Selecciona Edició
Connecta’t

La vespa asiàtica colonitza Catalunya

Els agents rurals aposten per mesures de contenció davant la imparable expansió de l'espècie, l'eradicació de la qual consideren “impossible”

Niu de vespa asiàtica descobert en una casa de Roses.
Niu de vespa asiàtica descobert en una casa de Roses.

La vespa asiàtica segueix la seva imparable expansió per Catalunya. Els agents rurals ja havien localitzat i destruït a tot Catalunya a principis d'octubre 31 nius d'aquesta espècie invasora, més del doble que durant tot el 2014. Les previsions, a més, són dolentes: els tècnics auguren que aquesta xifra seguirà creixent durant aquesta tardor, ja que molts exemplars de Vespa velutina han estat vistos en zones de la Garrotxa i l'Alt Empordà. Per al 2016, les previsions són que els nius destruïts superin els 100.

El cap del Cos d'Agents Rurals de la província de Girona i membre de la Comissió de Seguiment de la Vespa velutina, Ignasi de Dalmases, considera que a Catalunya l'espècie  “no es podrà eradicar, però sí frenar” i insisteix en la necessitat de coordinació entre organismes públics i el sector privat. De Dalmases considera que fins al moment la Generalitat ha fet una bona feina en investigar la progressió de l'espècie, formar els agents i dotar-los amb paranys per atreure vespes i destruir-ne els nius. Però arribarà un moment que la lluita cas a cas serà inviable. “A França s'ha arribat a una situació en què només destrueixen els nius que causen molèsties”, explica. A Galícia, on la velutina va arribar fa tres anys, els nius identificats són més de 1.000 aquest any.

Dels 31 nius destruïts aquest any, 30 ho han estat a la província de Girona i un, a Lleida. Per comarques, la més afectada és la Garrotxa (vuit nius), seguida de l'Alt Empordà, el Gironès i el Ripollès i la Selva. El 2014, l'espècie també va ser localitzada al Vallès i la Val d'Aran.

La destrucció de nius es du a terme amb qualsevol dels tres mètodes que han resultat eficaços. Els atacs es duen a terme a la nit, quan tots els exemplars són al niu i la seva activitat disminueix. Si el niu és en una zona accessible, els agents el retiren manualment equipats amb un vestit semblant al dels apicultors, el ruixen amb insecticida i el congelen per matar tots els insectes. Si el niu és en la capçada d'un arbre d'accés impossible, utilitzen uns penjadors a manera de xeringa o amb diversos trets.

Encara que inofensives per a l'ésser humà —més enllà d'una picada molesta—, la vespa asiàtica danya seriosament la població d'abelles i causa danys greus a l'equilibri dels ecosistemes. El principal perill de la vespa asiàtica és la seva voracitat. La seva alimentació està basada en la ingesta de proteïnes i hidrats de carboni. Les primeres les aconsegueix amb tot tipus d'insectes, especialment abelles —que suposen més d'un 80% del seu aliment— i els segons, en la fruita. Un altre gran problema és l'adaptació fàcil  a entorns naturals que li són favorables i l'absència de depredadors, la qual cosa li dóna una gran capacitat per expandir-se.

“Malgrat que encara no hàgim trobat una gran quantitat de nius, no significa que no siguin aquí”, manté el cap dels Agents Rurals. En principi, es pensava que aquest insecte avançaria principalment per on les característiques li eren més propícies “en masses forestals i humides”. No obstant això, dos nius han estat localitzats al litoral (Roses), fet que posa una mica en dubte aquesta teoria. “A partir de la tardor, quan els arbres perden les seves fulles és previsible que la localització de nius sigui considerable, fàcilment el doble dels que tenim ara, perquè seran més fàcils de veure” indica. Encara que la majoria han aparegut en capçades d'arbres, també s'han localitzat sota ràfecs de teulades o en una paret de pedra. De moment, l'única comarca gironina on encara no s'ha detectat l'espècie és el Baix Empordà.