_
_
_
_
_

El retard dels llums de Nadal fins al desembre fa enfadar els comerciants

Els botiguers perden un cap de setmana i l'Ajuntament de Barcelona defensa l'equilibri entre promoció comercial i estalvi energètic

Clara Blanchar
La Gran Via il·luminada, l'any passat.
La Gran Via il·luminada, l'any passat.gianluca battista

Gran malestar, el dels comerciants de Barcelona, pel retard en la data de l'encesa dels llums de Nadal. Per la data, i perquè se n'han assabentat a través dels mitjans de comunicació, quan teòricament hi havia taules de debat obertes. L'Ajuntament de Barcelona ha revelat aquest divendres que ajorna fins a l'1 de desembre la il·luminació de Nadal, deu dies més tard respecte a l'any passat, en què els llums es van encendre el 21 novembre. El retard ha provocat un gran "enuig i preocupació" tant entre els botiguers del centre com dels eixos comercials.

De les converses mantingudes fins ara entre els comerciants i el Consistori, els primers esperaven aconseguir que, en el pitjor dels escenaris, l'encesa es retardés fins al divendres 27. Però ara perden un cap de setmana crucial per a la campanya i, a més, l'encesa es fa a mitja setmana, un dimarts, i passat el black friday, la jornada d'ofertes d'origen anglosaxó que cada any té més seguiment.

El comissionat de Comerç, Miquel Ortega, ha defensat que l'Ajuntament manté "els mateixos quilòmetres d'il·luminació, horaris i ajudes [el Consistori i els comerciants els paguen a parts iguals]". Sobre la data, ha argumentat que "és un equilibri entre la necessitat de promoció comercial i la coherència en l'estalvi energètic".

"No ens agrada i ens preocupa, així l'hi vam dir al comissionat de Comerç, retardar-ho fins al 27 ja suposava encendre'ls una setmana més tard, però ara perdem un cap de setmana crucial", afirma el president de la Fundació Barcelona Comerç, Vicenç Gasca, que representa als eixos comercials dels barris.

Des del quilòmetre zero de les compres de Nadal, el president de Barnacentre i vicepresident de Barcelona Oberta, Javier Cotet, ha estat molt més dur amb la política comercial del nou Ajuntament: "No pregunten res, no consensuen res i cada cosa que es decideix [al Consistori] va en contra del sector comercial: eliminar la pista de gel, els Jocs d'hivern, qüestionar els horaris en festiu, els creuers, la moratòria hotelera...". "És un despropòsit darrere l'altre i tot amb criteri negatiu per a l'economia, aquests senyors no han entès que si no generen riquesa no podran treure els impostos d'enlloc, si no ens ajuden a recaptar", lamenta Cotet, que recorda la intenció de l'executiu municipal d'apujar l'IBI.

Botigues de barri i moneda local

El comissionat de Comerç, Miquel Ortega, i el tinent d'alcalde d'Economia, Gerardo Pisarello, han presentat aquest divendres l'estratègia del nou govern municipal en matèria de comerç i consum. Unes línies de treball que se centren a posar "especial atenció" al comerç de barri, per generar "ocupació i cohesió", i a fomentar el consum responsable, fins i tot amb una línia d'ajudes. El pla també passa per iniciar un debat sobre l'obertura dels comerços els festius d'estiu amb els agents del sector. I per impulsar, en fase de pedagogia, una moneda local, una de les promeses electorals de Barcelona en Comú.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_