Som els hispans d’Europa
Jo crec en Amèrica Llatina i en els llatinoamericans, independentment dels cicles econòmics, perquè el gran actiu de la nostra política exterior són les persones. Apostem per una relació d'iguals, basada en el benefici dels ciutadans
Un candidat a la nominació del seu partit per a les eleccions presidencials d'un gran país va anunciar la seva candidatura desqualificant els mexicans i en general els hispans. Com a espanyol, m'enorgulleix sentir-me un hispà d'Europa, i com a president del Govern d'Espanya vull celebrar el Dia de la Hispanitat com correspon: ressaltant l'aportació dels immigrants llatinoamericans al nostre desenvolupament. El 12 d'octubre és el dia de tots els hispans. Els d'Europa hem de reafirmar com ens sentim d'orgullosos de pertànyer a una comunitat dinàmica i emprenedora, plena de valors i talent: una força positiva per al món.
Avui recordem immigrants llatinoamericans com Yeison Alejandro Castaño Abadía. Tenia 14 anys quan va arribar a Espanya de Colòmbia i només 20 quan va morir en acte de servei, el 24 de juny del 2007, com un heroi de la prestigiosa Brigada Paracaigudista de l'Exèrcit espanyol, servint la Força Interina de Nacions Unides al Líban. La seva germana va explicar que volia expressar el seu amor a Espanya, “un país que l'entusiasmava i fascinava”.
Altres articles de l'autor
Yeison va morir juntament amb dos colombians més que, com ell, volien ser espanyols i se sentien orgullosos de pertànyer a una de les nostres millors unitats d'elit: Yhon Edisson Posada Valencia i Jeferson Vargas Moya. Van lliurar la seva vida defensant la llibertat i els nostres valors comuns. Ho van fer juntament amb els seus companys espanyols: Jonatan Galea García, Manuel David Portas Ruiz i Juan Carlos Villora Díaz.
Espanya no oblida els seus herois, entre els quals hi ha molts immigrants llatinoamericans. Gairebé 6.000 han anat integrant les nostres Forces Armades, molts participant en les més perilloses operacions de manteniment de la pau. També destaquen entre els herois del dia a dia; a les nostres universitats i centres d'investigació; en la nostra cultura, en les editorials o en els premis literaris; en les empreses, cada vegada en més llocs directius; i en la nostra vida quotidiana, molts doctors i personal sanitari als hospitals i residències de la tercera edat. Hi ha, a més, 171 immigrants llatinoamericans entre les víctimes del terrorisme, segons dades oficials.
La gran majoria s'integra en la nostra societat amb compromís, honestedat i solidaritat. Comparteixen amb nosaltres un projecte de vida en comú que es diu Espanya, tant a Madrid com a Andalusia, a Catalunya o a les illes Canàries. Treballen amb obstinació, com a assalariats o emprenedors, cotitzen a la Seguretat Social i contribueixen a la seva sostenibilitat i a les nostres pensions. Són una part fonamental del nostre futur.
Gràcies a aquesta hispanitat sense fronteres, avui som una societat madura, oberta i multicultural
A Espanya viuen 1.263.114 immigrants llatinoamericans (Ministeri de l'Interior). A més, només des de l'any 2000 se n'han fet espanyols 1.242.962, sense perdre la seva nacionalitat d'origen, complint el que per ells era el somni d'una gran oportunitat de futur. És a dir: a Espanya, hi viuen almenys dos milions i mig de llatinoamericans i la majoria són també els nostres compatriotes. Se senten espanyols, igual que equatorians, colombians, bolivians o peruans. Han superat les limitacions de la geografia gràcies al pont de l'idioma comú, en benefici de les seves famílies.
Els espanyols vam ser grans emigrants i ara som solidaris, com ho van ser amb nosaltres. A Amèrica trobem horitzons de llibertat. La hispanitat va ser el gran refugi de l'“espanyol de l'èxode i del plor” que va descriure el nostre gran poeta León Felipe. A la pàtria del verb compartit trobem noves forces. Així és com avui viuen a Amèrica Latina 1.372.775 espanyols (Registro de Matrícula Consular).
Gràcies a aquesta hispanitat sense fronteres, d'anada i tornada, avui som una societat madura, oberta i multicultural. Espanya és una de les principals destinacions de la migració mundial: convivim en harmonia amb més de 130 nacionalitats diferents. Així som millors.
El concepte d'Espanya sempre ha estat la diversitat dins de la unitat, en plena sintonia amb l'essencial Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural de la Unesco: “Font d'intercanvis, d'innovació i de creativitat, la diversitat cultural és tan necessària per al gènere humà com la diversitat biològica per als organismes vius. En aquest sentit, constitueix el patrimoni comú de la humanitat i ha de ser reconeguda i consolidada en benefici de les generacions presents i futures”.
Vaig apostar per aconseguir a la UE la retirada del visat Schengen per als colombians i peruans
Ha de ressaltar-se així mateix que les multinacionals espanyoles són cada vegada més llatinoamericanes en els seus ingressos, en molts casos superant el 50%. Amèrica Llatina és estratègica. Permet afrontar la globalització amb diversificació i equilibri, aprofitant els canvis continentals dels cicles econòmics. La nostra crisi hauria estat molt pitjor sense Amèrica Llatina i afrontarem millor els futurs vaivens gràcies a ella i al creixent nombre d'empreses llatinoamericanes a Espanya, que creen cada vegada més riquesa i ocupació. La meva aposta per l'Aliança del Pacífic, que és el vessant llatinoamericà de la recentment signada Associació Transpacífica (TPP), fomenta una triangulació d'acord amb aquest marc comercial del segle XXI: les empreses espanyoles guanyen posicions a Àsia i el Pacífic aprofitant els seus avantatges competitius en una Amèrica Llatina central i no perifèrica. La innovació en política exterior és una actitud: aportar valor als ciutadans i a les empreses, marcant un rumb clar i segur, amb visió i determinació.
Jo crec en Amèrica Llatina i en els llatinoamericans, independentment dels cicles econòmics, perquè el gran actiu de la nostra política exterior són les persones. Apostem per una relació d'iguals, sense retòrica buida i basada en el benefici dels ciutadans. Així, malgrat l'escepticisme circumdant, vaig apostar per aconseguir a la Unió Europea la retirada del visat Schengen per als colombians i peruans. No es tractava només de visats sinó de reconeixement. És una de les iniciatives de les quals més satisfet em sento perquè després d'una intensa ofensiva diplomàtica en defensa d'aquests immigrants per primera vegada en gairebé 15 anys els 600.000 colombians i peruans que viuen a Espanya (incloent-hi els dobles nacionals) podran reunir-se per Nadal amb les seves famílies d'Amèrica, al nostre país i en tot l'espai Schengen, que és l'espai de lliure circulació de persones més gran del món. Faré el mateix per als equatorians, quan tingui l'argument de l'adhesió definitiva de l'Equador a l'Acord Comercial Multiparts de la UE amb Colòmbia i Perú. Suprimint barreres.
Arturo Uslar Pietri, gran intel·lectual de la generosa terra d'acolliment que va ser Veneçuela i que no oblidem, sostenia: “Som hispanoamericans i és això i no una altra cosa el que ens dóna dignitat, valor i presència davant el món”. En el Dia de la Hispanitat, els hispans d'Europa, units, subratllem el que som i el que devem als d'Amèrica. És hora de donar les gràcies.
Mariano Rajoy Brey és president del Govern d'Espanya.
