ANÀLISI

Cap a un nou escenari polític (pel centre)

El panorama, malgrat estar a tan sols 70 dies de les eleccions generals, s'ha d'abordar amb precaució i cautela

PP i PSOE continuen empatats al capdavant. Ciutadans se'ls apropa cada vegada més. Podem manté una clara tendència a la baixa i IU resisteix, atrinxerada en un percentatge de vot similar al de 2011. Aquest seria, ara com ara, el panorama electoral tal com queda reflectit en el sondeig de Metroscopia. Un panorama que, malgrat estar a tan sols 70 dies de les eleccions generals, s'ha d'abordar amb precaució i cautela.

L'electorat es mostra de manera destacada mobilitzat (cosa que —com fa dues setmanes a Catalunya— pot derivar en una taxa de participació particularment elevada) i, al mateix temps, dóna mostres d'una substancial fluïdesa interna quant als alineaments ideològics finals. Això convida a pensar que la campanya electoral pot acabar tenint també ara una influència superior a la usual. Però encara no es pot considerar res com a definitivament resolt.

Després de vuit anys d'una crisi econòmica molt greu, que està remetent pel que fa a l'embranzida però encara no pel que fa a les conseqüències, PP i PSOE semblen en condicions de seguir ocupant un lloc central en la vida política espanyola: disminuïts, certament, en vots i escons i amb una imatge pública molt danyada (en un estadi desigual de restauració, de moment). Però ni han desaparegut ni desapareixeran: la novetat és que hauran de coexistir (i dialogar, i pactar, en un pla gairebé d'igualtat) amb dos partits nous. En això consisteix, al cap i a la fi, el multipartidisme —tan anhelat pels espanyols, segons els sondejos—: en l'existència d'una varietat simultània, i no successiva, de partits. I anem cap a això.

Dels dos partits emergents, Ciutadans encara aquesta recta final en estat de gràcia, impulsat per l'ona expansiva del seu notable resultat a Catalunya. S'ha de veure si es tracta d'un ascens fulgurant però fugaç (com va passar amb Podem a primers d'any) o d'una entrada estel·lar en escena consistent i definitiva. Quant a Podem, no s'ha d'excloure que pugui recuperar encara almenys part de la brillantor i l'atractiu que va arribar a tenir.

El que en tot cas sembla clar és que en el règim democràtic actual els espanyols pensen que les crisis es resolen votant: com més complicada és la situació (i, paradoxalment, com més desafecció existeix amb els actors polítics actuants) més alta és la propensió a acudir a les urnes, en comptes d'eludir-les. I a més, segons sembla, per buscar-hi la solució, no pel que es percep com a extrems de l'espectre polític, sinó -—significativa i reveladorament— pel centre.

José Juan Toharia és catedràtic de Sociológica i president de Metroscopia.

MÉS INFORMACIÓ