Selecciona Edició
Connecta’t

El jutge exigeix a la Generalitat papers dels 7.000 ordinadors utilitzats el 9-N

El fiscal vol saber si el Govern va instal·lar programes després del veto del TC

Votació el 9 de novembre a Salt.
Votació el 9 de novembre a Salt.

Més enllà de les declaracions dels imputats, la Fiscalia segueix reunint indicis per esbrinar si hi va haver delicte en l'organització de la consulta del 9-N. A petició del fiscal Emilio Sánchez Ulled, el jutge ha ordenat a la Generalitat que aporti tota la documentació sobre la compra de 7.000 ordinadors portàtils que es van utilitzar durant la jornada de votació. En la seva declaració d'ahir com a imputada, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va defensar que els equips informàtics ja estaven previstos als pressupostos per a ús docent i que només es van cedir, puntualment, per gestionar la participació el 9 de novembre del 2014.

En un escrit al qual ha tingut accés EL PAÍS, la Fiscalia demana al director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat, Jordi Escalé, que “remeti l'expedient complet” sobre la compra d'aquest material per part del Departament d’Ensenyament. El director de l’organisme també haurà d’aportar, per ordre del jutge, “la documentació relativa al transport d’aquest material als centres de votació”, així com qualsevol encàrrec sobre “la instal·lació d'aplicacions informàtiques en els ordinadors”.

El CTTI també va donar suport tècnic al Departament de Governació en els tràmits per organitzar la consulta. El fiscal també ha demanat que s’enviïn al jutge “contractacions, comandes de material, ordres de treball” i altres encàrrecs de “béns o serveis de proveïdors externs”, incloent-hi també “qualsevol actuació o instal·lació sobre els ordinadors als quals s’ha fet referència”. Totes les diligències han estat acordades per l'instructor de la causa, el magistrat Joan Manel Abril.

La investigació oberta pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un delicte de desobediència té un espai temporal acotat: entre el 4 de novembre –data en la qual el Tribunal Constitucional va vetar la consulta alternativa– i el 9 d'aquell mateix mes, dia de la votació. El que el fiscal pretén esbrinar és si, en aquest marge de temps, responsables de la Generalitat van participar activament en la preparació de la consulta sobre la independència; per exemple, amb la instal·lació de programari.

El jutge va prendre la decisió sobre aquestes peticions ahir mateix, durant la jornada en la qual van declarar com a imputades Rigau, i l'exvicepresidenta Joana Ortega. Totes dues van explicar que, després del veto del TC, la consulta va quedar “en mans dels voluntaris”. Aquest dijous declararà com a imputat Artur Mas. Està previst que es repeteixi el mateix patró que en el cas de les dues dirigents: Mas previsiblement farà una breu intervenció de contingut polític a l'inici de la seva declaració i, posteriorment, respondrà a les preguntes del jutge.

Rigau i Ortega es van negar a respondre a les preguntes de la Fiscalia pel seu “canvi de criteri” en la presentació de la querella. El president tenia previst seguir aquesta mateixa línia però, segons fonts judicials, la possibilitat que declari davant els fiscals encara està oberta. Un imputat té dret a no declarar, o a fer-ho només a les parts que consideri oportunes. La negativa de les dues imputades, no obstant això, ha generat malestar en sectors de la Fiscalia, que ho consideren una falta de respecte institucional perquè la decisió no es basa en el seu dret de defensa, sinó en motivacions polítiques.

Aquestes mateixes motivacions polítiques són les que ahir van retreure tant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) als membres del Govern que es van concentrar a les portes del Palau de Justícia. La irritació del TSJC pel que considera un “atac sense pal·liatius” a la seva independència i un intent de condicionar les seves decisions no impedirà que demà es repeteixin les manifestacions de suport.

La concentració davant del TSJC, de fet, es preveu molt més massiva en el cas del president Mas, que és previst que declari a les 10.00. Mitja hora abans, i quan previsiblement l'avinguda de Lluís Companys ja serà plena d'independentistes, el president de Manos Limpias, Miguel Bernad, atendrà els mitjans. El sindicat ultra va impulsar la querella contra Mas i dirigeix l'acusació popular en la causa del 9-N.

MÉS INFORMACIÓ