Selecciona Edició
Connecta’t

Gaudí no estava sol

La Pedrera reivindica en una exposició la riquesa del Modernisme català i el paper d'artesans, tallers i indústria en la seva realització

La vidriera coneguda com 'Las dames de Cerdanyola', una de les obres que es poden veure a l'exposició de La Pedrera.
La vidriera coneguda com 'Las dames de Cerdanyola', una de les obres que es poden veure a l'exposició de La Pedrera.

Barcelona té vuit edificis Patrimoni de la Humanitat. Tots modernistes: sis d'Antoni Gaudí i dos de Lluís Domènech i Montaner, creats en un moment molt determinat, a la fi del segle XIX i la primera dècada del segle XX, en el qual la ciutat va viure un moment de creixement urbanístic enorme. Però aquests arquitectes no estaven sols. Les seves creacions, que admiren i sorprenen encara els barcelonins i els milions de persones que visiten la ciutat cada any, van ser possibles gràcies a tot un exèrcit d'artesans i industrials. La Pedrera reivindica en l'exposició Modernisme. Art, tallers i indústries (fins al pròxim 7 de febrer) el paper d'aquests petits genis que van dominar les arts del vidre, la forja, la fusta, els teixits o la joieria i van saber materialitzar els dissenys més innovadors de la modernitat en objectes meravellosos.

Filigranes a La Pedrera

Imatge feta el 1927 de l'interior del pis noble de la Casa Milà en què s'aprecien els sostres rasos avui desapareguts.
Imatge feta el 1927 de l'interior del pis noble de la Casa Milà en què s'aprecien els sostres rasos avui desapareguts.

Durant el recorregut de l'exposició poden es veure enormes fotografies que mostren molts objectes modernistes als seus llocs d'origen. En un dels racons hi destaca una imatge de 1927 projectada del mateix pis noble de La Pedrera, un habitatge d'1.500 metres quadrats en la qual vivien el matrimoni format per Pere Milà i Rosario Segimón; cosa estranya perquè no eren gaire favorables a deixar-la fotografiar. La imatge forma part de la iniciativa La Pedrera Inèdita que impulsa la propietària de l'edifici, la Fundació Catalunya La Pedrera per recuperar aspectes del passat d'aquest edifici centenari. La imatge té la virtut de mostrar una part del primer pis en el qual s'observen els bells cels rasos del sostre, autèntiques filigranes de guix en relleu que avui han desaparegut pràcticament. La foto permet veure com el sostre, ondulant i retorçat descendeix, en una espècie de columnes i acaba unit a un dels paravents de fusta i cristall que l'arquitecte va dissenyar per compartimentar els espais. “Es pensava que havien desaparegut als anys seixanta, en concret a partir de 1966 quan els propietaris de llavors, la Immobiliària Provença, van llogar tota la planta a la companyia d'assegurances Northern. Fins i tot l'arquitecte Leopoldo Gil Nebot que va fer la reforma ha hagut de sentir més d'una vegada que aquesta empresa va ser la responsable; fet que sempre ha negat”, explica Silvia Vilarroya, responsable de La Pedrera Inèdita.

Uns documents que ha recuperat Vilarroya de la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya demostren que aquest acte de vandalisme va ser obra de la mateixa propietària de l'edifici Rosario Segimón.

Als vuit mesos de morir Gaudí, el 23 de març de 1927, Segimón va encarregar la reforma del pis principal a José Bayó, l'encarregat de dur a terme l'obra uns anys abans. En els documents s'hi pot llegir que va pagar 4.458 pessetes per “derrocar els altells, cels rasos, treures les llates dels sostres, arrencar les llates dels parquets i els aplanats, treure escala del vestíbul, descollar canonades i conduccions d'electricitat, derrocar tots els envans, baixar les portes i vidrieres al soterrani i treure enderrocs”. En una altra pàgina es concreta que els sostres rasos a eliminar eren els de la sala de festes, el vestíbul, el despatx, el fumador, el menjador, el dormitori i el corredor. En total: 532,50 metres quadrats. La reconstrucció va ser obra de Modesto Castañé, de gustos més anodins i cursis que Gaudí. Per sort, la zona de servei es va salvar i avui és l'única que els conserva i permet veure aquesta meravella.

El Modernisme sembla inundar-ho tot a Barcelona perquè és gairebé omnipresent en aquesta ciutat. Per això sorprèn saber que l'última exposició que es va organitzar de forma global sobre aquest estil decoratiu i arquitectònic, més enllà de les seves figures més destacades com Gaudí, Puig i Cadafalch o Domènech i Montaner va ser el 1964, fa més de mig segle. “Des del 2010 teníem clar que volíem revisar-ho i tornar a mostrar-ho en gran, incorporant tot el que s'ha anat investigant i coneixent. I no hi havia cap altre lloc millor que a La Pedrera, l'edifici de Gaudí on les gairebé 200 peces dialoguen perfectament amb l'edifici i amb l'exterior”, explica la comissària de l'exposició, la catedràtica Mireia Freixa.

En aquesta exposició no només s'hi mostren peces excepcionals d'aquest moviment que es va viure a Barcelona i Catalunya i a gairebé tot Europa, el Modern Style. També, els diferents processos, des dels primers dissenys fins al resultat final en vidrieres, com l'excepcional coneguda com de les Dames, que ha cedit el Museu de Cerdanyola; la forja, visible no només dins sinó també fora de la sala d'exposicions en les increïbles baranes que va crear Gaudí per a La Pedrera, incorporades com una peça més de l'exposició; paviments hidràulics, com els hiperconeguts que encara es poden trepitjar al passeig de Gràcia i que van ser creats per Gaudí per a la Casa Batlló tot i que es van acabar utilitzant a La Pedrera. Una rajola de les que es mostren té un dels motlles amb què les fabricava la casa Escofet. També hi ha teixits i vestits utilitzats tant per la gent del carrer com per la burgesia, la gran impulsora d'aquestes obres d'art modernistes i, per descomptat, joies, en les quals despunten les creacions de la família Masriera.

60 museus i col·leccionistes

Freixa i el grup Gracmon de la Universitat de Barcelona que lidera, han posat fil a l'agulla i presenten el modernisme de forma desestructurada i posant l'accent en els petits elements. Així podem veure vidrieres burgeses, rescatadas de comerços de la ciutat o d'habitatges de modests particulars; tècniques perdudes com la del vidre cloissoné (format a força de petites boletes de cristall) que només l'ebenista i decorador Francesc Vidal i els seus sabien crear; elements arquitectònics; llums i llits de Gaspar Homar, cadires de Gaudí i Vidal creades per cases destacades, però també de bars com les creades per Thonet “perquè el modernisme va arribar a tothom”, remarca Freixa. Taules, estores, enagos, estovalles, botins, bastons, salers i enciameres de plata. Segons Freixa, que ha recorregut Catalunya revisant el material d'aquest període, “només s'exposa el 2% del material que s'ha vist”. Les peces provenen de 60 museus i particulars, que continuen donant ús a aquestes obres d'art, que per uns mesos han cedit per compartir-les amb tothom.