El PP anticipa a Ciutadans que el lideratge de Rajoy és innegociable

Els populars fixen el seu president com a línia vermella intocable en la futura negociació amb Rivera

El PP assumeix ja que serà pràcticament impossible revalidar la seva actual majoria absoluta al desembre i comença a treballar en escenaris de futur. El primer serà poder continuar al Govern espanyol, en minoria, amb el suport de Ciutadans des de fora. La direcció del partit creu que aquesta opció és perfectament possible però vol anticipar-se a una hipotètica demanda de la formació que lidera Albert Rivera: “El cap de Rajoy és intocable”. Aquesta és la “línia vermella” que ratifiquen tres membres diferents de la direcció popular presents als matines amb Rajoy. La resta és negociable.

“El Govern central i la presidència d'Espanya no són ni el Govern de la Rioja, ni el de Múrcia ni tan sols el de Madrid”, així de contundent s'expressa en privat un sotssecretari general del PP que assisteix cada dilluns al comitè de direcció que encapçala Mariano Rajoy. Un altre membre del comitè afirma: “Ciutadans podrà demanar i voler negociar qualsevol cosa, i estem oberts a parlar de tot, però no consentirem que siguin ells els que decideixin o determinin qui és el nostre candidat”. Aquest missatge, igualment contundent, l'han validat altres sotssecretaris i components de la cúpula del partit aquests dies, després de les eleccions catalanes. I també algun ministre de l'entorn més proper al president.

El PP sap que el resultat electoral del 20-D determinarà el futur polític immediat de Mariano Rajoy però intenta controlar al màxim el calendari.

El primer i més important ara és arribar en les millors condicions possibles al 20-D. Després hi haurà temps i lloc per a tot, és la idea que repeteixen diversos dirigents populars que participen al comitè i que ara perfilen el tipus de campanya que cal fer.

El fenomen de Ciutadans i el seu líder, Albert Rivera, que amb prou feines provoca rebuig ni en els quadres ni a les bases i votants del PP, preocupa i inquieta. Però al PP asseguren que el seu rival principal continua sent el PSOE i Pedro Sánchez, perquè és l'alternativa amb més opcions per ser president del Govern espanyol. La campanya, per tant, serà de confrontació “dura i directa” amb Sánchez. El president-candidat apunta diàriament en cada míting contra el líder del PSOE per intentar presentar-lo com un irresponsable que vol encaminar Espanya al passat, a les pitjors polítiques ja superades, i capaç d'aliar-se amb qui sigui amb tal d'arribar a La Moncloa. Encara repeteix que en diversos Ajuntaments catalans va permetre els governs de radicals i independentistes.

De Ciutadans i Rivera, Rajoy amb prou feines en diu res . En tot cas que no tenen experiència, que són un invent de platons de TV, que no han estat ni edils i que el seu partit no està implantat en tots i cadascun dels pobles d'Espanya com el PP.

Abans de l'estiu, després dels seriosos avisos que Ciutadans ja van fer a les eleccions municipals i autonòmiques, Rivera i altres dirigents de la formació taronja es van atrevir a qüestionar que amb Rajoy al PP no estaven disposats a pactar res. Fran Herviás, secretari d'Organizació de Ciutadans, va arribar a declarar: “Si cal treure Rajoy se'l treu, com es va fer amb Sanz, el president de La Rioja”. El mateix Rivera, llavors, sentenciava que per donar suport a una investidura del PP en minoria seria necessària una retirada de Rajoy. Després de les vacances, i ja en plena precampanya catalana, Rivera va matisar que la seva preocupació era guanyar Rajoy, Sánchez i Pablo Iglesias. I després va justificar aquell gir en què Ciutadans no és qui per fer-li les primàries al PP.

Retirada i congrés

Al PP no es refien de Rivera ni de Ciutadans ni d'aquesta nova postura. Els cataloguen de “centreesquerra” perquè conclouen que en un escenari de pactes preferiran sempre abans el PSOE que el PP. Per això subratllaran, els propers dies, que Rajoy és el seu únic candidat a la presidència, abans i després dels resultats del 20-D. Entre els populars són conscients que si les urnes els proporcionen un nombre d'escons molt baix, és a dir, molt lluny dels 145 o 150 en què es posen el límit per poder governar en minoria amb el suport des de fora de Ciutadans, la crisi que s'obrirà a la seva pròpia formació serà de proporcions ara incalculables. I tampoc no dubten que en aquest cas serà el mateix Rajoy qui farà un pas enrere, convocarà un congrés nacional gairebé de refundació de el PP per als primers mesos de 2016 i es retirarà de la política.