Selecciona Edició
Connecta’t

Ni delators ni policies: cibermediadors

Aragó i Catalunya són pioneres a formar alumnes contra l'assetjament escolar

Recreació d'un cas d'assetjament a un adolescent a través del mòbil.
Recreació d'un cas d'assetjament a un adolescent a través del mòbil.

Van contactar amb el noi a través de la xarxa social de Facebook. “Hola, sóc una companya. M'agrades”, li van dir des d'un perfil fals darrere el qual s'amagava un alumne de la seva classe. Li va enviar una foto despullat que van acabar veient tots a l'institut. En un altre centre, el grup de WhatsApp es deia Gallos de pelea. Els nois parlaven, per parelles, amb un objectiu: “Guanya el que més humilia”. Els joves no sabien en cap d'aquests dos casos reals, habituals en centres educatius, que actuaven al límit de la llei.

“Els Mossos d'Esquadra ens van ensenyar a vigilar amb qui parlem, a no passar fotos a desconeguts”, explica Laura H., estudiant de 16 anys de l'Institut Badia del Vallès i cibermediadora en aquest centre situat a 15 quilòmetres de Barcelona amb altes taxes de conflictivitat, fracàs i absentisme. L'equip directiu –amb el cap d'estudis, Miquel Cabezas, i el tècnic d'integració, Enrique de Miguel, al capdavant–, va iniciar un servei de mediació d'alumnes de 3r i 4t de secundària que s'ha estès a 58 instituts catalans amb 700 cibermediadors. Després de dos anys en això, la Laura ha vist que els seus companys confien més en ella que en els adults.

“Qualsevol iniciativa que no compti amb els alumnes segur que fracassarà”, afegeix Antonio Martínez Ramos, director de l'Institut Parque Goya (Saragossa). “Aquests joves no són delators, no són policies. És només que són capaços de detectar millor que nosaltres els temes greus”, afegeix. Tots dos centres són pioners en la formació de ciberajudants i van explicar dimarts la seva experiència en unes jornades sobre convivència en centres educatius organitzades pel Ministeri d'Educació. L'objectiu és obrir el debat i treure conclusions per reactivar el pla nacional de convivència escolar, encallat des del 2008.

Un perfil amb permís patern

“La identitat d'un adolescent és el seu mòbil i el seu perfil en xarxes socials”, va destacar en les jornades la directora de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), Mar España. L'AEPD ha signat un conveni amb Educació per formar els menors en protecció de dades, sobretot a Internet. La seva col·laboració inclou elaborar fitxes i material per a professorat, alumnes i famílies.

Un WhatsApp molt útil

L'Agència Espanyola de Protecció de Dades ha habilitat un compte de WhatsApp (616 172 204) per rebre denúncies i consultes i un telèfon semigratuït (901 233 144) atès per dos juristes i una professora. Educació afegeix un web amb experiències pràctiques i material que va presentar dimarts el ministre Íñigo Méndez de Vigo amb un missatge: “Tolerància zero amb l'assetjament”.

Méndez de Vigo va recordar el professor Abel Martínez, que un alumne de 13 anys va matar amb un ganivet i una ballesta a l'abril a Barcelona, per dir que els casos de violència extrema són una "excepció", però no s'estalviaran esforços, va dir, per eradicar-los.

La responsable de l'AEPD va oferir algunes dades. Segons la Comissió Europea, els nens comencen a navegar amb set anys. Entre els 10 i 15, fan servir les tecnologies de forma “gairebé universal”, va dir citant l'Institut Nacional d'Estadística. Un terç contacta amb persones que no coneixen, alerta el Ministeri de l'Interior. El 10% va manifestar que havia patit assetjament per les xarxes socials, segons un estudi de l'Institut Basc d'Investigació. Dos de cada tres adolescents tenen perfils a les xarxes socials, tot i que no poden accedir-hi sense permís patern abans dels 14. Una de les mesures en les quals vol treballar l'agència, de fet, és reclamar a les xarxes que només permetin habilitar un compte a qui faciliti el seu DNI.

“Igual que no agafen el cotxe i el posen a 200 per hora sense carnet ni classes, tampoc haurien de fer servir les xarxes sense una formació prèvia”, afegeix Esther Aren, delegada de Participació Ciutadana de la Policia Nacional a Madrid. Imparteix xerrades a pares i alumnes cada vegada més joves. “Hem abaixat l'edat als 10 anys perquè vam veure que calia”. Aren subratlla una altra assignatura pendent: “Cal conscienciar-los que han de denunciar”.