons ells, les lleis –i sentències– de la justícia espanyola ja no serien aplicables a Catalunya, i això salvaria Mas d'una eventual inhabilitació.

Mas no va ser l'únic que va parlar d'una eventual desobediència. Hores abans, el coordinador general de Convergència Democràtica, Josep Rull, va aprofitar l'alt grau simbòlic de la jornada d'ahir –la declaració de Mas coincidia amb el 75è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys–per assegurar que no cediran davant l'Estat. Rull va dir davant el fossat on va ser executat Companys que Catalunya té “el dret i el deure d'ignorar” una possible inhabilitació del president català.

Un “procés polític”

Mas no es va referir a aquest aspecte en la seva declaració davant el jutge. Ho va fer després, durant una multitudinària conferència de premsa al Palau de la Generalitat, on va tractar de realçar el missatge que ell és “l'únic responsable” polític del que va passar el 9-N, però que va ser una legió de “voluntaris” qui el va executar. D'aquesta forma, reforça el seu paper de líder independentista davant les bases sobiranistes i al mateix temps intenta cobrir-se l'esquena davant la justícia. En aquesta compareixença va llançar un altre missatge de rerefons polític: “Cessant un president de la Generalitat per la via penal no es posarà fi a un procés polític com el que viu Catalunya”.

El missatge del president català va tenir un caràcter èpic, amb expressions que van ser reforçades pels centenars de persones –unes 6.000, segons fonts policials– que es van concentrar davant la seu del TSJC per donar-li suport al crit de “Mas president, Catalunya independent”. Mas hi va arribar acompanyat, a més a més, per 400 alcaldes i per tots els consellers del seu Govern en funcions. Va pujar les escales del Palau de Justícia sol i es va posar la mà al pit per agrair-los el seu suport.

Aquesta posada en escena va reforçar la figura d'un president qüestionat per part de l'independentisme, bàsicament el que representa la CUP, que insisteix que no votarà la seva investidura. Amb aquest panorama, el president català va reiterar que “no entén” per què ha de donar explicacions de la consulta davant un jutge. “La querella és per la ràbia de veure l'èxit que va tenir el 9-N”, va asseverar.

MÉS INFORMACIÓ