L’‘esborrat’ genètic, primer pas per a trasplantaments de porc a humà
La tècnica de l’edició genòmica aconsegueix eliminar els 62 retrovirus del porc, en un important avenç per al trasplantament dels seus òrgans
Fins i tot a Espanya, el país líder en trasplantament d'òrgans, hi ha sempre més demanda que oferta d'aquest material vital, i el problema encara és pitjor en altres països. El porc es considera una de les fonts més prometedores d'òrgans, però les investigacions estan aturades per un greu problema: el seu genoma conté dotzenes de retrovirus que poden activar-se i infectar el receptor del trasplantament. En un important pas per resoldre-ho, un grup d'investigadors de Harvard han utilitzat l'edició genòmica per inactivar-los tots. I han comprovat en cèl·lules humanes que la infectivitat es perd, o almenys es redueix en més de 1.000 vegades.
Els retrovirus són un escull particularment espinós. Mentre que els virus convencionals poden netejar-se criant els porcs en condicions de bioseguretat, els retrovirus continuen tenint els seus genomes integrats en el genoma porcí, i des d'aquí es poden reactivar després del trasplantament, infectant les cèl·lules humanes i causant una catàstrofe en el cos del pacient. Els intents d'eliminar-los havien tingut fins ara uns resultats molt modestos, en el millor dels casos.
El genetista George Church i els seus col·legues de la Facultat de Medicina de Harvard, l'Institut Wyss d'Enginyeria Inspirada en la Biologia (tots dos a Boston) i la Universitat de Zhejiang a Hangzhou (Xina) han utilitzat ara la tècnica crispr d'edició genòmica –les dues inventores de la qual van rebre l'últim Premi Princesa d'Astúries– per inactivar totes les còpies del genoma retroviral que estan integrades en el genoma del porc. Presenten els seus resultats a la revista Science.
Church i els seus col·legues van haver de fer abans una minuciosa feina de taxonomia molecular per determinar el nombre exacte de genomes retrovirals en el genoma porcí –van resultar ser 62– i el tipus precís al qual pertanyen. La tècnica crispr és extremament eficaç per eliminar o modificar un gen, però mai s'havia utilitzat per inactivar-ne 62 de cop. Això és, en si mateix, un notable èxit tecnològic.
La tècnica ‘crispr’ és extremament eficaç per eliminar o modificar un gen, però mai s’havia utilitzat per inactivar-ne 62 de cop
Malgrat que els retrovirus són molt variats, tots tenen una estructura genètica inconfusible, amb tres gens essencials que s'ocupen de replicar el seu genoma, inserir-lo en l'ADN del seu hoste –sigui un porc o una persona–, fabricar les proteïnes de la seva coberta i ajuntar tot això com a partícules infeccioses. Un dels tres gens es diu pol (de polimerasa, l'enzim que gestiona la part genètica del cicle del virus), i conté una seqüència extremament conservada en els 62 retrovirus porcins, que correspon al centre catalític de l'enzim. Contra ella han dirigit els científics la seva arma poderosa.
La tècnica crispr d'edició genòmica està revolucionant els laboratoris de genètica per la seva simplicitat i enorme eficàcia. Es coneix sobretot perquè permet manipular el genoma humà, i per tant és la gran esperança actual per corregir les 5.000 malalties hereditàries descrites, entre les quals hi ha les malalties rares, cadascuna de les quals afecta poques persones, però que en conjunt suposen un greu llast sanitari per a una fracció significativa de la població.
Però també té molts altres usos, com demostra el treball actual. El gran poder de crispr és que es basa en el mateix centre lògic de la genètica, la complementarietat entre les lletres o bases de l'ADN (A amb T, C amb G), que li permet dirigir-se contra una seqüència concreta (GATACCA...) per modificar-la o –com en aquest cas– destruir-la. En triar com a diana una seqüència molt conservada del gen pol retroviral, Church i els seus col·legues han pogut inactivar els 62 retrovirus integrats en el genoma del porc amb només dos dards genètics dirigits contra ells.
Les aplicacions clíniques no seran directes –no veurem trasplantaments d'òrgans porcins a pacients en la legislatura que surti de les properes eleccions generals–, però els investigadors esperen que l'avenç, almenys, desbloquegi una línia de treball que s'havia estancat davant l'obstacle formidable que suposaven els retrovirus del porc. Un obstacle que ha caigut a les mans d'una tècnica no menys formidable d'edició genòmica.
