Selecciona Edició
Connecta’t

Vell os, nou ús

L’antiga seu de Telefónica es transformarà en habitatges

L'edifici que va ser seu de Telefónica, en reconversió en habitatges. Ampliar foto
L'edifici que va ser seu de Telefónica, en reconversió en habitatges.

L’edifici Estel, antiga seu de la companyia Telefónica, va ser adquirit no fa gaire per ser convertit en un edifici d’habitatges. El conjunt ocupa una illa de cases irregular amb un cos alt, davant l’avinguda Roma, i un cos baix sobre el carrer Mallorca entre dos xamfrans. El cas permet un parell d’observacions de cert interès. Una és sobre el procés constructiu que ha permès veure aquest edifici i aprendre’n coses.

Ara ja està en marxa la seva remodelació. Atesa la grandària, sembla un procés de construcció a la inversa, de desmuntatge i enderroc d’elements: és la impressió que es té quan un es planta a la vorera del davant d’aquesta construcció que ocupa l’amplada d’una illa de l’Eixample amb una alçada de 16 plantes sobre el carrer. És aquesta grandària el que permet veure encara elements per desmuntar, altres en procés i altres d’acabats. Això és evident en la complexa façana de lames de para-sol metàl·liques que encara ocupen el seu lloc al costat de plantes que ja no en tenen, i és ara quan es pot veure el sistema constructiu que la feia possible, amb les seves mènsules de formigó que sobresurten de l’estructura.

Ara, en veure’l enderrocat i desmuntat en parts, ens adonem de l’artifici que representava la façana, amb les seves capes fetes amb lames, balcons i tancaments de fusteria i vidre o d’obra. La reculada del pla de la façana, potser un dels darrers exemples d’aquesta forma de fer façanes barcelonina que va durar fins al final dels anys setanta, ajudava a camuflar el volum i, amb l’ajut de les lames para-sol, també les diferents altures de les plantes, imposades pels usos originals, segons si contenien persones treballant o bé la maquinària de la central. Aquesta diferència d’altura fa que cada quatre plantes d’altura de màquines equivalgui a sis d’altura d’oficines, sens dubte un dels elements d’interès per a un projecte com el que es planteja. Quan l’enderroc i desmuntatge estigui acabat, s’apreciarà l’edifici amb la seva estructura d’origen; la secció del nou edifici que apareix en el rètol de l’obra prefigura sens dubte la importància atorgada pels projectistes a l’estructura, que serà el punt zero de la seva nova funció i de la seva segona vida.

Per adonar-nos de interès d’aquest cada cop més habitual modus operandi, cal recordar quin és el procediment comú per construir un edifici. Primer posem l’estructura en un programa pensat, i en canvi aquí posem un programa a una estructura que ja existeix. Tota l’arquitectura moderna s’ha basat en un discurs de tipus científic que ha volgut veure en els edificis una barreja de màquina i organisme, i per caracteritzar el seu aspecte ha recorregut freqüentment a un cos amb pell i ossos. Què pensarien, si veiessin treure la pell i deixar els ossos als edificis per implantar-hi un altre ús? Hauríem raonat de la mateixa manera si haguéssim sabut que podíem actuar com un metge que pot fer un collage amb parts de cossos?

Una segona observació és que es tracta d’un edifici de servei que l’evolució de la tecnologia ha deixat de banda. Màquines que es tornen miniatures, magatzems que la logística ha fet innecessaris, instal·lacions militars que no defensen... L’arquitectura ha donat cabuda a aparells de la mida més diversa, però mentre les màquines neixen, evolucionen i minven, les persones més o menys són les mateixes, i els espais per aixoplugar persones són encara útils. Potser és per això que els edificis poden transformar-se més o menys fàcilment en habitatges. Parlem molt de flexibilitat, però mentre que la tecnologia no és sempre flexible, les persones sí que ho són. I ara, en un edifici com aquest, amb unes transformacions importants però que no seran radicals respecte a l’edifici, les persones podran habitar aquesta antiga central com abans ho han fet amb fàbriques, magatzems de cotxes o clíniques, casos tots ells amb exemple a Barcelona. La capacitat de la casa per acoblar-se a les situacions mes variades és envejable. Amb poc es transforma qualsevol cosa en casa... i el que és millor: qualsevol casa es pot transformar en moltes coses. I, si no, pensin quantes llars d’infants i escoles, centres mèdics, oficines, hotels o centres cívics ocupen velles cases, per cert, gens modernes.