Selecciona Edició
Connecta’t

És la quota, no el concert

El sistema de concert és neutral si els càlculs es fan correctament. L'equitat reclamada per altres comunitats passaria per un augment de la quota

El lehendakari, Iñigo Urkullu, en una intervenció al Parlament Basc.
El lehendakari, Iñigo Urkullu, en una intervenció al Parlament Basc. EL PAÍS

En els últims dies ha passat a primer pla el debat sobre el concert basc (i el conveni navarrès) com a forma singular i avantatjosa de finançament de les autonomies forals. Que el tema rebroti ara té a veure segurament amb dos factors: la recerca de mesures que puguin reduir la tensió entre les institucions catalanes i l'Estat, i la proposta de reforma constitucional com a marc d'una possible revisió dels criteris de finançament autonòmic que encapçala el programa dels socialistes per a les eleccions del desembre.

El seu secretari general i diversos barons han deixat anar suggeriments sobre aquesta qüestió, però amb la novetat que ja no és el sistema de concert com a tal (la recaptació de tots els tributs) el que s'impugna, sinó un dels seus components: la quota o quantitat que aquestes comunitats paguen a la Hisenda espanyola com a participació en el finançament de les competències estatals no transferides (Exèrcit, fronteres, servei exterior...).

Aquesta quantitat es fixa cada any, però respectant el percentatge establert el 1981 per calcular-la: el 6,24% de la quantitat destinada en els Pressupostos de l'Estat per a aquestes partides. Aquest percentatge era llavors el del PIB basc en relació amb el del conjunt d'Espanya (avui, prop del 8%). En teoria, una d'aquestes partides seria la destinada a garantir el principi de solidaritat, una competència de l'Estat establerta a l'article 138 de la Constitució. Però segons estudis realitzats en l'última dècada, el càlcul anual es fa sense considerar aquesta despesa concreta.

Això explicaria en bona mesura la diferència –de fins a un 165% en relació a la mitjana– en el seu finançament públic per càpita. I en això consisteix el privilegi que s'ha denunciat en els últims anys des d'àmbits acadèmics: en no haver de participar del cost de la solidaritat interpersonal i interterritorial. Això no afecta el sistema de concert, neutral en principi a aquests efectes, si els càlculs es fan correctament. L'equitat reclamada per altres comunitats passaria per un augment de la quota. No obstant això, des del País Basc i Navarra la defensa de la seva posició es planteja contra un suposat intent de suprimir el concert, la qual cosa únicament Ciutadans i UPyD han plantejat últimament.