Selecciona Edició
Connecta’t

Salut identifica 1.500 persones amb conductes suïcides

El protocol de prevenció, desplegat al 54% del territori, arribarà a tot Catalunya a final d’any

Fàrmacs per a un suïcidi assistit en una clínica de Zuric (Suïssa).
Fàrmacs per a un suïcidi assistit en una clínica de Zuric (Suïssa).

El protocol que ha desplegat el Departament de Salut per prevenir les conductes suïcides i reduir les taxes de suïcidi que es registren a la comunitat (537 morts el 2013, la xifra més alta des que se'n tenen dades) comença a agafar forma. L'anomenat Codi Risc Suïcidi, que fins ara s'ha desplegat al 54% del territori i preveu estendre's a tot Catalunya a final d'any, ha identificat 1.500 persones amb conductes suïcides, és a dir, que han fet alguna temptativa o s'ha detectat un risc alt que puguin fer-ho. El protocol monitoritza les persones en risc per evitar que aquests intents es consumin. 

Malgrat que les taxes de mortalitat a Catalunya i Espanya són molt més baixes que als països de l'entorn, els suïcidis s'han convertit en la primera causa de mortalitat prematura entre els joves d'entre 18 i 34 anys. Les defuncions per aquesta causa s'han incrementat un 6% respecte del 2012 i fins a un 44,7% des de l'inici de la crisi el 2007. 

Suport al supervivent

J. MOUZO

L'abordatge de l'atenció i l'assistència als supervivents del suïcidi –familiars i persones properes a la víctima–, reconeixen els experts, és una de les tasques pendent de les institucions. "Són els grans oblidats del sistema", explica el doctor Santiago Durán, responsable del programa de prevenció del suïcidi de Sant Pau.

El metge assegura que els supervivents també desenvolupen factors de risc i problemes de salut mental que poden convertir-los en un grup de risc de suïcidi consumat. Pels 500 morts per suïcidi, assegura Durán, "hi ha uns 3.000 supervivents que necessiten suport".

La presidenta de l'Associació de Supervivents després del Suïcidi, Cèlia Borràs, ha reclamat un "canvi social i una nova pedagogia" a l'hora de parlar del suïcidi i les seves conseqüències, també als mitjans de comunicació. Durán coincideix: "No és cert que parlar del suïcidi provoqui un efecte crida si es fa bé i amb rigor".

Així, amb la finalitat de reduir la mortalitat per aquesta causa, augmentar la supervivència de la població amb conductes suïcides i crear un registre sanitari de casos atesos, Salut va replicar dues experiències pioneres que es van desenvolupar a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona i al Parc Taulí de Sabadell i va desplegar el 2014 el programa pilot que conclou al novembre amb l'aplicació del Codi a l'àrea metropolitana de Barcelona. Els primers resultats, encara provisionals, revelen que, dels 1.500 pacients identificats amb conductes suïcides aquest any, el 65% són dones i la mitjana d'edat són els 42 anys. 

A través del Codi Risc Suïcidi, els agents sanitaris implicats –el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), atenció primària i especialitzada, reben les alertes de possibles casos de persones amb conductes suïcides, els incorporen al seu registre i poden fer un seguiment de la seva situació. Així, els metges poden controlar el pacient després que surti de l'hospital i assegurar-se que en 10 dies 72 hores si és un adolescent, acudeixi al seu especialista en atenció primària per controlar el seu estat. El pla preveu un seguiment intensiu durant el primer any. Segons les dades de Salut, el Codi s'ha activat en el 73% dels casos monitoritzats aquest any. "L'altre 27% són persones que, o bé ja estaven tractades i no volien canviar el tractament, o es tracta de casos lleus", explica el doctor Josep Pifarré, psiquiatre i gerent de la regió sanitària de Lleida.  

Amb les xifres del Departament es comença a entreveure l'èxit del projecte, pioner a l'Estat. El 94% de les persones incloses al Codi Risc Suïcidi han fet una sola temptativa de suïcidi i dos de cada tres pacients contactats han anat a la visita de seguiment amb l'especialista, una xifra molt per sobre del que reflecteix la literatura científica en aquest aspecte. Les dades de Salut també revelen que el 68% dels pacients pateixen algun trastorn mental diagnosticat, especialment de l'estat d'ànim i adaptatius.

MÉS INFORMACIÓ