Selecciona Edició
Connecta’t

Un jutge va anul·lar l’adjudicació de CDC a una empresa que va pagar el 3%

Palau-solità i Plegamans va contractar de forma irregular l'empresa que va pagar al partit després de guanyar una altra licitació a Sant Cugat

Solar a Palau-solità i Plegamans que havia d'albergar el poliesportiu.
Solar a Palau-solità i Plegamans que havia d'albergar el poliesportiu.

Un jutjat va anul·lar l'octubre de 2013 l'adjudicació d'un complex esportiu de 4,8 milions d'euros a Palau-solità i Plegamans guanyada per Instal·lacions de Lleure Esportiu Illa, una de les empreses que va pagar a Convergència el 3% d'una altra adjudicació a Sant Cugat. El jutjat va considerar provat que l'Ajuntament —l'alcaldessa del qual era la convergent Mercè Pla— va mantenir “negociacions proscrites” amb l'empresa durant el concurs públic i que la licitació “va prescindir totalment i absolutament del procediment legalment establert”. El cas va arribar als tribunals després d'una denúncia de la regidora d'ICV Àngels Marcuello. La successora de Pla i actual alcaldessa, Teresa Padrós (PSC), va enterrar el projecte després de la sentència.

Els regidors de l'oposició que es van oposar a l'adjudicació la recorden com una “suma d'irregularitats en favor de l'empresa que sempre ens va sorprendre”, afirma Marcuello. “Es va accelerar el contracte just abans que acabés el mandat. Es van canviar les regles a mida de l'adjudicatària, se li donaven 1,5 milions de subvenció, les previsions d'usuaris eren desgavellades...”, explica.

El regidor socialista Josep Maria Castany també va ser molt dur en el ple del 14 d'abril de 2011, poc abans de les eleccions que farien perdre l'alcaldia a Mercè Pla. “Aquesta adjudicació, a més dels defectes de forma, és abusiva i lesiva per a l'Ajuntament”, va exclamar. La votació del projecte va dividir el ple en dues meitats gairebé iguals: CiU, ERC i PP (nou edils en total) van votar-hi a favor mentre PSC i ICV (vuit), en contra.

Segons el relat dels fets recollit per la sentència —dictada pel jutjat contenciós administratiu 10 de Barcelona—, el projecte va arrencar el 28 de juliol de 2010 amb l'aprovació del plec de clàusules. Tres mesos més tard, el concurs va ser declarat desert, la qual cosa ja va estranyar els edils de l'oposició “ara que hi ha cua a totes les licitacions”, en paraules del socialista Castany al ple.

Sense publicitat

L'Ajuntament va decidir llavors modificar les clàusules per incloure “la possibilitat d'acudir a un procediment negociat sense publicitat en cas de declarar-se deserta la segona licitació”, recull la sentència. Però aquesta segona licitació —a la qual només va acudir Instal·lacions de Lleure Esportiu Illa— es va veure alterada perquè l'Ajuntament i l'empresa van començar a negociar noves condicions no incloses en el plec quan el termini per presentar ofertes encara estava obert. La més destacable, que va ser acceptada pel Consistori, era que l'Ajuntament concedís a la companyia una subvenció directa d'1,5 milions d'euros per fer front a les obres.

Tot el procediment es va allargar fins al final del mandat, quan “l'equip de govern va donar l'última empenta que li faltava al contracte amb un ple extraordinari celebrat només unes setmanes abans de les eleccions”, explica Marcuello.

Fracàs a Sant Cugat

“Aleshores ja se sabia que l'adjudicatària havia fracassat a Sant Cugat en un projecte similar en no aconseguir finançament. I malgrat això, o precisament per això, se'ls va donar el contracte amb unes condicions molt favorables”, afegeix l'edil ecosocialista.

Instal·lacions de Lleure Esportiu Illa va aconseguir l'abril de 2008, en unió amb una altra empresa, l'adjudicació per construir i explotar a Sant Cugat un altre complex esportiu. Poc després, la unió temporal d'empreses (UTE) de la qual formava part va fer una donació del 3% del contracte a la fundació CatDem de Convergència. El 2011, no obstant això, el projecte de Sant Cugat s'havia embarrancat i la UTE havia abandonat les obres. Va ser llavors quan Palau-solità i Plegamans li va adjudicar un projecte similar, fins i tot en cost —4,9 milions a Sant Cugat per 4,8 a Palau—.

Segons la sentència sobre aquesta última adjudicació, les irregularitats van ser de tal calibre que van portar el jutge a anul·lar-la. La sentència destaca que el Consistori “va arranjar el tràmit de declaració [del concurs] com a desert” i va començar a negociar de forma irregular amb l'empresa. Les negociacions van acabar amb “una variació substancial de les condicions inicials del contracte” en acceptar l'Ajuntament aportar 1,5 milions al projecte,

EL PAÍS ha intentat recollir l'explicació dels fets de l'exalcaldessa Mercè Pla, qui no ha atès les trucades. Aquest diari tampoc ha aconseguit obtenir la versió d'Instal·lacions de Lleure Esportiu Illa, que pertany al grup constructor Servial (en liquidació segons el Registre Mercantil). Les repetides trucades a les seus de totes dues societats mai han obtingut resposta.

Els equips de govern de Palau-solità i Plegamans han tingut una composició peculiar en els últims mandats. Entre 2007 i 2011, Mercè Pla va governar amb un tripartit de CiU (sis edils), ERC (dos) i PP (un). El 2011, l'actual alcaldessa, Teresa Padrós, va aconseguir el càrrec amb el suport d'ICV i una llista independent, mentre ara governa amb Convergència i Guanyem.

Investigacion@elpais.es