Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Arantza Quiroga se’n va

Els errors que l’han portat a dimitir no han d’impedir el debat

Les càmeres envolten la presidenta del PP del País Basc, Arantza Quiroga, en l'acte en què va comunicar la seva renúncia al càrrec.
Les càmeres envolten la presidenta del PP del País Basc, Arantza Quiroga, en l'acte en què va comunicar la seva renúncia al càrrec. EFE

La dimissió d'Arantza Quiroga com a presidenta del PP basc era gairebé inevitable, excepte revelació d'alguna circumstància desconeguda que expliqués el seu estrany comportament dels últims dies. Però pot ser que la fallida proposta d'una ponència en la qual participés EH Bildu acabi propiciant un debat menys rutinari de l'habitual sobre iniciatives orientades a afavorir la dissolució definitiva d'ETA, ja que és bastant absurd que quatre anys després del cessament definitiu del terrorisme, confirmat per les policies espanyola i francesa, amb tot a favor per assentar la pau, segueixi sense produir-se el desarmament de la banda i la formalització de la seva autodissolució.

En el debat sobre política general celebrat el 24 de setembre al Parlament basc, Quiroga va apreciar canvis d'actitud, que va qualificar d'“importants”, en les intervencions del líder de Sortu, Hasier Arraiz, com dir que si algú intentava tornar a la violència “tindria al davant l'esquerra abertzale”. O afirmacions, en un article publicat poc després, com que “la violència és sempre el pitjor camí”. Això va animar la presidenta del PP a registrar una proposta de ponència que substituís la de Pau i convivència que feia temps que estava bloquejada a la Cambra per falta d'acord amb el grup d'EH Bildu, entestat a fer compatible la seva oposició al retorn del terrorisme amb la seva resistència a condemnar el passat terrorista de la banda. La proposta de Quiroga evitava l'expressió “condemna del terrorisme”, substituïda per la de “rebuig exprés de la violència”. I va cremar Troia.

És cert que els hereus de Batasuna no es limiten a esquivar la condemna sinó que la contradiuen amb actituds de glorificació dels etarres o el repudi, com a contràries a la pau, de les detencions a França dels seus dirigents. Però la confusió entre entonació rotunda i fermesa en la defensa dels principis va escampar sospites absurdes sobre el compromís de la presidenta. Reflex al seu torn del sectarisme dels que consideren insult a les víctimes tota actitud que se separi un mil·límetre de les seves. I malgrat que la proposta de Quiroga va ser ben rebuda en principi pel PNB i el PSE, sectors del PP es van sumar a la desconfiança i la mateixa presidenta es va veure obligada a retirar la proposta amb l'argument que l'estava capitalitzant EH Bildu.

Aquest mal argument es va sumar a d'altres errors de plantejament, com la precipitació que la va portar a llançar la seva proposta sense sondejar els altres grups i sense fer participar en la seva redacció persones del seu partit crítiques amb la seva presidència. L'episodi final de la reclusió a casa va projectar una imatge pèssima que Génova no va saber combatre. Per això, la dimissió era inevitable. Però no hauria de ser motiu per abandonar l'incipient debat que semblava aflorar.