_
_
_
_
_

Els hotelers asseguren que 18 hotels esquivaran la moratòria de Colau

La regidora Janet Sanz afirma que demanar una llicència no vol dir que sigui concedida

Clara Blanchar
L'edifici del Deutsche Bank es podria haver convertit en hotel.
L'edifici del Deutsche Bank es podria haver convertit en hotel.

La moratòria d'obertura de nous hotels, una de les estrelles de l'inici del mandat de Barcelona en Comú, s'està convertint en un malson per a l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. El Consistori que capitaneja l'alcaldessa Ada Colau repeteix fins a la sacietat que els seus serveis jurídics avalen la frenada en la concessió de noves llicències per a allotjaments turístics fins a elaborar un pla que reparteixi la càrrega a tota la ciutat.

Però d'una trentena de projectes afectats, 26 havien recorregut dimecres la mesura davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A més, el Gremi d'Hotelers assegura que almenys 18 hotels i dues pensions esquivaran la moratòria i l'Ajuntament haurà d'autoritzar-ne la construcció. "Aquests 18 són els que nosaltres sabem, però pot haver-n'hi 20 més", afirma el president del Gremi, Jordi Clos, que "no entén" com l'Ajuntament encara no té el llistat d'hotels afectats per la moratòria. El Consistori promet tenir una foto de la situació en 10 dies.

La discussió se centra a determinar si tenir certificat d’aprofitament urbanístic dóna dret a llicència

La clau de la qüestió, que avança avui La Vanguardia, rau en els promotors que havien demanat un certificat d'aprofitament urbanístic: el document que fixa quins usos té permesos un sòl. I aquí hi ha la disparitat de criteri. Els empresaris i els seus advocats asseguren que el certificat dóna dret a llicència. Mentre que la regidora d'Urbanisme, Janet Sanz, afirma que tenen "dret a demanar un projecte de llicència en els següents sis mesos, però que són els tècnics els que hauran de veure si es compleixen els requisits". "N'hi ha que poden acabar en hotel i, d'altres, no", ha resolt Sanz aquest divendres després de reconèixer que es va reunir dimecres amb els hotelers, però que la xifra de 18 hotels "no ha sortit de l'Ajuntament".

L’article de la discòrdia

El punt 2 de l'article 105 de la llei d'urbanisme, sobre els certificats urbanístics, afirma que "si la finca objecte de consulta és edificable, té una vigència de sis mesos [...]. Sense perjudici de les prescripcions de la legislació sectorial, és preceptiu d'atorgar les llicències d'edificació que siguin sol·licitades en la forma establerta per la legislació de règim local dins d'aquest termini de vigència i que manquin de defectes inesmenables, sempre que el projecte s'ajusti a les normes vigents en el moment de la sol·licitud de certificat, d'acord amb el seu contingut. En aquest supòsit, la sol·licitud de la llicència no es veu afectada per la suspensió potestativa de llicències regulada per l'article 73.1 [sobre suspensió de tràmits i llicències]".

Aquest paquet forma part dels 28 casos que el Consistori es va comprometre a analitzar amb el Gremi d'Hotelers l'estiu passat. El sector havia demanat a l'alcaldessa urgència a l'hora d'elaborar el pla turístic de la ciutat i que donés llum verda als projectes que tenien els tràmits més avançats i que havien quedat encallats per la moratòria. Entre aquests projectes hi havia la Torre Agbar, que el passat mes de juliol ja va obtenir el beneplàcit del Consistori per tirar endavant en posseir un certificat d'aprofitament urbanístic, cosa que li donava dret a sol·licitar la llicència hotelera de forma automàtica.

El tinent d'alcalde i número dos de Colau, Gerardo Pisarello, ha negat aquest divendres que "l'Ajuntament es vegi obligat a res". "Parlem de repensar una situació insostenible; la moratòria va ser, perdó, és un instrument per aconseguir aquest objectiu i té plena cobertura legal, l'avalen els serveis jurídics", ha afirmat. "Els que tinguin certificat d'aprofitament tenen dret a demanar llicència, està reglat i si es compleixen determinades regles es concedeix o no. No és un tema discrecional", ha afirmat, i ha conclòs: "Entenem que hi ha actors privats que vulguin defensar els seus drets, però l'obligació del govern és protegir l'interès públic".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_