DAVID SOLANS Protagonista de ‘Fill de Caín’ i un dels joves de la sèrie ‘Merlí’

“Tothom pot ser actor, tots tenim emocions i la resta s’entrena”

Piratejar pel·lícules és menysprear la feina que fa possible el cinema

  • Enviar a LinkedIn
  • Enviar a Google +
  • Comentaris

David Solans interpreta el paper d’adolescent rebel, fill del professor de filosofia a la sèrie Merlí. / CONSUELO BAUTISTA

 Es va posar davant d’una càmera quan tenia només 14 anys donant vida al Nico, un nano terrible —mirada de gel—, el protagonista de la pel·lícula Fill de Caín amb problemes de personalitat i una obsessió malaltissa pels escacs que li fa tramar i executar plans d’allò més macabre. David Solans (Vilassar de Mar, 1996) va entrar en el món del cinema per casualitat, quan es va presentar al càsting de Fill de Caín, que va convocar una agència per internet. Ara és el Bruno, un dels joves protagonistes de la sèrie Merlí de TV3, en la qual és fill i alumne del professor de filosofia que dóna nom a la sèrie, paper en què excel·leix l’actor Francesc Orella.

Pregunta. Per què es va apuntar al càsting de Fill de Caín per internet?

Resposta. Hi vaig anar amb la idea de fer un rodatge, amb independència de la prova, perquè sempre m’ha encantat el que passa darrere de les càmeres, des de nen em passava dies mirant vídeos i efectes especials i veient com es feien. Ho passo molt bé fent d’actor, però crec que el que hi ha al darrere és més bonic. I d’actor, la veritat és que ho pot fer tothom.

"Francesc Orella és un

monstre en el paper

de Merlí, es nota

que en gaudeix"

P. Tothom pot actuar?

R. Jo crec que sí. Per mi ser actor és una manera d’adquirir flexibilitat emocional. Es tracta de despullar l’ànima i la sensibilitat i mostrar-la, i això s’entrena, com tot. Per això dic que tothom pot ser actor, perquè tots tenim emocions i la resta s’entrena.

P. A Fill de Caín encarna un psicòpata, i a Merlí, un noi rebel a qui li costa afrontar la seva homosexualitat.

R. Sóc bastant esponja. Per al personatge de Bruno —a Merlí— vaig estar mirant molts vídeos, perquè no havia conegut homosexuals abans de venir a viure a Barcelona. Em fico molt en el paper que interpreto, i acabo sent més l’altra persona que jo. Durant el rodatge de Fill de Caín semblava un psicòpata, estava raríssim, tant que el productor va alertar als meus pares que estaria bastant borde...

P. Com és la relació amb actors tan consolidats com Julio Manrique i José Coronado i ara Francesc Orella?

R. De Coronado no en tenia cap referència, de Manrique sí, perquè l’havia vist a Porca Misèria. I Orella és que és un monstre en el paper que fa, es nota molt que en gaudeix. I amb els companys d’institut de Merlí vam estar preassajant durant tres mesos per fer pinya i va ser perfecte.

P. Merlí té un aire d’El Club dels Poetes Morts.

R. Fins a cert punt. Per exemple, sí que recorda la pel·lícula en la relació entre professor i alumnes. Però hi ha força diferències, la més important és que a Merlí el professor té molts defectes, no és el professor idíl·lic que encarna Robin Williams. El millor de Merlí és que està tan perdut o més que un adolescent i ho tapa tirant-hi morro i amb seguretat. I això el fa més proper a l’espectador.

P. La crítica del sistema educatiu està bastant clara...

R. Sí, encara que a Merlí es toca tot: l’amor, les relacions pare-fill, els professors i el sistema educatiu. Jo crec que el que planteja Merlí és precisament l’essència de la filosofia: qüestionar-ho tot. I el to humorístic suavitza les crítiques.

P. Com va l’audiència?

Mirar des de la càmera

David Solans va acabar 3r d’ESO amb un professor particular. “Me’l va posar la Generalitat per preparar els exàmens perquè el rodatge de Fill de Caín van ser tres mesos d’onze hores diàries. La veritat és que em divertia molt, era millor que l’escola normal. Després vaig acabar batxillerat i he estudiat cursos de doblatge, de guió, d’actuació, i he estat dos anys a l’escola de teatre Nancy. I devoro pel·lícules, com a mínim dues al dia”.

Explica que ara està treballant en un guió d’una pel·lícula: “Vull provar de dirigir, perquè el que passa darrere la càmera és el que m’atrau. Però hi ha altres projectes, alguns ja acabats, com la sèrie Bajo sospecha d’Antena 3 —encara no s’ha emès— i en estudi n’hi ha d’altres, com la segona temporada de Merlí —encara per decidir— i un altre projecte de Tele 5 que suposaria treballar a Madrid, que també em ve de gust”.

R. Bastant bé, de mitjana està en un 17%, uns 556.000 espectadors. A l’altura més o menys de Polseres vermelles o Cites. Encara que això de les audiències no em preocupa molt, perquè si l’acceptació d’un producte depèn de la gent que ho veu... És clar, tenim el PP governant perquè va ser el més votat, i per aquesta mateixa regla de tres, la millor sèrie és la més vista...

P. T’interessa la política?

R. Vaig votar per primera vegada a les autonòmiques, encara que gairebé no ho faig. Em vaig tancar el matí de les eleccions i vaig començar a veure vídeos de tots els partits.

P. I la política cultural?

R. Si la cultura és a les mans dels funcionaris, malament. A més, al cinema i als espectacles en general se li posen obstacles, com el 21% d’IVA, en comptes de ajudar-los. Un altre exemple: si ara em poso a fer un espectacle de clown gratuït al carrer, vindrà la policia i em multarà. En altres països, com a França, hi ha moltes més facilitats.

P. Quins són els seus referents en el cinema?

R. Si parlem de pel·lícules, per exemple La Gran Bellesa; de director, Lars von Trier, i de protagonistes... m’agraden els protagonistes perduts i fràgils, no els galants de cinema. Com Leonardo DiCarpio a El llop de Wall Street, perquè darrere de la màscara hi ha un buit emocional.

P. Molts joves diuen que no van al cinema perquè és car. Què et sembla?

R. De cap manera. Però, esclar, si hi sumes el sopar o les crispetes i les coca-coles gegants, llavors sí que és car. Però per 3,90 pots veure una pel·lícula el dia de l’espectador. Un cubata en una discoteca costa uns 10 euros i et dura 20 o 30 minuts. I si no vols anar al cinema, internet és ple de plataformes per veure pel·lícules des d’1,99 euros. No és car i, a més, la cultura s’ha de pagar, perquè no fer-ho és menysprear tots els que fan cinema, en aquest cas. El pitjor a Espanya és que ens hem acostumat a la pirateria. Si la gent es pogués baixar la roba per internet, no hi hauria botigues.

David Solans interpreta el paper d’adolescent rebel, fill del professor de filosofia a la sèrie Merlí. / consuelo bautista

 

 

  • Enviar a LinkedIn
  • Enviar a Google +
  • Comentaris
  • Enviar
  • Guardar

A més a més...

Otras noticias

EL PAÍS RECOMANA

Mort a la biblioteca

Carles Geli Barcelona

Per accedir al centre especialitzat en ritus funeraris de Montjuïc cal passar davant la imponent col·lecció de carrosses fúnebres

Sant Jordi i la princesa ‘viuran’ a la Casa de les Punxes

La museografia de l'edifici de Puig i Cadafalch se centrarà en la popular llegenda que es mostrarà en 3D de forma immersiva

Cinc llibreries per als reis de la casa

Els llibreters per al públic infantil i juvenil fan les seves recomanacions

El més vist a...

» Top 50

Webs de PRISA

cerrar ventana