Selecciona Edició
Connecta’t

Els científics posen ‘cognoms’ al càncer de còlon

La comunitat científica acorda una subclassificació del tumor colorectal que afavorirà el desenvolupament de teràpies personalitzades

Operació de càncer de còlon a l'Hospital Clínic de Barcelona el 2000. Ampliar foto
Operació de càncer de còlon a l'Hospital Clínic de Barcelona el 2000.

No és el mateix tenir un càncer de còlon de cognom CMS1 que un càncer de còlon amb l'àlies de CMS4. En el microscopi del científic que estudia i analitza els teixits malalts no s'aprecia la diferència però, en realitat, es tracta de tumors colorectals completament diferents, amb un comportament clínic diferent i un pronòstic desigual. La clau rau en l'estudi genètic de les neoplàsies. La informació genòmica del tumor permet posar-li un cognom i interrompre la malaltia de la forma més efectiva segons l'àlies que porti amb una teràpia personalitzada per combatre-la.

Els tumors de mama, per exemple, ja disposen des de fa temps d'un segon nom segons les característiques que reveli la seva anàlisi molecular. De posar cognoms al càncer colorectal, se n'ha encarregat un equip d'investigació de l’Institut d’Oncología de la Vall d'Hebron (VHIO) de Barcelona, que ha aconseguit el suport de la comunitat científica internacional per classificar la neoplàsia maligna en diversos subtipus segons les seves característiques genètiques. Els subgrups apareixen avui publicats a la revista científica Nature.

Investigadors de Vall d’Hebron classifiquen genèticament el càncer colorectal en quatre subtipus

Ha calgut analitzar més de 4.000 mostres de pacients afectats amb aquesta malaltia i la intervenció i el treball en comú d'una quinzena d'equips d'investigació de tot el món per arribar a la conclusió que els tumors colorectals estan dividits en quatre tipus. El CMS1 –consens molecular subtipus 1– afecta un 15% dels pacients i com que té una activació immunològica molt potent, és el tipus de càncer que més es beneficia de la immunoteràpia. El CMS2, d’altra banda, és el més comú dels tumors (un 40%) i el que presenta més inestabilitat cromosòmica. El CMS3 té irregularitats metabòliques vinculades a les mutacions d'un gen, el KRAS. I finalment, el CMS4, que el pateixen un 30% dels malalts, és el que presenta un pronòstic més desfavorable i un risc més elevat de metàstasi. "Els tumors són radicalment diferents en l’àmbit genòmic. La biologia tan diferenciada entre els diversos subtipus ens confirma que gairebé podria tractar-se de tumors diferents", explica el doctor Rodrigo Dienstmann, investigador principal de l'estudi.

"Abans teníem dos pacients en el mateix estadi de la malaltia, als quals aplicàvem les mateixes teràpies i un acabava amb un pronòstic molt favorable i l'altre amb una metàstasi i més complicacions del tumor. Ara entenem per què els tumors es comporten de forma tan diversa davant un mateix tractament", assenyala Dienstmann. Els investigadors asseguren que el consens aconseguit permetrà als oncòlegs catalogar les neoplàsies dels seus pacients dins d'un d'aquests subtipus i saber el pronòstic i el comportament clínic de la malaltia segons el cas. "Podem estratificar més els pacients i avançar cap als tractaments personalitzats, triant la teràpia que millor els convingui segons la classe de tumor", afegeix l'investigador.

La biologia dels diferents subtipus ens confirma que gairebé podria tractar-se de tumors diferents”, explica l’investigador Rodrigo Dienstmann

El primer pas, assegura Dienstmann, ja està en marxa. Es tracta d'assajos clínics dirigits a esbrinar quines teràpies són les més beneficioses per a cada subtipus de càncer colorectal. "En el CMS4 sabem que el pronòstic és pitjor i hi ha més risc de metàstasi, per la qual cosa hem de veure quines són les alteracions moleculars, les dianes que cal encertar, i provar teràpies contra aquestes molècules", apunta. L'investigador aposta per "refinar l'ús" dels tractaments que ja hi ha al mercat i optimitzar-los de manera que només hi accedeixin els pacients que, segons el cognom del seu càncer, puguin trere un alt benefici.

A més, els investigadors també proposen mirar enrere i repassar estudis i assajos clínics que han fallat en el passat. "Els últims anys han sortit moltes investigacions que han resultat negatives, sense benefici per al pacient. Volem revisar aquestes teràpies perquè potser no estaven incidint en la població diana adequada", assenyala Dienstmann. El científic no descarta que, d’aquí a uns anys, "quan en comptes de 4.000 mostres de pacients se n'analitzin 40.000", apareguin nous subgrups de tumors. "Es pot anar molt més enllà amb les dades massives i seguiran sortint subclassificacions, però, durant la propera dècada, almenys, aquesta és l'única classificació disponible. Hem marcat el punt de partida", sentencia.