IU mantindrà les seves sigles i buscarà el votant de Podem

Després del cop de porta final de Podem a una candidatura conjunta, Esquerra Unida ha de reformular la seva estratègia per a les generals. La federació vol recuperar les seves sigles en la papereta electoral. El seu logo se sumarà a una altra marca, com la de la plataforma Ahora en Común; a les seves primàries a president del Govern es presentarà Alberto Garzón aquest mes. La prioritat del partit ara és que el seu candidat s'imposi en aquest procés. Després, en la campanya, buscarà el votant de Podem. El seu missatge es dirigirà als castigats per la crisi, sense centrar-se en l'esquerra.

IU ha sortit de l'infructuós i llarg procés per buscar un acord amb Podem amb una barreja de frustració i alleujament, segons relaten diversos dels seus dirigents. Hi ha fiasco perquè s'ha esfumat l'anhelada llista conjunta d'esquerres, però també hi ha un cert alleujament perquè el nou escenari redueix les possibilitats d'aliances. El partit competirà finalment amb Podem a les urnes, amb el qual a més pugnarà pel mateix espai polític.

La federació d'esquerres sortirà a la competició electoral, per començar, recuperant les seves sigles, a les quals va acceptar renunciar precisament per facilitar l'acord amb el partit de Pablo Iglesias. “La gent no s'ha de confondre i ha de saber que IU és a les eleccions. Farem el possible perquè així sigui”, assenyala a EL PAÍS Alberto Garzón, candidat a la presidència. “D'experiments, els mínims. Les sigles retenen, que no és poca cosa”, apunta un membre de la direcció. “Que a Astúries aniran les sigles o l'anagrama d'IU, en poden estar segurs”, afirma per la seva banda Gaspar Llamazares, coordinador d'IU en aquesta comunitat. El nom podrà anar acompanyat d'una altra marca —serà així, amb tota probabilitat, tot i que encara no se sap quina— que aglutini la plataforma ciutadana amb la qual IU anirà en coalició. La d'Ahora en Común, no obstant això, és propietat d'un grup promotor de la iniciativa, que ha decidit guardar-la en un bagul perquè no competeixi amb Podem. De moment, es treballa per convèncer-los que la cedeixin.

El repte, en el fons, és sobreviure. N'hi hauria prou amb un diputat per fer-ho —així van aguantar el 2008— perquè un escó és suficient per accedir al finançament per la Llei de partits amb la qual es pot sostenir la plantilla i fer front al deute. Però l'objectiu principal és buscar el grup parlamentari, pel qual es necessiten almenys 5 diputats i el 5% de vot a tot l'Estat. A la formació de Cayo Lara asseguren que la seva supervivència està garantida. “No som UPyD, el nostre sòl, molt ideologitzat, és de pedra picada”, exemplifica un membre de la direcció. El sòl històric del partit és el 3,7% dels vots el 2008, però les últimes enquestes el situen entre el 4% i el 5%. “Aquesta organització ja ha passat deserts sense cantimplora”, apunta Llamazares.

IU haurà de diferenciar-se, a més, de Podem, un partit amb el qual fa mesos que busca un pacte per les seves similituds. No ho farà abanderant l'esquerra com en les últimes eleccions —“És temps d'esquerra” va ser el seu lema en les municipals i autonòmiques—, sinó que buscarà el votant castigat per la crisi. L'esquerra ja és al nom, expliquen a la cúpula. El programa tindrà com a eix la “ruptura amb el règim del 78”. La coalició emfatitzarà la claredat del seu missatge en temes com l'avortament o la memòria enfront de l'ambigüitat de Podem, i posarà en valor l'experiència d'una organització de tres dècades d'existència. Això és, la motxilla, aquesta contra la qual tant ha carregat Pablo Iglesias.