Selecciona Edició
Connecta’t

Ortega davant el jutge: “Assumeixo la responsabilitat d’organitzar el 9-N”

La consellera d’Ensenyament es nega a respondre a la Fiscalia. Artur Mas tampoc ho farà

“Assumeixo la responsabilitat de l’organització del procés participatiu del 9 de novembre, tant pel que fa als meus actes personals, com pels dels meus subordinats”. Amb aquestes paraules ha acabat Joana Ortega, exvicepresidenta del Govern, la seva declaració com a imputada davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En una breu compareixença, de tot just una hora, Ortega ha defensat que va actuar sempre “amb respecte a la legalitat” i que no és “conscient d’haver desobeït” cap resolució.

El Tribunal Constitucional va prohibir la consulta alternativa organitzada per la Generalitat el 4 de novembre, cinc dies abans de la seva celebració. Ortega ha explicat davant el jutge instructor que ni ella ni el seu departament van rebre “cap requeriment, recordatori ni aclariment de les resolucions de suspensió”. L’exvicepresidenta ha defensat que la consulta alternativa va ser posada en mans dels voluntaris, que estaven “informats” i tenien “tasques assignades”.

Ortega ha preferit no contestar a les preguntes de la Fiscalia pel seu canvi de criteri sobre la consulta del 9-N. En declaracions als mitjans després de la compareixença, ha agraït les “mostres de suport” rebudes a les portes del Palau de la Justícia.

L’exvicepresidenta –va abandonar el càrrec després de la ruptura entre Convergència i Unió– va oferir una conferència de premsa el 9 de novembre per informar sobre els resultats de la consulta. Ortega ha defensat que es tractava només d’informar els ciutadans en una “jornada històrica” i ha negat que aquella declaració sigui “constitutiva de desobediència”. El magistrat també ha preguntat sobre la pàgina web que el Govern havia engegat (participa2014.cat) abans del veto del Constitucional. Ortega ha aclarit que el web va quedar inactiu a partir del 4 de novembre i que si no es va eliminar va ser perquè tècnicament era molt complex fer-ho, ja que estava allotjat en servidors de diversos països per evitar atacs informàtics.

Pel matí, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, s’ha desvinculat davant el tribunal de l’organització de la ocnsulta. En la seva declaració com a imputada, Rigau ha atribuït el pes de la consulta sobre la independència als “40.000 voluntaris” que van intervenir en el procés. En una breu compareixença, de tot just una hora, la consellera s’ha mostrat sorpresa pels delictes que se li atribueixen i s’ha negat també a respondre a les preguntes de la Fiscalia pel mateix motiu que Ortega. 

Rigau i Ortega, entre aplaudiments

Rigau ha anat a declarar acompanyada de tot el Govern i ha rebut el suport d’un miler de persones que l’han rebuda amb aplaudiments i crits d’independència. La consellera en funcions ha arribat al tribunal passades les 9.30 del matí, una mitja hora abans de l'hora prevista per a la declaració. A l’entrada també l’esperaven bona part dels diputats electes de Junts pel Sí, inclòs el cap de llista, Raül Romeva. Mentrestant, el miler de persones concentrades han cantat Els segadors i L’estaca, de Lluís Llach. Els concentrats han reivindicat la legitimitat de la consulta i han mostrat la seva solidaritat amb els càrrecs imputats: “El 9-N som tots”. De la mateixa manera ha estat rebuda l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega, que ha arribat a les 15.41 hores.

L'extens dispositiu de seguretat desplegat pels Mossos d'Esquadra ha dividit en dos el passeig de Lluís Companys, seu del TSJC. D'una banda, al costat de la façana, el lloc s'ha reservat als càrrecs institucionals i la premsa. De l'altra, darrere de les tanques de protecció i al costat de la carretera –els conductors que han fet sonar el clàxon també han estat aplaudits–, el públic.

L'arribada al TSJC dels representants del sindicat ultra Manos Limpias –que va impulsar la querella contra Mas i dirigeix l'acusació popular en la causa– ha despertat una onada d’esbroncades i insults. També s'ha endut una dura reprimenda el líder d’Unió, Ramon Espadaler, que ha estat rebut amb crits de “botifler” mentre atenia els mitjans. Des de la zona del públic gairebé no se'l podia veure. “Botiflera, botiflera!”, etziba un home de baixa alçada que sosté una estelada. A qui crida? “Ah, no ho sé, no veig res… He vingut a donar suport i dic el que calgui”, diu rient.

Un home amb barba que porta una armilla verda de l'organització (Ara és l’hora) arremet amb virulència contra Manos Limpias. “Ells poden cremar una estelada quan vulguin, però si cremes tu una espanyola, et denuncien… Així entenen ells la democràcia. Però ja ho canviarem, això, ja... és qüestió de temps”.

A preguntes del magistrat Joan Manel Abril, la titular d’Ensenyament ha negat que el seu departament donés instruccions als directors d’instituts perquè, el 9 de novembre del 2014, cedissin els centres com a locals de votació. Rigau ha admès que responsables del seu departament van fer dues reunions (el 16 i el 20 d’octubre) amb els directors, però ha reiterat que van ser informatives. “Els vam informar que hi havia la jornada de participació i que el funcionament seria a través dels voluntaris”.

Rigau ha començat la seva declaració, passades les 10 hores, amb una breu reflexió en la qual ha traslladat la seva perplexitat per veure’s sotmesa a un procés judicial. La Fiscalia li atribueix els delictes de desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions. Rigau ha defensat que es va limitar a “complir un mandat del Parlament” i que no tenia “constància d’haver desobeït cap ordre” del Tribunal Constitucional. Rigau ha especificat, de fet, que ella personalment no va rebre cap ordre. L'únic que ho va fer, ha dit, va ser Mas (també imputat), però en cap cas era una “ordre taxativa”.

La Generalitat va començar a organitzar un referèndum sobre la independència fins que, el 29 de setembre, el Tribunal Constitucional el va vetar. “En aquell moment vam parar màquines perquè va quedar suspès”, ha explicat al jutge, segons fonts presents a la declaració. El 14 d’octubre, Mas va anunciar que s’engegava un “procés de participació” per conèixer l'opinió dels catalans sobre la independència.

Rigau ha recordat al magistrat que aquest procés de participació era una cosa “molt diferent” de la consulta original i ha afegit que a Madrid reien” de la nova consulta en equiparar-la amb una “botifarrada”. Aquestes mofes, ha afegit la consellera, proven que la consulta alternativa era una cosa molt diferent. El magistrat li ha preguntat per què, si el veto del Constitucional a aquesta nova iniciativa es va produir el 4 de novembre, el Govern no la va frenar. Rigau ha seguit en la mateixa línia argumental: el procés funcionava amb voluntaris –“jo mateixa vaig ser voluntària” – i, a més, l’Executiu de Mas havia presentat un recurs de súplica que no s’havia resolt.

La compra d’equips informàtics també ha ocupat una part de l’interrogatori. Rigau ha aclarit que els ordinadors utilitzats per gestionar el 9-N “ja estaven prevists” per a necessitats docents i que actualment s’estan fent servir a les aules de les escoles catalanes. Només es van cedir aquell dia, puntualment i sense incidències, per organitzar la votació.

Rigau ha citat, sense que l’hi preguntessin, les presumptes pressions rebudes per part d’una directora d’institut de l’Hospitalet de Llobregat. La directora es va negar a obrir el centre. La consellera ha negat qualsevol pressió i ha dit que el fet que aquest centre no s’obrís també prova que no hi va haver ordres ni directrius als directors.

La nodrida representació de la Fiscalia a la declaració –el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, el seu número dos, Francisco Banyeres de Mariola, i el fiscal anticorrupció Emillio Sánchez Ulled– s’ha quedat sense resposta a les seves preguntes. Després de la declaració, Rigau ha explicat que s’ha negat a contestar-los perquè no podia “entendre” el seu canvi de criteri. Després del 9-N, els fiscals catalans van arribar a la conclusió que no hi havia base per acusar Mas, Rigau i l’exvicepresidenta Joana Ortega de cap delicte. El llavors fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, va concloure, malgrat tot, que sí hi havia base i va obligar el fiscal superior català a signar la querella per quatre delictes.

Mas que declararà dijous, quan es commemoren els 75 anys de l'afusellament de l’expresident Lluís Companys, tampoc respondrà a les preguntes dels fiscals, segons han anunciat els seus advocats. Aquests han avançat també que, una vegada que declari el president, presentaran escrits per demanar l’arxivament de la causa.

MÉS INFORMACIÓ