Selecciona Edició
Connecta’t

Mas penja d’un fil

No és greu que la CUP sigui antisistema, sinó que CDC li pidoli el seu suport

Els líders de la CUP, al final de l'acte organitzat el 8 d'octubre.
Els líders de la CUP, al final de l'acte organitzat el 8 d'octubre. EFE

Dues setmanes després de les eleccions autonòmiques, la política catalana està paralitzada. El conglomerat Junts pel Sí (Convergència-Esquerra-entitats sobiranistes), sumat a l'independentisme radical de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), va perdre el presumpte plebiscit, com van entendre la premsa internacional de qualitat i les cancelleries.

Però Junts va guanyar les eleccions. La seva majoria és políticament i numèricament precària, contra la victòria presumptament rutilant que propaguen els seus portaveus.

Així ho demostra el fet que tants dies després del 27-S no només no s'ha forjat una majoria entorn del candidat semitapat per a la presidència de la Generalitat, Artur Mas, sinó que aquesta operació es revela, en la millor hipòtesi, àrdua, tempestuosa i llarga, si no impossible. Amén que la incertesa amenaça de paralitzar importants decisions econòmiques. I que la passivitat crònica del Govern de Mas torna a brillar pel seu silenci en la crisi de Volkswagen, enfront de l'activisme, mediació i celeritat de la nova presidenta de Navarra, l'altra comunitat espanyola on el grup alemany manté una fàbrica.

Per si no n'hi hagués prou, resulta preocupant, sobretot per als electors moderats del nacionalisme català, l'esotèrica deriva del seu cap. Mas no només va trencar la federació amb Unió i es va acoblar a l'arada i exigències programàtiques i de calendari d'Esquerra. Culmina ara aquest disbarat pidolant la seva investidura ni més ni menys que a la CUP, a la qual pressiona com si la seva debilitat li permetés reeditar la tàctica d'ultimàtums que va fer servir per aconseguir la llista unitària amb Esquerra que va emmascarar el seu desastre el 27-S.

La CUP és un grup inobjectable en punt a la seva representativitat, i que ha prestat serveis en la lluita contra la corrupció. Però resulta més que inquietant (sobretot per a l'ideari i trajectòria de CDC) pel seu perfil socioeconòmic anarcocomunista, nacionalment extrem i contrari a l'Estat de dret.

El programa de la CUP proposa sortir de l'euro, d'Europa i de l'OTAN, nacionalitzar bancs i grans companyies, una economia planificada, la progressiva col·lectivització, l'impagament del deute, actuar contra les importacions i intervenir contra la lliure opció lingüística dels mitjans privats. És un encadellat antisistema de l'antiga Albània, el populisme bolivarià i la tradició anarquista barcelonina. Propostes que poden formular-se en una democràcia liberal, però refractàries als grans corrents europeus. I incompatibles amb l'autoproclamat esperit business friendly de CDC.

Que un descorbatat Mas aposti per penjar d'aquest fil abans que per reconsiderar la seva estratègia desestabilitzadora d'independentisme exprés, després del fracàs de reduir els seus 62 escons a la meitat, no desmereix l'objecte del seu sobtat afecte, la CUP. Revela que sota la seva correcció formal s'amaga un aventurer a qui sembla que no li importi trencar la societat catalana per tal de mantenir-se al timó. El risc no radica en la minoritària CUP, sinó en qui braceja per ser triat per la CUP i governar sota el seu patrocini. El disbarat el pagarà car Mas. O Catalunya. O tots sense excepció.