_
_
_
_
_

L’economia a les comarques de l’Ebre cau un 10% des del 2010

La regió segueix en recessió a causa del descens en el sector industrial

Lluís Pellicer

L’economia catalana va créixer l'any passat un 1,5 %. No obstant això, no ho va fer de la mateixa manera a tot el territori. Mentre que a les comarques dels Pirineus i de la Catalunya central hi va haver un augment per sobre del 2 %, les de l’Ebre van seguir en recessió i acumulen ja una caiguda d’un 10,16 % des del 2010, segons un informe elaborat pel catedràtic d’Economia Aplicada Josep Oliver per a Catalunya Caixa. El retrocés en aquestes comarques s'explica per una baixada d’un 5,72 % en el sector industrial, afeblit especialment per un descens en la producció d'energia.

La recuperació econòmica no s'està distribuint de la mateixa manera en tot el territori català. En el seu conjunt, el producte interior brut (PIB) català va créixer l'any passat gràcies al sector de serveis –en què s'engloba el turisme i que suposa tres quartes parts de l'activitat– i la indústria. La construcció, al seu torn, va reduir la seva caiguda a un 1,6%. Però aquesta tònica no ha estat igual en tota la comunitat: la Catalunya central (2,31 %) i el Pirineu de Lleida (2,12 %) van avançar més ràpidament que la resta; l'àrea metropolitana de Barcelona (1,65 %) i les províncies de Girona i Lleida (1,63 %) ho van fer una mica per sobre de la mitjana i Tarragona va ser la demarcació amb menys creixement, tant a l'entorn de la ciutat (1,05 %) com a la zona de l’Ebre (2,77 %).

Amb la caiguda de l'economia en aquestes comarques l'any passat, l’enfonsament entre el 2010 i el 2014 supera ja el 10 %. Això es deu sobretot a la caiguda del sector industrial i a una pujada dels serveis que va ser inferior a la de la resta de demarcacions. En canvi, l'agricultura va créixer gairebé un 1 % i la construcció es va comportar millor que en la mitjana de Catalunya.

Millora al centre

A la banda oposada, les comarques del centre de Catalunya –l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès– van ser les que van registrar un avanç econòmic més elevat. Això es deu a la forta recuperació de la indústria (2,65 %) i els serveis (2,74 %), que suposen el 90 % de l'activitat de la zona. En canvi, l'agricultura i la construcció van seguir reculant.

A les comarques del Pirineus hi va haver creixement malgrat que els serveis, que suposen un 59,4 % de l'economia de la regió, van créixer per sota de la mitjana catalana. No obstant això, la producció energètica va impulsar el sector industrial fins a un creixement d’un 4,3% i, a més a més, la construcció es va desmarcar del que va passar en altres demarcacions ja que va deixar els números vermells i va expandir-se un 1,5%.

Un total de 24 comarques, segons l’Anuari Econòmic Comarcal 2015, van créixer per sobre de l’1,5%. Les que més ho van fer van ser l'Alta Ribagorça (3,53 %), les Garrigues (3,88 %), el Baix Llobregat (3,8 %) i el Vallès Oriental (3,53 %). Per sota de l'1,5% però en positiu, es van situar 15 comarques més, entre les quals, el Ripollès, el Baix Ebre i l'Alt Empordà. Finalment, quatre van retrocedir: Alt Penedès (-0,03 %), el Tarragonès (-0,53 %), la Terra Alta (-2,37 %) i la Ribera d’Ebre (-7,22 %).

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_