_
_
_
_
_

El pla econòmic que negocien Mas i la CUP alarma els empresaris

Les patronals demanen a Junts pel Sí la formació d'un "govern fort i estable"

Lluís Pellicer
Artur Mas (al centre), amb els líders de les patronals catalanes al Centre de Convencions Internacional de Barcelona al juny del 2014.
Artur Mas (al centre), amb els líders de les patronals catalanes al Centre de Convencions Internacional de Barcelona al juny del 2014.Albert Garcia

Les condicions que Junts pel Sí (JxS) i la CUP negocien per facilitar la investidura del president de la Generalitat han encès les alarmes a les cúpules de les patronals catalanes, que insisteixen a Artur Mas en la necessitat de constituir un “govern fort i estable”. Fonts que formen part de les principals organitzacions empresarials van assenyalar que, sobretot, els preocupen les cessions que JxS pugui realitzar en política econòmica, especialment després d'advertir que els anticapitalistes demanen revertir o frenar fins a deu privatitzacions i trencar de forma unilateral amb l'Estat abans de triar president.

Després dels resultats del 27-S, les principals patronals catalanes van témer pel risc d'ingovernabilitat de Catalunya. La coalició JxS –amb CDC, ERC i 11 independents– no va aconseguir prou escons per investir Artur Mas, fet que va convertir en crucials per governar els deu diputats de la CUP. Foment del Treball, presidida per Joaquim Gay de Montellà, i Pimec, liderada per Josep González, van reclamar un “govern fort i estable” que doni prioritat a “la recuperació econòmica” i van demanar “responsabilitat” als grups parlamentaris. “Volem governs estables amb àmplies majories, que esgotin els mandats. Ara estem expectants davant de la negociació entre partits i creiem que el procés serà lent”, va assegurar ahir el director general de la patronal Cecot, David Garrofé. Malgrat evitar pronunciar-se sobre un eventual pacte entre les dues formacions polítiques fins que no es coneguin els detalls de l'acord, Garrofé va recordar que la voluntat dels empresaris és que l'Executiu català segueixi amb les reformes que s'han iniciat.

Els empresaris ja veien amb recel les negociacions perquè el programa amb el qual l'esquerra anticapitalista va concórrer a les eleccions xocava amb els seus interessos. Però les alarmes es van encendre la tarda de dijous, quan la CUP va trencar el silenci que havia mantingut aquesta setmana per explicar les seves condicions per aconseguir un acord. Tampoc els van resultar tranquil·litzadores les paraules del cap de llista de JxS, Raül Romeva, que va assegurar a Rac1 que hi havia un “altíssim grau de coincidència” entre la seva formació i l'esquerra independentista.

Ja després de les eleccions del 2012, un grup d'empresaris es va reunir amb Mas per demanar-li que no pactés amb ERC. Ara un empresari proper a les principals patronals assegura que en aquesta ocasió els contactes han estat més escassos i afirma que les patronals esperaran per posicionar-se sobre les negociacions entre JxS i la CUP a la signatura de l'acord.

Els empresaris consultats ahir, que van demanar l'anonimat, van coincidir a assenyalar la inquietud que ha generat sobretot la demanda de la CUP de revertir o parar 10 de les privatitzacions del Govern d'Artur Mas, ja que en algunes hi han participat grups internacionals. “El capital és conservador, i si ja hi havia certa preocupació amb el procés sobiranista, revertir una d'aquestes adjudicacions seria un missatge terrible als inversors internacionals”, va sostenir un altre d'aquests empresaris.

Desfer les privatitzacions, a més, tindria un impacte sobre les finances públiques, sobre les quals ja es preveu que aquest any tornin a allunyar-se de l'objectiu de dèficit fixat pel Consell de Política Fiscal i Financera. Això, van lamentar aquests empresaris, tornaria a deixar la Generalitat sense marge per rebaixar la pressió fiscal, que en aquests anys s'ha incrementat dins de les mesures d'austeritat de l'Administració catalana. A més, entre l'empresariat tampoc ha agradat l'exigència de trencar amb l'Estat abans de la investidura del futur president. Amb anterioritat al 27-S, tant Foment del Treball com el Cercle d'Economia van rebutjar una ruptura del marc constitucional i algunes empreses, com Almirall o Pronovias, van amenaçar de deixar la comunitat si això succeïa.

La candidatura de Mas

Però si alguna cosa genera desassossec entre els empresaris és la impossibilitat de saber on posarà el límit JxS a la CUP davant de la diversitat de sensibilitats polítiques que conviuen en la coalició. Temen, a més, que finalment la coalició llanci la tovallola i cedeixi en la candidatura de Mas per proposar un altre nom per presidir la Generalitat. Les patronals gironines, de fet, van emetre aquesta setmana un comunicat conjunt en el qual recordaven: “Per respectar el mandat de les urnes no es pot obviar que la llista més votada sempre ha deixat molt clar quin era el seu candidat a la presidència de la Generalitat”.

Malgrat els temors, la cúpula de les patronals veu gairebé impossible qualsevol alternativa a un acord entre JxS i la CUP, per la qual cosa els empresaris ara es refien d'una solució a l'encaix de Catalunya a Espanya al resultat de les properes eleccions generals del 20 de desembre. Diversos alts executius van considerar ahir que, vista la distància en política econòmica entre CDC i la CUP, les negociacions seran llargues, fet que podria portar les parts a esgotar el termini màxim del 9 de gener per investir el president. Un directiu consultat que manté relacions amb el Govern d'Artur Mas considera que, en funció del resultat del 20-D i de la posició de les forces que guanyin els comicis, podria obrir-se una finestra perquè Mas pogués evitar la convocatòria d'eleccions anticipades, un escenari que avui ningú descarta.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_