_
_
_
_
_
inestabilitat a turquia

Almenys 95 morts en el pitjor atemptat de la història de Turquia

Davutoglu: "Tenim la ferma sospita" que l'atac és obra de "dos suïcides"

Andrés Mourenza
Una dona tracta de reanimar una de les víctimes.
Una dona tracta de reanimar una de les víctimes.TUMAY BERKIN (REUTERS)

En un clima de tensió política que no es veia des de fa dues dècades i amb unes eleccions legislatives —les segones en cinc mesos— molt a la vora, Turquia va patir aquest dissabte l'atac terrorista més letal de la seva història: almenys 95 persones van morir —segons l'últim balanç oficial, de l'oficina del primer ministre— i 246 van resultar ferides (48 d'elles, greus) en un atemptat presumptament perpetrat per dos suïcides contra un acte de protesta que s’havia de celebrar dues hores més tard al costat de l'estació de tren d'Ankara. El míting havia estat organitzat per l'oposició d’esquerres per demanar la pau i el cessament dels combats entre les forces de seguretat turques i el grup armat kurd PKK, així com per criticar el creixent autoritarisme del Govern dirigit pel Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP, islamista).

El míting, sota el lema “Per a la pau, la feina i la democràcia”, havia estat convocat al migdia al centre d'Ankara, la capital turca, per la Confederació de Sindicats d’Obrers Revolucionaris de Turquia (DISK), una de les tres grans centrals del país, així com per associacions professionals, cambres d'arquitectes i col·legis mèdics de signe progressista.

Más información
Turquia pateix el pitjor atemptat en la nova fase del conflicte kurd
Una cadena d’atemptats a Turquia deixa almenys vuit morts
Turquia entra de ple en la guerra contra l’Estat Islàmic a Síria
Un atac contra un centre kurd a Turquia deixa almenys 28 morts

Diverses formacions polítiques d'esquerra havien donat el seu suport a aquesta protesta, entre els quals hi ha el Partit de la Democràcia dels Pobles (HDP), prokurd i el tercer en representació parlamentària des del juny, i diversos diputats de la principal formació opositora, el Partit Republicà del Poble (CHP, socialdemòcrata), hi participaven. Però dues hores abans, el lloc del míting, l'encreuament de carreteres davant de l'estació de tren d'Ankara, es va convertir en un escorxador.

“A les deu del matí vam sentir molt a prop una explosió tremenda. Ens vam llançar a terra potser per això no ens van arribar els trossos de metall i metralla de la segona explosió, que va tenir lloc pocs segons després”, va relatar un testimoni que demana mantenir l'anonimat. “Després hi va haver molt pànic, la gent cridava, plorava… Jo vaig veure 35 cossos estesos i era impossible caminar sense ensopegar amb un tros de carn humana, fet que probablement indica que va ser un atemptat suïcida”.

El mateix primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, va indicar que hi ha “indicis importants” que apunten a la hipòtesi d'un acte comès per “dos suïcides”. I va citar quatre grups sospitosos: l’Estat Islàmic (EI), la guerrilla kurda PKK i les organitzacions d’esquerra DHKP-C i MLKP. Una font del Govern turc va assenyalar que, tot i que les investigacions continuen, hi ha “òbvies possibilitats” que es tracti del grup gihadista arran de la semblança amb altres atacs dels últims mesos: el del 5 de juny passat —dos dies abans de les eleccions— contra un míting de l’HDP a la localitat kurda de Diyarbakir, que va deixar quatre morts, i el del 20 de juliol contra un acte d’esquerres a Suruç, que va provocar 33 morts.

Sobre aquest fet va cridar l'atenció el líder de l’HDP, Selahattin Demirtas, que va qualificar l'atemptat de “bàrbar”. “Ens enfrontem a un Estat assassí que s'ha convertit en màfia”. Dirigents del seu partit van acusar “palau” —és a dir, el president Recep Tayyip Erdogan— d'estar-hi involucrat. Molts kurds i turcs d'esquerres acusen l’Executiu i Erdogan de connivència amb l’EI i altres gihadistes que lluiten a Síria, per enderrocar Baixar al-Assad. Un dels assistents va cridar l'atenció sobre l'absència de policies vigilant el míting d'Ankara, cosa extremament rara a Turquia.

A la tarda, milers de persones van prendre els carrers en multitud de ciutats turques per protestar contra l'atemptat i contra la política del Govern en el tema kurd. En alguns barris d'Istanbul, es van produir enfrontaments entre manifestants i policies.

El primer ministre Davutoglu, que va declarar tres dies de dol nacional, va provar de llançar un missatge d'unitat al·legant que l'atac “no és contra un sol grup de ciutadans, sinó contra tot el poble” de Turquia i contra “la democràcia”, davant la proximitat de les eleccions de l'1 de novembre. Uns comicis que es van avançar per la impossibilitat de formar govern després del pas per les urnes de juny, que van decretar la fi de la majoria absoluta dels islamistes de l’AKP després de 13 anys en el poder. Des de llavors, la inestabilitat política i la tensió al país no han fet altra cosa que augmentar, amb constants atacs a les seus de partits polítics kurds i d’esquerra i a mitjans de comunicació de l'oposició, a més d'una recrudescència de la violència a l'est kurd.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_