_
_
_
_
_

Artur Mas: “Darrere les querelles hi ha la ràbia per l’èxit del 9-N”

El president català en funcions s’ha negat a declarar davant la Fiscalia i li retreu les seves “imposicions”

Mas compareix després de declarar davant el jutge.Foto: reuters_live | Vídeo: m. minocri / reuters

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha mostrat aquest dijous davant del jutge perplexitat per la seva imputació en la causa del 9-N. "No entenc per què sóc aquí donant explicacions. En tot cas, les hauria de donar al Parlament. La consulta va ser una decisió política", ha explicat en la seva declaració com a imputat, que ha durat al voltant d'una hora. “Darrere les querelles hi ha la ràbia per l’èxit del 9-N”, ha sostingut després en declaracions als mitjans.

Más información
Mas fa servir el suport popular pel 9-N per intentar aconseguir la investidura
Per què està imputat Artur Mas i a quines penes s’enfronta?
Les imatges de les concentracions de Barcelona

Mas, que no ha contestat les preguntes de la Fiscalia, ha assumit tota la responsabilitat en l'organització de la consulta independentista del 9 de novembre del 2014. “La responsabilitat és tota meva. D'algunes, com de la jornada de participació, en sóc responsable únic. No fa falta que baixi més”, ha dit en al·lusió a l'exvicepresidenta Joana Ortega i a la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, també imputades per un delicte de desobediència.

El president català ha iniciat la seva compareixença amb una breu declaració, d'uns deu minuts, de tipus polític. Mas ha anunciat en aquell moment que no contestaria les preguntes de la Fiscalia, “no per falta de respecte personal o institucional”, sinó pel “canvi de criteri” en relació amb la presentació de la querella. Mas ha recordat que els fiscals catalans no van veure base per presentar una querella i ha retret les “imposicions” de la Fiscalia General de l’Estat.

La declaració de Mas ha seguit la mateixa senda que les d’Ortega i Rigau. D'una banda, ha assumit la responsabilitat en el procés que va desembocar el 9-N i ha recordat que era “la principal fita de la legislatura”. De l’altra, ha negat que hagi comès un delicte de desobediència perquè, a partir del 4 de novembre (data en la qual el Tribunal Constitucional va vetar la consulta alternativa) el procés va quedar en mans dels voluntaris. Mas, no obstant això, ha matisat que va ser un voluntariat “organitzat”, que havia rebut formació i “prestat serveis” per portar a bon port la jornada de participació.

El procés no s’aturarà perquè un tribunal inhabiliti un president de la Generalitat

Mas ha ampliat aquestes explicacions durant una conferència de premsa que ha fet posteriorment al Palau de la Generalitat. El president català ha explicat que la pseudoconsulta es va poder fer perquè “hi havia una iniciativa política i institucional, però també una implicació ciutadana molt intensa”. En aquest sentit, ha reiterat que va liderar el procés. “Em declaro màxim responsable d'haver pres la iniciativa política i d'haver ideat i impulsat el procés participatiu”, ha dit. No obstant això, a continuació ha assegurat que el Govern no va participar directament en el desenvolupament de la votació, ja que, segons ell, se’n va apartar completament quan, quatre dies abans del 9-N, el Tribunal Constitucional va suspendre també la consulta alternativa. Segons Mas, a partir d'aquell moment tot va quedar en mans dels voluntaris.

“La consulta del 9-N s'havia dissenyat inicialment perquè l’executés l'Administració. A partir de la suspensió dictada pel TC es va canviar el format de la votació. Ja no era l'Administració la responsable de l'execució, sinó que passaven a fer-ho els voluntaris. Gràcies als 40.000 voluntaris es va poder fer el 9-N”, ha explicat. També ha assegurat que el Govern no va participar ni en el recompte ni en la centralització de les dades, tot i que els resultats de la consulta els va difondre el mateix Artur Mas i la llavors vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega.

Preguntat per si creu que el cas acabarà arxivat, Mas ha insistit en la idea que “des del punt de vista legal no hi ha tema”. Sí que ha afirmat, en relació amb el Govern espanyol, que “alguns voldran forçar-ho tot i portar la causa al límit perquè l’Estat no és neutre ni neutral”. El que no ha volgut dir Mas és si desobeirà una eventual inhabilitació en cas de sentència condemnatòria. Aquest mateix matí, el coordinador general de CDC, Josep Rull, ha dit que “cap llei pot inhabilitar un president escollit democràticament” i que si això passa “tindrem el dret i el deure d’ignorar qualsevol decisió que vagi en aquest sentit”. Mas s'ha limitat a dir que en cas d'inhabilitació la seva actuació “dependrà del moment polític en el qual estiguem i de la situació jurídica del país”. Amb tot, ha avisat que “el procés polític no s’aturarà perquè un tribunal inhabiliti un president de la Generalitat”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_