Selecciona Edició
Connecta’t

No hi ha gent grisa

Tot i que de vegades trontolla, ‘Nosaltres’ és recomanable perquè inspirà ‘1984’

George Orwell va llegir ja als anys 20 'Nosaltres' de Zamiatin, de la que alguna manera en va beure per fer '1984'.
George Orwell va llegir ja als anys 20 'Nosaltres' de Zamiatin, de la que alguna manera en va beure per fer '1984'.

Escrita entre 1919 i 1921, Nosaltres, novel·la clau del rus Ievgueni Zamiatin (1884-1937), va inspirar la mítica 1984. Això està constatat, ja que George Orwell va tenir accés a l’edició original, en francès, publicada als anys vint, i en uns quants dels seus papers assenyala la impressió que li va causar.

La censura soviètica va prohibir Nosaltres durant molts anys. Zamiatin, que d’entrada va donar suport a la revolució del 1917, ben aviat se’n va separar, i el 1929 va exiliar-se primer a París i després a l’anglesa Newcastle, on va fer grans vaixells. És oportú llegir aquesta novel·la com una al·legoria del totalitarisme; no seria una lectura esbiaixada, tot i que sí massa restrictiva. L’autor havia llegit les novel·les d’anticipació de H. G. Wells, com La màquina del temps, que no té una lectura política i que ens aboca, com les novel·les de Jules Verne, a unes societats del futur o imaginades on encara és possible la utopia del progrés benèfic. Zamiatin, en aquesta novel·la, rebat l’especulació vana, el cofoisme científic. I alia la fantasia amb la política.

NOSALTRES


Ievgueni Zamiatin

Traducció de Miquel Cabal Guarro

Males Herbes

280 pàgines. 16 euros

A Nosaltres hi trobem una ciutat de vidre i acer, la ciutat de l’Estat Únic, separada del món natural, on senyoreja el Benefactor. La vida privada ha estat abolida, la gent viu en pisos amb parets transparents. D-503 —el protagonista— treballa en la Integral, una gran nau, la qual portarà a l’univers “el jou de la raó”. Fins que un dia s’enamora d’I-330, dona dissident que desplaça O-90, l’amant ocasional, adaptada.

És corrent en el gènere distòpic l’heroi que s’adona que alguna cosa no rutlla en la seva vida adotzenada, i d’aquí deriva el conflicte humà, que acaba impugnant el maquinisme i la societat que lamina els individus. La novel·la, en aquest sentit, progressa en el dilema de D-503: ¿ha de denunciar I-330 i el seu grup clandestí, o l’amor que sent per ella ja l’ha immergit a ell també en l’heterodòxia? L’amor serà sinònim de rebel·lia, de llibertat. L’home gris pren consciència de la seva singularitat.

La novel·la s’encalla en la dada tècnica, en el detallisme d’enginyeria (una de les grans passions de Zamiatin; la seva professió, de fet). Anem una mica a les palpentes llegint el seu dietari, les notes desordenades, tot i que com més ens endinsem en la narració, més humanitat agafa el text, i aquesta és la intenció de l’autor. La novel·la progressa des de la dada freda i matemàtica fins a una narració que adquireix acció, dinamisme, calidesa...

Llibres com Un món feliç, Fahrenheit 451, 1984, La guerra de les salamandres, ¿Els androides somien xais elèctrics? o El planeta del simis formen part d’una tradició que avui, davant de la incertesa general, està en voga. Imaginació controlada, lèxic científic, humor i provocació velats i reflexió ètica són alguns dels eixos de la distopia, que com tota moda massa sovint dóna novel·les vagues, de fantasia arbitrària, d’experiment fallit.

És difícil, en tot cas, jutjar Nosaltres sota la codificació del gènere. La narrativitat trontolla en algun moment; la lectura es fa massa abstracta i no acaba d’arribar el moment en què la trama i els personatges prenen forma. Però és la primera novel·la d’anticipació del segle XX, la primera que no es pot desvincular dels grans trasbalsos polítics, i per això és una novel·la recomanable. Zamiatin, primer empresonat pels tsars i després desterrat de la Revolució, escrivia des de les raons literàries, i inaugura un gènere que agrada al públic ampli i als lectors avisats.