El registre de parelles de la Generalitat deixarà demanar el permís de residència

El nou registre de parelles de fet que va aprovar l'Executiu català el dimarts passat també tindrà efectes en l'àmbit de l'estrangeria. L'objectiu que persegueix el fitxer és garantir la pensió de viudetat, per ajustar-se a una sentència del Tribunal Constitucional que enduria les condicions. No obstant això, també permetrà que, en el cas que un membre no tingui permís de residència, pugui sol·licitar-lo. En el passat, la Policia havia demanat centralitzar les inscripcions per evitar que registres municipals homòlegs servissin de coartada per a matrimonis de conveniència.

Desenes de municipis catalans tenien un registre propi, com era el cas de Barcelona, Vilafranca del Penedès o Ripollet. Inicialment es van engegar com una manera de permetre que les parelles del mateix sexe poguessin acreditar el seu estatus, però amb el matrimoni homosexual aquesta funció es va diluir. El fitxer de la capital catalana va ser un dels primers i entre el 1994 i el 2010 va registrar 8.090 unions, d'un total de 10.013 sol·licituds.

Gràcies a un canvi, des del 2010, les parelles inscrites també podien sol·licitar la targeta de residència de familiar comunitari, que entre altres coses permetia treballar de manera legal. Tant els Mossos d'Esquadra com la Policia Nacional van alertar poc després d'un increment dubtós en les peticions. La Secretaria General d'Immigració i Emigració fins i tot va enviar una comunicació a les Delegacions i Subdelegacions de Govern perquè anessin amb més cura a l'hora de tramitar expedients i targetes i denunciessin qualsevol possible unió fraudulenta a les brigades d'Estrangeria.

Barcelona va ser una de les primeres a donar carpetada al seu registre. Al novembre del 2011, després que l'assumpte sorgís en una Junta de Seguretat del Consistori, el llavors primer tinent d'alcalde Joaquim Forn (CDC) va iniciar els tràmits per tancar-lo tot i les reclamacions de diversos sectors. La petició dels cossos de seguretat també va ser acatada per altres municipis. Però alguns no el van tancar, com Sant Joan Despí, fet que va generar un greuge comparatiu. Els fitxers tampoc estaven connectats entre si.

Recels policials

La Policia demanava llavors un registre centralitzat, amb eines per controlar el frau. El Parlament també va instar, a través d'una moció, a la creació del fitxer. El dret civil català reconeix com a parelles de fet les que conviuen més de dos anys, fan un registre notarial o tenen un fill durant la convivència. No obstant això, la normativa europea parla de la necessitat que aquestes unions constin en “un registre públic” per poder certificar-les, explica Pepi Gutiérrez, de la Subcomissió d'Estrangeria del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB). “Podies ser una parella de fet segons la llei catalana, però això no tenia cap efecte a estrangeria”, exemplifica Gutiérrez.

Només fins que s'aprovi el reglament del registre es coneixerà si s'inclouen mecanismes addicionals de control del frau. El decret de creació, de moment, fixa que en el registre constin les escriptures de constitució de les parelles i altres actes que certifiquin les condicions exposades en el Codi Civil català. Els requisits dels registres municipals eren molt heterogenis i en alguns n'hi havia prou amb presentar documents que certifiquessin que almenys un dels integrants de la parella estava empadronat, que eren solters i majors d'edat. També queda per resoldre com s'integraran els registres existents amb l'autonòmic. El decret parla d'iniciar contactes amb els ens locals per acordar el desplegament i la unificació de condicions.

Una sentència del Tribunal Constitucional va augmentar de dos a cinc anys el temps de convivència d'una parella de fet perquè, en el cas de mort, es pugui cobrar la pensió de viudetat. També es demanava estar inscrit en un registre d'aquest tipus d'unions almenys dos anys. Aquesta resolució no s'ajusta al que estableix el dret civil català.